L’art de saber esperar, clau per fomentar la participació

Suport Tercer Sector – Fundesplai
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Els ponents del debat que va tenir lloc dijous al migdia a La Farga de l'Hospitalet. Font: Taula del Tercer Sector.
Els ponents del debat que va tenir lloc dijous al migdia a La Farga de l'Hospitalet. Font: Taula del Tercer Sector.
Els ponents del debat que va tenir lloc dijous al migdia a La Farga de l'Hospitalet. Font: Taula del Tercer Sector.
Públic de la taula rodona sobre el paper del tercer sector en la construcció d'una societat avançada. Font: Taula del Tercer Sector.

L’art de saber esperar, clau per fomentar la participació

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Tercer Sector – Fundesplai

Resum: 

Liderar persones, ensenyar valors i crear espais de participació i de relació són alguns dels reptes que plantegen experts de l’àmbit social.

Les persones, sempre al centre. Aquesta és la premissa que van defensar els i les ponents del debat ‘El paper del tercer sector en la construcció comunitària d’una ciutadania activa, organitzada, compromesa i transformadora’, moderat per Núria Valls, vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector i directora general de relacions i comunicacions de Fundesplai.

La taula rodona, emmarcada en el VI Congrés del Tercer Sector Social, va començar amb un símil que va captivar l’atenció del públic. Carles Alsinet, doctor en psicopedagia i degà de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social a la Universitat de Lleida, va repassar la història dels mesos de l’any.

Els primers mesos tenen un origen religiós i fan referència a diversos déus. Els del final, tenen una relació numèrica que pot sembla incoherent. Octubre ve del número vuit; novembre, del nou, i desembre, del 10, tot i que és el 12è mes de l’any.

Aquesta incongruència es deu a la creació de dos mesos extra al mig del calendari anual: el juliol i l’agost. Tal com va explicar Alsinet, va ser un afegitó impulsat pels emperadors romans Juli Cèsar i Octavi August. “Veiem que posar les persones al mig és un fet habitual”, va explicar el professor.

Ensenyar a liderar la pròpia vida

La dificultat es troba quan s’ha de decidir ‘com’ posar les persones al centre. Hi ha models que ho veuen com un problema. D’altres, com una oportunitat. Alsinet considera que el més important és ensenyar a les persones que formen un col·lectiu que realment són el pilar essencial d’una organització.

Alsinet considera que les direccions haurien de donar eines perquè les persones liderin les seves vides. “Més que gestionar recursos, cal liderar les persones”, va subratllar l’especialista. “Les competències s’aprenen. Els valors s’interioritzen i ens fan créixer com a persones”, va afegir Alsinet.

Poc acostumats a participar

Un concepte molt lligat al lideratge és el de la participació, un dels altres reptes que encaren les entitats sense ànim de lucre.

Tal com va comentar Josep Torrico, director de la Fundació Marianao, vivim en una societat que fomenta molt poc la participació ciutadana. “No hi estem acostumats, per tant, hem d’educar en aquest sentit”, va destacar Torrico.

“Anem a instituts del barri i hi ha alumnes que mai han sentit a parlar de la possibilitat que tenen de participar a la seva pròpia escola”, va lamentar el ponent.

Sense imposar ritmes

De vegades, els i les professionals de les entitats esperen més proactivitat per part dels col·lectius. “El problema que tenim és que volem imposar el nostre ritme”, va assegurar Alsinet.

“Hem d’aprendre a saber esperar, igual que ho fem amb els adolescents, a qui els fas una pregunta a les 8 del matí i et contesten... quan els va bé”, va comparar. “Els professionals volem la resposta ja. El saber esperar és la base del model d’atenció a les persones”.

En tot cas, tal com va aclarir Alsinet, les entitats tenen l’obligació de formar i generar oportunitats reals de participació. “Una manera de promoure-ho és generant espais de trobada, com jocs comunitaris, on es troben infants, famílies i joves”, va apuntar Alsinet.

Per la seva banda, Ernest Valls, director de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament de Tortosa, considera que s’ha de tenir en compte que no tothom ha de participar al 100%. “És important que hi hagi gent que estigui al pinyol i uns una mica més enllà, però cal que hi hagi camins d’entrada i de sortida perquè puguin participar quan els interessi”, va exposar.

Aliances

Un altre dels reptes que es van mencionar al debat és el de les aliances. “Si no hi ha estructures estables i organitzades, no hi haurà treball compartit”, va assegurar Valls. Perquè l’estructura sigui útil, cal que hi hagi un equip comunitari i mecanismes de relació permanent, que vinculin institucions públiques, amb entitats sense ànim de lucre i amb la ciutadania.

“Es necessita una estructura mancomunada entre institucions i entitats, i vies de promoure el voluntariat, que és una magnífica manera de participació ciutadana. Si hi ha relació, hi ha projectes”, va apuntar Valls.

Afegeix un comentari nou