Alfons Tiñena: "La gestió ciutadana dóna valor afegit als equipaments"

El concepte de gestió ciutadana implica transparència, responsabilitat, participació ciutadana i civisme. Un model que permet a les entitats sense ànim de lucre encarregar-se de la programació, dinamització i organització dels equipaments públics. El cas de la ciutat de Barcelona és segurament excepcional ja que en la seva complexitat associativa recull, no només diferents models d’entitats, sinó també diferent tipus de gestió. L’Alfons Tiñena és actualment el president del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB)* i un gran coneixedor dels diferents models d’entitat i de gestió.

Què entenem per gestió ciutadana?

La definició seria, aquella gestió que una entitat o associació fa d’un equipament públic utilitzant la participació com a eina. Han de ser entitats del territori, suficientment representades, transparents i cíviques.

Podríem dir que hi ha diferència entre la gestió cívica i la gestió ciutadana?

Durant un temps es va parlar de gestió cívica i de gestió ciutadana, però en cap cas conec entitats que faci una gestió incívica d’equipaments per tant per definició totes les gestions ciutadanes serien cíviques. I personalment prefereixo parlar de gestió ciutadana.

Quines característiques té la gestió ciutadana?

Podem destacar tres o quatre punts que crec que són fonamentals. Per una banda que l’entitat que gestioni l’equipament sigui una associació i com a tal, sense ànim de lucre. Que a la vegada tingui prou representació, legitimitat i implicació en el territori o sector, que generi suficients canals de participació, oberts i transparents. Evidentment ha d’existir un projecte de gestió sòlid i, no hem d’oblidar que al ser un equipament de titularitat pública s’han de respectar i compartir els valors que es volen promocionar des de l’administració o ajuntament.

És l'antítesi d’una gestió empresarial?

Pensa que a Barcelona hi ha 51 centres cívics i 23 casals de barri. Tots coneixem algun centre cívic i casal de barri, però desconeixem qui està gestionant aquest equipaments. I hi ha diferents models: un és el més clàssic que és la mateixa administració la que gestiona l’equipament amb personal municipal; un altre model és el traspàs de la gestió a una empresa de serveis, que seria una gestió més empresarial; i el tercer model seria la cogestió, com és el cas de Torre Jussana, on l’Ajuntament de Barcelona i el CAB gestionen conjuntament; i podríem afegir un quart model, que és el que des del CAB s’està potenciant, i el que ens ocupa ara i aquí que és la gestió ciutadana.

Què és la Plataforma de Gestió Ciutadana?

Un dels compromisos que es van establir en les conclusions del segon Congrés d’Associacions, va ser el de constituir una Plataforma de Gestió Ciutadana, i des del CAB la vam impulsar no només perquè som una entitat que cogestiona un equipament públic, sinó perquè li hem delegat la funció de efectuar pressió per aplicar i impulsar el model de gestió ciutadana.

Qui en pot formar part?

Totes aquelles entitats i associacions que estan gestionant o cogestionant un equipament públic o bé, que volen optar a gestionar-lo.

En què treballa actualment?

El seu màxim objectiu és aconseguir regular la gestió ciutadana d’equipaments públics. És a dir, avui en dia no hi ha una normativa a seguir alhora d’establir convenis, per tant ens podem trobar que l’ajuntament ha establert convenis diferents amb les entitats d’un barri i les d’un altre. Existeix molta diversitat entre convenis, en quant a durada, renovació, etc. El que es vol és fixar unes bases clares que serveixin en tots els casos i que el propietari de l’equipament i l’entitat que el gestionarà tinguin molt clars quins són els seus drets i deures.

Però cada barri, poble o ciutat té les seves especificitats...

D’alguna manera s’han d’establir conceptes bàsics, per exemple en quant a durada, a la contractació del personal, com es farà el pagament de la partida pressupostaria, etc. Que s’ha de fixar des del principi i que creiem que han de ser iguals per tothom i anar a buscar les especificitats en quant a les activitats.

Els ateneus en quin model encaixen?

El cas dels ateneus són exemples de gestió ciutadana, cívica i transparent, però l'esforç del manteniment de l’activitat en cas dels ateneus es basa en la base social, quotes i eventuals subvencions, i en canvi en el cas d’equipaments públics, la titularitat és municipal, per tant el manteniment va a càrrec de l’administració i s’han d’encarregar de les activitats i no de l’estructura.

El model, per tant, té moltes semblances...

Els ateneus tenen una llarguíssima tradició, i el seu model busca la participació de la massa social, no tenen ànim de lucre, les activitats són transversal, moltes vegades estan coordinades per voluntaris, les Juntes són voluntaris. I és en aquest model en el que s’han emmirallat moltes associacions alhora de gestionar equipaments públics. Comparteixen que hi hagi canals de participació oberts i que els participants de les activitats no siguin simples usuaris, que s’impliquin amb les activitats i amb l’entitat. Aquest sentiment de pertinença no es dóna en el cas dels centres cívics i si en el cas dels ateneus. En el model de gestió ciutadana es busca incorporar aquest valor afegit.

* El CAB és una plataforma interassociativa que agrupa tot tipus d’entitats de la ciutat de Barcelona i que treballa pel desenvolupament de l’associacionisme i els seus valors. Com a principal recurs utilitza la participació per desenvolupar i enfortir l’associacionisme a Barcelona. En el marc del Congrés d’Associacions de Barcelona que va tenir lloc l’any 2010 i 2011 i que va mobilitzar gairebé 500 entitats es van recollir 171 mesures proposades pel mateix sector i entre les quals hi havia la necessitat de regular la gestió d’equipaments.