La Favb defensa el debat ciutadà per impulsar una nova ordenança de terrasses a Barcelona

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ha reiterat la necessitat d’actualitzar l’Ordenança de terrasses de la ciutat i ha defensat que la Iniciativa Ciutadana (IC) presentada l’octubre de 2024 pugui seguir el seu recorregut institucional complet. La proposta, impulsada conjuntament amb altres entitats socials, vol obrir un debat de fons sobre l’ús de l’espai públic per part dels establiments de restauració, en un context urbà que ha canviat profundament des de l’aprovació de la normativa vigent l’any 2018.

Des de la Favb recorden que l’actual ordenança només ha estat modificada parcialment el 2021, una reforma que es va limitar a consolidar les terrasses en calçada arran de la pandèmia. Tanmateix, consideren que aquesta actualització és insuficient davant els nous reptes que afronta la ciutat. Factors com la crisi climàtica, l’emergència habitacional, l’augment constant del turisme i la massificació de l’espai urbà fan necessari, segons la federació veïnal, replantejar de manera global les normes que regulen l’ocupació de l’espai públic.

Un marc normatiu desfasat

Un altre element clau que apunta la Favb és la manca d’eficàcia del règim sancionador actual. Segons l’entitat, les sancions vigents no aconsegueixen frenar les actituds il·legals d’aquells restauradors que incompleixen de manera reiterada la normativa, fet que evidencia la necessitat d’un nou enfocament de fons. Aquesta revisió hauria de permetre garantir un ús equilibrat de l’espai públic, compatible amb el dret al descans, la convivència veïnal i l’activitat econòmica.

A més, la federació subratlla que l’entrada en vigor del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, l’1 de setembre de 2024, obliga a adaptar l’ordenança municipal. Alguns dels articles actuals no compleixen les determinacions del Codi, fet que converteix la modificació normativa en un requisit preceptiu, més enllà del debat polític o social.

Voluntat de col·laboració

Els tràmits de la Iniciativa Ciutadana han estat especialment complexos, en part perquè és la primera vegada que el Reglament de Participació vigent ha de gestionar una proposta d’aquestes característiques. Aquesta situació ha provocat endarreriments i incerteses sobre el procés, segons reconeix la Favb. Malgrat això, la federació ha mantingut una actitud de col·laboració amb els diferents departaments de l’Ajuntament, aportant la documentació requerida i esmenant alguns aspectes jurídics del text quan ha estat necessari.

El següent pas previst és que la Comissió d’Urbanisme valori el contingut de la Iniciativa Ciutadana i en voti l’aprovació inicial. En cas que superi aquest tràmit, el text s’obriria al debat i a la negociació política, com passa amb altres normatives municipals, abans de ser elevat al Plenari Municipal. Des de la Favb consideren que tant el treball tècnic com el debat ciutadà generat mereixen aquest aval inicial per part de la Comissió.

Participació ciutadana i suport polític

La federació veïnal posa l’accent en el valor democràtic de la Iniciativa Ciutadana, que ha aconseguit recollir més de 18.000 signatures. Per a la Favb, aquest esforç col·lectiu és una expressió clara del model innovador de participació que Barcelona ha impulsat en els darrers anys i que la situa com a referent a escala estatal. En aquest sentit, alerten que el procés no pot quedar bloquejat en una comissió interna, sense debat públic ni retorn a la ciutadania.

Per tot plegat, la Favb ha demanat a totes les formacions polítiques municipals que donin suport a l’aprovació inicial de la proposta a la Comissió d’Urbanisme, independentment de la posició que puguin defensar posteriorment al Plenari. Segons l’entitat, els debats i els possibles ajustos que es derivin del procés podrien acabar configurant una ordenança àmpliament consensuada.

Des de la Comissió d’Espai Públic de la Favb insisteixen que Barcelona necessita una nova ordenança de terrasses adaptada a una nova època, fruit d’un consens ciutadà ampli i coherent amb els reptes socials, ambientals i urbans actuals.