La crisi del Covid-19 evidencia el valor de la sanitat pública

“La primera lliçó que hem d’aprendre d’aquesta crisi és que necessiten un sistema sanitari públic potent per respondre a situacions com les que ens ha plantejat el Covid-19, sembla una evidència, però no ho és”. Són paraules del doctor Marciano Sánchez Bayle, patró de la Fundación Alternativas i portaveu de la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública (FADSP). 

En quin moment vam deixar de creure que un sistema sanitari públic de qualitat, robust i universal era imprescindible per a la salut i el benestar de les persones?, ens preguntem avui. Ha hagut d’arribar una pandèmia global, que ja ha provocat prop de 90.000 morts a tot el món i té a mitja humanitat confinada a casa seva, per reconèixer i valorar el que ara sembla una obvietat. 

És cert que ningú va preveure la virulència de la crisi sanitària provocada pel Covid-19 i que pocs -per no dir cap- sistema de salut estava preparat per afrontar una emergència d’aquesta magnitud. “Aquestes situacions imprevistes sempre són difícils d'abordar per tots els sistemes sanitaris, especialment quan es produeixen d'una manera imprevista i per un patogen nou”, explica Sánchez Bayle.  

Un sistema castigat per les retallades

No obstant això, el virus ha fet que ens caigui la bena dels ulls i obliga a mirar enrere i analitzar què s’ha fet malament. “Les retallades i privatitzacions que la sanitat pública ha patit en els darrers anys han tingut una incidència molt important, encara avui els nivells d’inversió en relació amb el PIB no han recuperat els nivells del 2010”, apunta Marcel·la Güell, membre de la comissió de salut de la FAVB, amb una llarga trajectòria de defensa de la sanitat pública al seu full de serveis.

Sánchez Bayle aprofundeix en aquesta qüestió: “La minva de recursos ha estat molt important, entre 2010 i 2018 es van reduir uns 12.000 llits hospitalaris a tot l’Estat, i ara s’ha evidenciat que feien molta falta, i més veien que s’estan obrint hospitals de campanya de manera força improvisada”, explica, alhora que destaca la reducció de l’estoc de material, fet que ara està generant molts maldecaps.

Unes opinions fonamentades amb dades. Espanya és el quart país de l’OCDE que més va retallar en sanitat des del 2009, quan van començar les tisorades arran de la crisi econòmica, segons apunta l’organisme. És a dir que, abans de la recessió, el país gastava prop d’un 7% del seu PIB en sanitat, mentre avui es queda en un 6,2%, el que suposa una tisorada de 7.600 milions d’euros en despesa sanitària. 

Aquests dies, una de les imatges que ens quedarà gravada a foc és, sens dubte, la dels ciutadans aplegats als balcons per aplaudir l’esforç i la valentia del personal sanitari, el més exposat en aquesta crisi. “Saber que els sanitaris compten amb el suport ciutadà és important, no hi ha dubte”, convé Sánchez Bayle. 

Però, què hi ha darrere dels aplaudiments? “El personal sanitari ha estat la taula de salvació del sistema, la seva professionalitat i qualitat, malgrat l’enorme precarització de les seves condicions laborals i la reducció de contractacions, han aguantat la sanitat pública”, assenyala Güell, i afegeix: “ara segueixen al peu del canó, malgrat la manca de material i la incomoditat que generen els equips que utilitzen. El desgast és enorme, sobretot emocional”.

El rol de la sanitat privada en aquesta crisi

I la sanitat privada, com està reaccionant a l’emergència? La declaració de l’estat d’alarma decretada pel Govern espanyol va donar poders al Ministeri de Sanitat per prendre el control de la sanitat privada per fer front al Covid-19. Tanmateix, Sánchez Bayle no s’estalvia crítiques al paper que està jugant en aquesta crisi: “el sector privat s’està posant de perfil perquè, fonamentalment, el seu interès és obtenir beneficis econòmics i això entra en contradicció amb tractar malalts complexos, patològics, de pronòstic incert, com és el cas”.

El doctor i portaveu de la FADSP encara va més enllà: “Constato certa resistència del sector privat en posar-se al servei de l’interès públic, està fent el possible per assumir la menor responsabilitat possible, i en això la culpa també és dels que governen”, rebla. A tall d’exemple, indica que els centres privats disposen del 27% del total de llits hospitalaris i només el 10% els ocupen pacients amb coronavirus.   

“Els sistemes sanitaris públics són els que estan responent a l’emergència perquè són els únics que permeten atendre tota la població i avantposar l'atenció sanitària de qualitat a la situació econòmica de les persones, tant de bo aquesta crisi ens obri els ulls”, conclou Sánchez Bayle. Així doncs, malgrat el preu que estem pagant està sent molt alt, un dels ensenyaments que podem extreure d’aquesta crisi sanitària és que cal defensar, blindar i valorar el sistema públic de salut. I això, a pesar de tot, és una bona notícia.