L’Associació Casal Infantil de La Mina és una entitat en actiu des del 1978, creada a partir de la demanda del veïnat quan van acampar a un descampat del barri demanant espais per als seus infants. Des de la seva creació, el Casal Infantil ha canviat molt i actualment són una entitat amb una missió i valors pedagògics i socials molt clars. S’ubiquen al Centre Cívic de La Mina, un espai central del barri que comparteixen amb moltes altres entitats. Entre parets decorades amb el mural col·laboratiu de l’artista Joan Turu i les famílies del Casal, em rep el Jacobo Muñoz Chaves. El Jacobo, natural del barri, és dissenyador gràfic, educador infantil i estudiant d’educació social, i, conjuntament amb la Xènia Martínez, coordina el Casal, i formen equip amb cinc tècnics més. Els tècnics sumen la seva feina amb tota la dels voluntaris, un dels pilars fonamentals de l’Associació.

Què és el Casal Infantil La Mina? Quina és la vostra tasca?

Som un servei educatiu que té com objectiu promocionar el valor de la infància, fer que els nens i nenes que vénen puguin viure la infantesa el més plena possible. Treballem a traves de la intervenció amb el propi infant, la família, i el territori.

Com descriuríeu la situació dels infants a La Mina? Quina és la situació dels nens i nenes que vénen al casal?

Els infants de La Mina són com els infants de qualsevol altre barri. No tenim un perfil prototípic però sí una majoria de famílies que necessiten ajuda i protecció en l’àmbit econòmic, social, familiar... Malgrat que cada cas és diferent, normalment ens cal fer un pla de treball més intensiu per millorar les habilitats parentals i les competències socials dels propis infants.

Com és una tarda normal al Casal amb el grup d'infants de per exemple, 6 anys?

Aprofitem la vida quotidiana de l’infant per treballar hàbits i rutines. Els infants arriben després de l’escola, comencem amb una estona molt tranquil·la on berenem, ens expliquem el dia i intentem que se sentin com a casa seva. Després fem una estona de joc a l’exterior, i comencem l’activitat principal d’habilitats socials o reforç d’aprenentatges escolars a través del joc. La nostra metodologia d’intervenció és que els infants són protagonistes del seu aprenentatge i és tasca de l’educador buscar quina és la motivació del grup per tal que ells mateixos acabin construint nous coneixements.

Teniu incidència real en la vida dels infants?

És difícil mesurar la incidència real, però sí que tenim evidències sobre canvis i aspectes que milloren. Per exemple, vam fer un programa per millorar l’assistència a l’escola amb nou escoles de Sant Adrià i Barcelona amb tots els infants del Casal. Parlàvem amb els tutors, i marcàvem objectius concrets en quatre aspectes: esforç en l’aprenentatge, la conducta, l’assistència, i la puntualitat. Entre el tutor, el propi infant, i la família mesuràvem el grau de compliment d’aquests àmbits i en el cas que hi hagués progressió, l’infant podia gaudir d’una experiència positiva, un referent positiu.

El Casal fa sis anys que està en actiu, i ja en fa tres que teniu un projecte pedagògic molt treballat encarat directament a l’acció social. Quins reptes teniu de futur?

Aquest curs fem una prova pilot amb els nens i nenes que ja tenen deu o onze anys que comencen 5è de primària i han estat usuaris del Casal durant aquests anys. El projecte consisteix en crear un grup de PreJoves, per fer un seguiment fins a la transició a l’institut o a una altre entitat. Un grup d’infants més grans que faran de voluntaris. La consigna és demanar-los ajuda per involucrar-se al Casal. Faran també dinàmiques pròpies de l’edat però, a més, tindran l’encàrrec de reconèixer i identificar necessitats del barri i de la gent que hi viu i fer un pla d’acció. Ja tenim un projecte localitzat: hi ha una parella que es dediquen a reparar joguines i les donen a nens i nenes sense recursos. En aquest cas, volem motivar als infants que s’impliquin i ens ajudin en el procés.

O sigui, treballareu en ApS (Aprenentatge i Servei).

Sí. Volem obrir una petita finestra per veure quantes coses passen al barri i al món, i veurem què podem fer si volem ajudar de manera voluntària. Intentarem contactar amb pallassos que van a hospitals, amb mags solidaris... Volem fer que aquests PreJoves tinguin experiències que siguin motor de canvi per a la transformació del barri.

I al llarg d’aquesta evolució cap a una entitat amb voluntat d’acció social i amb un Projecte Educatiu molt més treballat, heu notat la crisi, per exemple?

Sí. De fet, aquest any, una de les estratègies que durem a terme serà buscar ajuda per cobrir les necessitats bàsiques que les famílies no poden assumir: alimentació adequada, material necessari per anar a l’escola (tenim infants que fins a meitat de curs no tenen els llibres i material per l’escola), necessitats de salut (aquest novembre vindran oculistes a sensibilitzar els infants sobre hàbits de salut de la vista i faran diagnòstics i regalaran ulleres si els hi cal). També volem iniciar un projecte de berenars comunitaris perquè notem que, des de la crisi, els infants passen més gana i ens demanen de menjar durant la tarda.

I us sentiu emparats institucionalment?

Som una associació petita, nascuda amb els veïns i veïnes del propi barri i busquem diferents subvencions. En un 75% ens subvenciona el Departament d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, i després tenim altres institucions que ens financen projectes concrets. De totes maneres, les ajudes arriben tard i a vegades són insuficients. Per exemple, encara no hem acabat de cobrar aquest any, i pel vinent encara no ha sortit la convocatòria de subvencions. Esperem solucionar-ho aviat perquè angoixa molt aquesta inseguretat. Una vegada, no vam poder obrir durant el mes de gener perquè no teníem diners.

Tu ets del barri però has estudiat, has viatjat, i ara coordines tot aquest projecte. I segur que hi ha molta més gent com tu. Quina és la clau de l’èxit?

Per mi l’èxit és això que fem al Casal. Obrir les possibilitats i les pròpies expectatives dels infants per a què puguin creure en ells mateixos, poder decidir què voldran ser lliurement, fer-los veure que són protagonistes de la seva vida. Nosaltres treballem a partir de la màxima “dóna amor i rebràs amor” i aquesta és la clau de l’èxit. També volem obrir finestres al món: fer que els nens i nenes somiïn, que vulguin conèixer altres experiències, que convisquin en el respecte... Costa molt sortir del barri. Costa molt trencar aquesta barrera psicològica que et fa recloure a La Mina i que les teves expectatives siguin molt concretes i reduïdes. La infantesa és l’etapa en què podem trencar amb tot això i amb els prejudicis que en puguem crear. Recordo un comentari d’un dia que vam anar al Tibidabo, i pujant la muntanya, un nen em pregunta: “tot això que es veu aquí és Espanya?” Volem crear una identitat més global.

Per tancar, el millor record que tens aquí al Casal.

Treballant el valor de l’amor vam fer un mural on podíem posar un missatge d’amor a alguna persona del grup. Un dels missatges d’un nen, que insistia molt en presentar el seu, va ser: “t’estimo perquè em fas feliç , puc estar aquí, ara, i amb vosaltres”. Vaig pensar que alguna cosa estàvem fent bé.