Aquest 6 de juliol ha tingut lloc l’acte anual de La Volunteca, organitzat per la Fundació Pere Tarrés i la Plataforma del Voluntariado de España, impulsores de la plataforma. La jornada s’ha configurat com un espai per a reflexionar sobre els reptes del futur del voluntariat i les tendències que estan sorgint per a enfrontar-los, tot sota el títol ‘L’evolució de la solidaritat en una societat postpandèmica’.

L'acte ha tingut lloc en un moment de traspàs, en què l’era pandèmica està oficialment acabada i cal caminar cap a accions concretes i directes des de les entitats i les institucions per a aprofitar l’embranzida de cooperació que l’emergència climàtica va obligar a desenvolupar. Una jornada que volia ser no un punt i a part sinó un ‘dos punts’ per mirar cap a necessitats de la societat tant històriques com presents i futures amb una perspectiva renovada.

Un voluntariat que construeix societat

L’acte ha començat amb la presentació institucional. Rafael Ruiz de Gauna, Director de Relacions Institucionals, Formació, Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, ha posat sobre la taula l’objectiu principal de la trobada, que és establir els dubtes, reptes i tendències que sorgeixen a la societat de després de la pandèmia, quan “ha estat imprescindible la cooperació de la societat i les cures”.

Per la seva banda, Marc Viñas, portaveu del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya esmentava que “el voluntariat és essencial al sistema democràtic”, d’aquí la necessitat d’analitzar la seva evolució. Seguint per aquesta línia, Patricia Beznuartea, del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 assenyalava el voluntariat com a participació en tant que “contribueix a la construcció de la societat que volem”, per la qual cosa “cal promoure’l en totes les seves facetes”.

Per acabar la benvinguda, Luciano Poyato, president de la Plataforma del Voluntariado de España ha remarcat la necessitat de reivindicar la participació i de “rearmar el tercer sector per a que s’obri a nous perfils de persones que volen participar”, perquè “qualsevol persona pot comprometre’s”, i només així les entitats estaran preparades per a encarar els nous reptes.

Reptes nous i tendències d’evolució de llarg recorregut

L’acte ha continuat amb dues conferències fent referència a com el tercer sector i el voluntariat han evolucionat per a encarar problemàtiques. A la xerrada ‘Crisi i efectes de l’actualitat en la tasca solidària’, Anna Varderi, gerent de la Fundació Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia ha compartit l’experiència de l’entitat durant el confinament i les formes de fer que s’han configurat en l’actualitat en la seva tasca voluntària.

En aquest sentit, Varderi comenta com la pandèmia va suposar encarar potser no un repte, sinó una realitat: “Tots ens trobàvem en una situació vulnerable, els voluntaris encaraven un risc, que era anar a l’hospital”. I és que per la idiosincràsia de la fundació, la tasca voluntària és primordial, però l’acompanyament es va veure reduït a la distància, el que dificultava l’acció: “Hi ha moltes formes d’acompanyar en línia, però la part física és insubstituïble”.

Actualment, a més, deia Varderi, ha disminuït el nombre de persones interessades en el voluntariat, i hi ha una major volatilitat, a més d’una multiimplicació, si es vol, en diverses causes. Tanmateix, “l’acció solidària no disminueix, només canvia la forma de vincular-s’hi”. És per això que el principal repte per al sector és l’adaptabilitat i la innovació, a més d’aprendre a comunicar i establir relacions, sempre construint un treball en xarxa per a caminar cap a uns objectius comuns.

Per a complementar aquesta visió amb dades, Anna Villa, vicepresidenta de la Fundació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), ha presentat l’informe ‘Tendències del voluntariat’, realitzat per l’entitat a raó de les dinàmiques de l’acció voluntària el 2022. Villa ha esmentat que el camí pres actualment és fruit d’una evolució que ve de lluny.

Com a principals característiques de la tasca voluntària avui en dia, la ponent ha subratllat que un 8’2% de la població fa voluntariat, un percentatge dominat pel perfil de dona voluntària de mitjana edat, amb estudis superiors i que fa col·laboració a múltiples causes.

Tanmateix, tot i que es tracta d’una evolució lineal, Villa ha remarcat que són dades que permeten extreure previsions i sobretot dubtes sobre el futur del voluntariat a Espanya. Primer, hi ha el repte sobre la posició de la joventut en el sector, molt relacionat amb la qüestió de la presència d’edats prèvies i posteriors a la jubilació. També és interessant, diu, preguntar-se pel creixement de l’àmbit ambiental, i no oblidar, evidentment, els efectes postpandèmia en els diversos àmbits d’activitat.

Debatent la solidaritat

La segona part de l’acte l’ha conformat una taula rodona amb Felisa Pérez, vicepresidenta d’UNAD i de RIOD; Ramon Nicolau, president de la FCVS; Olga Viñuales, Doctora en Antropologia Social, i Pablo Benlloch, doctor en Dret del Treball i Seguretat Social.

El diàleg ha començat amb un apunt de Ramon Nicolau, que ha remarcat que durant la pandèmia es van retallar les activitats de voluntariat més clàssiques en detriment d’un augment de noves formes de cooperació i solidaritat. En aquest sentit, el focus pel ponent hauria de posar-se no tant en la quantitat de voluntariat sinó “en la qualitat i la valoració de les persones voluntàries, que treballen per la solidaritat ciutadana”.

El vincle entre voluntariat i solidaritat ha estat clau durant el debat. En aquesta línia, Felisa Pérez ha remarcat el paper primordial de la participació de la ciutadania en el seu àmbit, el de les drogodependències: “Nosaltres tenim voluntariat des que vam néixer, perquè sense una ciutadania implicada l’acció era impossible”. Per Pérez, en una tasca com la de RIOD, la implicació dels ciutadans i ciutadanes és imprescindible, perquè permet que el voluntariat vegi les persones a qui até com a persones, el que el converteix en “facilitador de la inserció social”.

Es tracta, en tots els casos, de què la solidaritat esdevingui una eina per a eliminar els estigmes socials. Per això Olga Viñuales ha definit la solidaritat com una mena de vincle empàtic: “és la por que una persona que no soc jo pateixi, és inscriure’s a una causa que no és la pròpia. Aquí l’altre deixa de ser un altre per a esdevenir una persona”.

Aquest ha de ser per Pablo Benlloch el pilar per a que la tasca solidària sigui robusta a la vegada que flexible i capaç d’encarar els reptes futurs. “No val fer-se voluntari i despreocupar-se’n. Es tracta de conèixer, perquè quan coneixes canvies i desapareix la por”, ha comentat el ponent, que ha remarcat que la persona voluntària ha d’aconseguir la simbiosi amb els valors pels quals treballa.

Amb tot, la taula ha apuntat a un voluntariat obertament solidari i reivindicatiu, potser no partidista però sempre polític i implicat. I és que “voluntariat, activisme i militància són tres facetes d’una mateixa activitat”, ha comentat Ramon Nicolau, i des d’aquesta perspectiva la tasca voluntària “construeix societat”, com ha assenyalat Olga Viñuales, raó per la qual, tant voluntariat com ciutadania “tenim la greu obligació de saber què està passant”, ha tancat Pablo Benlloch.

Mira a continuació el vídeo resum de la jornada o gaudeix de l'acte complet al YouTube de La Volunteca.