Jesús Cayuela: "Promovem l’educació no formal com a branca essencial del sistema educatiu"

L’educació es conforma per diferents experiències i coneixements que els infants i joves adquireixen a espais com la família o el centre educatiu. Sovint, s’estigmatitza i s’associa l’educació en el lleure com una zona de vigilància i esbarjo de les més menudes, sense tenir en compte les eines i recursos que la joventut pot adquirir gràcies a l’educació no formal. Per dignificar la professionalització del lleure i defensar la importància d’aquests espais neix, el 2019, l’entitat Viu Lleure.

El seu nucli d’actuació, en l’actualitat, és a les poblacions tarragonines d’Altafulla, Riera de Gaià, La Nou de Gaià, Creixell i Torredembarra, i estructuren tallers i activitats per a infants des dels tres anys fins a joves. La seva tasca se centra en l’aprenentatge de la gestió emocional, els valors comunitaris i del respecte, entre d’altres. Hem parlat amb Jesús Cayuela, director de l’entitat, per aprofundir en els beneficis de la tasca de l’educació no formal.

Quins són els objectius principals sobre els quals enfoqueu la vostra tasca?

Nosaltres volem promoure l’educació no formal com a branca essencial del sistema educatiu. Aquest és un dels objectius més punters de l’entitat, perquè el següent és visualitzar l’estructura del sistema educatiu actual. Creiem en el sistema de les tres branques: educació informal, formal i no formal.

Cal dignificar el sector laboral del lleure i potenciar-ne l’ofici. Considerem que l’educació no formal és molt necessària per al creixement de les persones. Fa cinquanta anys que es va crear el carnet de monitor de lleure, però volem anar un pas més endavant. És necessari dignificar, trobar espais on l’administració acompanyi, no només econòmicament, sinó en la visualització del sistema educatiu, i anem cap a l’oficialització de l’educació no formal.

Per què és important potenciar l’educació no formal?

Dins del sistema educatiu de tres branques, trobem l’educació informal, aquella que et proporciona la família, la que forma l’infant a casa, a ser la persona que és dins de la família; i l’educació formal és la dels centres escolars, centrada en els conceptes i coneixements que després els infants necessitaran per desenvolupar-se en el món laboral.

L'educació formal no arriba a totes les formes de desenvolupament que necessiten les persones. On queda la gestió emocional, els valors comunitaris i els valors del respecte? Quan un professional té trenta infants a càrrec seu és molt complicat arribar-hi. En l’educació no formal ajuntem els valors que s’aprenen a la família, amb els coneixements de l’escola, per facilitar les eines per saber quin rol desenvolupen a la societat.

"Creiem que cal dignificar el sector laboral del lleure i potenciar-ne l’ofici".

Quina tasca desenvolupeu per lluitar per aquest vessant de l’educació?

Jo com a professional vaig obrir un espai jove a través d’una altra entitat, a la Riera de Gaià. L’estructura ha funcionat tan bé que, set anys després, un poble de dos mil habitants té una afluència diària d’entre vint i trenta joves a l’espai jove. Busca ser una estona d’esbarjo, iniciativa i reflexió.

A partir d’aquest primer projecte hem anat creixent i, del nostre nucli d’actuació, que és el Baix Gaià, ja portem cinc dels sis espais joves que hi ha. Ens hem adonat que l’oferta d’entreteniment en els pobles petits és essencial de proporcionar. El que ens expliquen les joves és que gràcies a nosaltres viuen aprenentatges que els serveixen per a la vida.

Quin creieu que és el pes de l’educació no formal en l’actualitat?

Tots els projectes que fem des de l’entitat tenen un tarannà educatiu molt fort al darrere, perquè el nostre objectiu és sempre educar i donar un acompanyament a les famílies. Per exemple, també vam començar a fer casals. En plena pandèmia, a l’època de Nadal del 2020, vam organitzar el Casal de Nadal i vàrem continuar amb els casals de Setmana Santa i d’estiu.

Potser fa cinquanta anys, el lleure podia ser voluntari perquè la societat ja donava pas al voluntariat. Actualment, però, cada vegada ens tornem d’una manera més individualitzada i cal assegurar que els infants tenen un lleure de qualitat. La nostra competència directa són les pantalles, les consoles, els mòbils, els ordinadors… Lluitar contra tot això és molt complicat. Intentem donar esperits crítics als infants i joves perquè tinguin espais de reflexió i puguin debatre les seves creences. Si no dubtes del que creus mai sabràs si és real.

Quins projectes treballeu als espais joves i com s’estructuren?

Tenim el Cicle d’Emprenedors, en el qual portem persones que han obtingut un èxit laboral que venen a explicar-nos com és el món professional en el qual treballen i com han arribat a aconseguir dedicar-se a allò que els agrada. L’objectiu principal és que els joves entenguin que han d’estudiar per enriquir-se i aprendre, i no per trobar un lloc de treball.

‘En la pell de l’altre’ és un altre projecte en el qual convidem persones que hagin patit situacions especials, per exemple, que han desenvolupat alguna malaltia mental a través de les drogues i les addiccions. Ens expliquen què podem fer per evitar les drogues, com ens pot repercutir… des de l’experiència en primera persona. També parlem de transsexualitat, diversitat de gènere o orientació sexual.

A més, també genereu debats i reflexions entre vosaltres.

Exacte. L’activitat ‘Obrint debat’, ideada en plena pandèmia des de la virtualitat, està formada per cinc vídeos a través dels quals nosaltres enviàvem unes preguntes a les participants dels espais joves. Preguntes com, per exemple, ‘què faries si durant vint-i-quatre hores desapareguessin les dones i els homes del planeta?’. El que buscàvem era retrobar i crear un espai on continuessin reflexionant sobre el que passa al seu voltant.

Aquest projecte va ser molt interessant perquè el vàrem proposar als instituts de la zona. I d’altres centres educatius de Catalunya, de Girona i Lleida, ens van escriure explicant-nos que havien utilitzat els vídeos.

"Els infants no només estan sent vigilats, hi ha un acompanyament educatiu per a elles i les famílies".

Durant tot l’any, a part dels espais joves, també gestioneu l’esplai.

Sí. Més de dues-centes persones van votar a favor de la creació de l’esplai. És un espai remunerat, on hi ha professionals al darrere, abonat per l’ajuntament, que ja és el que busquem: que sigui l’administració pública qui garanteixi la professionalitat en el lleure.

Els casals de Nadal i Setmana Santa són totalment gratuïts perquè també són els ajuntaments i l’administració pública qui es fa càrrec de les despeses. Nosaltres només gestionem. És cap aquí on volem anar, volem que l’educació no formal sigui professionalitzada i que l’administració es faci càrrec de les despeses que hi ha, de la mateixa manera que es fa amb l’educació formal.

Quina valoració feu de la feina feta, des dels inicis el 2019?

Podem veure com les famílies estan confiant cada vegada més en Viu Lleure. Si el 2020 vam organitzar el nostre primer casal d’estiu amb quaranta infants, aquest 2022 vàrem tancar els casals d’estiu en quatre municipis diferents amb aproximadament quatre-cents infants apuntats.

Tenim un projecte educatiu molt potent, els infants no només estan sent vigilats, hi ha un acompanyament educatiu per als elles i les famílies. Si les educadores detecten alguna necessitat dels infants, ho parlem directament amb els pares. Treballem en equip per donar-li eines a l’infant perquè creixi de manera sana i equilibrada.