Sergi Cardona: "La gent no afronta els conflictes. Responsabilitzem-nos de les nostres relacions!"

Ichik és una associació que facilita la mediació de conflictes amb un objectiu de transformació personal, relacional i social. Sorgeix de l'experiència de Sergi Cardona amb processos de pau i amb el conflicte armat a la frontera d’Equador i Colòmbia i pren forma quan s'ajunta amb Keren Besalduch i David Gualda.

Treballaven juntes al servei de mediació de conflictes de Santa Coloma de Gramanet i compartien inquietuds per emancipar-se de les limitacions del tercer sector. Van decidir emprendre el seu propi projecte.

Us heu emancipat de les limitacions del tercer sector?

Sergi Cardona: Sí que hem sortit de les estructures més verticals i organitzacions clàssiques on havíem treballat. També veiem que l'àmbit de la intervenció està molt lluny de la investigació i la innovació. Portar 200 casos no et permet pensar sobre la pròpia intervenció. Ara ens sentim menys lligats. Som nosaltres que pensem el projecte.

Keren Besalduch: Al final, també treballem amb les entitats del tercer sector i les administracions per aportar pausa, reflexió, coneixements i experiència sobre la intervenció que fan.

Què implica crear un projecte des de zero?

S.C.: Ens ho hem hagut de fer tot: la web, la fiscalitat... No venim de l’àmbit de l’empresa ni som emprenedors ni tenim les nocions. Ens hem hagut de posar les piles amb la gestió comercial, les subvencions, les licitacions… Crear-ho tot des de zero.

K.B.: Ens hem mogut a diferents bandes per formar-nos i conèixer com funciona una entitat. Hem, begut de la xarxa municipal i d'altres entitats i amistats com la cooperativa Voltes, amb qui hem treballat plegades i ens ha donat suport en aspectes organitzatius. A més, Voltes ens ha proposat posar la mirada social en projectes urbanístics.

També ens adonem que les hores són les que són en el dia a dia. Perquè aquest projecte existeixi calen moltes hores de gestió.

Com enteneu el conflicte i la mediació?

S.C.: Nosaltres posem el focus en la transformació de conflictes i volem intervenir en quatre àmbits: l'educatiu, el comunitari i veïnal, l'organitzacional i el familiar. El projecte és ambiciós.

Ens n'adonem que l’assoliment d'acords que pretén la mediació és molt complicat en la majoria de processos de gestió de conflictes. Sovint no s'arriben a uns acords, però sempre es dona una transformació dels diferents sistemes. Per això intervenim amb l'objectiu de transformar les relacions.

I com ho enfoqueu?

S.C.: El conflicte és inherent a tots els àmbits relacionals i intentem que la gent en prengui consciència. El conflicte continua molt estigmatitzat. La gent defuig el conflicte i davant de l’aparició d'aquest, sol buscar a d’altres agents que els hi resolguin: el professor a l’escola, l’administració en conflictes veïnals o el gerent en una empresa... Responsabilitzem-nos de les nostres relacions i els nostres conflictes, treballem la cura i cerquem la transformació davant del desacord!

K.B.: Una de les finalitats és aportar habilitats perquè en el futur tinguin les eines per gestionar el conflicte de manera autònoma. La clau està en habitar el conflicte i transitar-lo, no en aparcar-lo ni desafrontar-lo.

Per què ens fa por el conflicte?

S.C.: Jo crec que el vinculem al concepte de conflicte armat i l'associem a la violència. Ens diuen: "No, jo no tinc conflicte amb ningú, com a molt, algun problema". Ningú vol estar en conflicte si associa aquest a la violència. I la violència és només una expressió més del conflicte.

Des de l’administració ens diuen que parlem de convivència, que és l’altre cara de la moneda. Però si parlem de convivència també hem de visibilitzar i anomenar el conflicte. 

K.B.: Som conscients que existeix un conflicte quan rebenta, quan hi ha una crisi, però hi ha una fase anterior, que és l'escalada o la distància, en què no ens diem que està passant i, si no ho gestionem, peta. Per això el vinculem amb enuig i crits, i l'entenem com a negatiu. El problema és la gestió.

"Som conscients que existeix un conflicte quan rebenta, quan hi ha una crisi, però hi ha una fase anterior"

Quina és la vostra recepta per a una bona gestió?

K.B.: Parlaria de la necessitat de comunicar-nos. La forma com ens comuniquem serà el que ajudi a gestionar el conflicte i farà que el vivim d’una manera o d’una altra. És evident: com més ens comuniquem i com més ho fem des de la sinceritat i l’assertivitat, més fàcil serà l’entesa.

S.C.: Jo parlaria de la consciència. Quan intervenim sovint hi ha una negació per alguna de les parts que pot ser generadora de conflicte. Fem aquest treball previ de conscienciar que la nostra conducta molesta i fins que això no hi és no podem intervenir.

Després està la voluntarietat, que són les ganes d'activar un canvi. No tenim una vareta màgica per forçar la voluntat d'algú.

Creieu que ens falten espais de comunicació i de cures?

K.B.:

Crec que cada vegada hi ha més espais de cures. El que necessitem són habilitats per saber-nos comunicar i per escoltar i gestionar les emocions. Als infants ara els estan dotant d’això i ho podran gestionar d’una forma molt més natural que nosaltres. Als espais de cures no sabem com treure els malestars. Ens falta temps per integrar com comunicar-nos des d'altres llocs en els què no estem acostumades.

"Crec que cada vegada hi ha més espais de cures. El que necessitem són habilitats per comunicar i per escoltar i gestionar les emocions"

S.C.: Una de les apostes grans és treballar a les escoles perquè puguin portar els conflictes en grup, hi posin paraules, cerquin la resolució entre tots, i s'aprengui a parlar de l’impacte que generen les teves accions.

De fet, els centres educatius estan sent un àmbit pioner en la facilitació de conflictes, oi?

S.C.: Sí. La Generalitat hi ha apostat. El David s'ocupa d'aquest àmbit a través de la mirada restaurativa i els cercles de diàleg. Jo i la Keren ens encarreguem de la mediació comunitària i familiar.

Familiar?

K.B.: Per exemple, un divorci. Apostem per la mediació familiar enfront d'un procés judicial que planteja que algú decideixi per nosaltres. El que comentàvem de la responsabilització dels nostres conflictes.

La Generalitat ha apostat per això i ara tots els processos de divorci passen per una sessió informativa sobre mediació, però de manera privada poca gent tria la mediació. Pensem que és important sobretot en casos en què hi ha menors perquè les referents adultes puguin continuar tenint una relació respectuosa.

En què consisteix aquest tipus de mediació?

S.C.: El més important en la mediació són les vivències de les parts, el què i com ho han viscut. La nostra intervenció facilita la comunicació, a difèrencia d’un procediment judicial, on la comunicació es troba bloquejada.  Facilites la comunicació entre les parts perquè decideixin el que volen, posant l’accent al futur, i no enfocant-se a les proves del passat. En cas d’acords, aquests tenen validesa legal, i en ser elevats per notari, són directament executius. 

Quin és el projecte que més il·lusió us fa comentar?

S.C.: El de Ciutat Meridiana, amb la col·laboració també de la cooperativa Voltes. És un projecte d’intervenció comunitària en un espai d’ús públic on hem desplegat diferents tipologies d’intervenció per diagnosticar i intervenir en el conflicte, a través de diferents fases.

Ens arriba des del Pla de Barris, que ens contracta perquè detecta que és un punt de tensió veïnal. Anem cap allà, muntem el campament, i comencem a entrar en contacte amb tots els agents socials. Veiem que són molts malestars que s’entrecreuen.

Què feu?

S.C.: Fem un treball de contacte i intervenció amb els diferents actors de l’espai; veïnat, bars, entitats, infants… A través de diferents accions comunitàries s’aconsegueixen reduir i transformar dinàmiques, així com modificar les diferents mirades veïnals vers l’espai. S’ha aconseguit un primer apropament de posicions.

S'ha solucionat?

S.C.: El projecte encara està en marxa, però es perceben canvis per part dels diferents agents. Es farà una transformació urbanística de l’espai, fet que augmenta les esperances que això ajudi a modificar les dinàmiques.

K.B.: És un projecte curós. El fet de poder intervenir en una dimensió com la d’aquest projecte, durant un període llarg de temps facilita intervenir de manera orgànica, escoltant i respectant els temps i les necessitats que hi ha i aprofundint en la transformació social, que requereix de temps i confiança. 

Les entitats que treballeu el conflicte heu de portar els vostres conflictes solucionats de casa?

K.B.: No venim amb els conflictes treballats de casa. Sí que dediquem temps a escoltar-nos. Potser podem arribar abans a detectar situacions i a prendre consciència per buscar la manera de millorar, però també les hi hem de fer front. Ara comencem una facilitació interna per treballar-nos.

S.C.: Al nostre grup també hi ha privilegis i també hi ha poder, i revisar-ho dins de casa costa més. Ara arriba el moment de pensar com ens relacionem i quines relacions de poder ens travessen. Són situacions que si no es ressolessin podrien acabar escalant.

És honest que admeteu els conflictes interns.

S.C.: És que hi són a tot arreu! Prendre consciència i activar mecanismes de canvi és el que ajuda a mantenir-se amb els anys o a decidir que es trenquin les relacions. Massa sovint ens trobem en situacions encalladíssimes i enquistades, i hi ha violència i ha caigut gent pel camí. Ens hem d'aprendre la lliçó.