“Han estat molts anys de picar pedra, de fer entendre aquest model a la societat i també a les administracions per aconseguir que apostéssim per ell”. José Téllez, tècnic de premsa i incidència política de Sostre Cívic, resumeix en una frase l'incansable treball que hi ha darrere del miracle de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya. El model, que basa el seu desenvolupament en la propietat col·lectiva i el dret d'ús, guanya cada vegada més pes en l’actual laberint per accedir a una casa.

Els orígens de Sostre Cívic

Sostre Cívic va néixer el 2004 com a associació i, després de transformar-se en cooperativa, compta ja amb vint-i-dos projectes a la seva esquena. El de La Xicoira, inaugurat recentment a Olesa de Montserrat amb la presència d’autoritats com el president de la Generalitat de Catalunya, és només la punta de l'iceberg.

“Estem treballant en deu més —com La Xicoira o similars— que seran una realitat abans del 2026”, assegura Téllez. En total, ofereixen 170 habitatges que donen l'oportunitat a persones que no poden accedir al mercat en les seves condicions actuals.

Cal anar-se’n fins a Dinamarca i després passar per l'Uruguai per entendre que l'origen de tot està en la necessitat de presentar vies alternatives per garantir un dret bàsic: tindre un sostre. “A Copenhaguen l'habitatge cooperatiu ha ajudat a controlar els preus del lloguer i de la compravenda, i l’Uruguai té una part d’autogestió i de suport públic que ha fet que sigui una alternativa per a les classes populars del país”, conclou el representant de l’associació.

L'últim cas d'èxit a Olesa de Montserrat: La Xicoira

Els primers resultats van arribar entre el 2014 i el 2015 quan, com recorda José Téllez, Sostre Cívic va col·laborar amb l'Ajuntament de Barcelona i va aconseguir la cessió del primer habitatge cooperatiu de la ciutat i de l'Estat: la cessió d'ús del 49 del carrer Princesa. "A partir d’aquí van venir altres edificis i altres administracions públiques”, com per exemple, la construcció de La Xicoira i l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

Veva Jorba, tècnica de Sostre Cívic encarregada de tirar endavant La Xicoira, certifica la importància de l’esforç públic en un dels últims treballs de l’associació: “la col·laboració i el suport de la Generalitat han estat fonamentals per fer-ho possible". L'edifici, que compta amb vint-i-cinc habitatges, un espai polivalent, bugaderia i terrassa comunitària, s'ha finançat gràcies als tres milions d'euros de l'Institut Català de Finances (ICF), els 30.000 euros de l'Ajuntament d'Olesa i una subvenció del 30% del total de la promoció a càrrec de l'Agència de l’Habitatge de Catalunya.

“Nosaltres veiem una oportunitat, l’estudiem, la valorem i, si resulta viable, anem a buscar el finançament i l’oferim a les nostres sòcies”. Aquests són els passos pels quals ha de passar qualsevol cas potencial d'habitatge cooperatiu de Sostre Cívic.

José Téllez ho explica amb la teoria a la mà, i Veva Jorba ho confirma en la pràctica: “amb La Xicoira, un cop es va estudiar i confirmar la viabilitat de l’edifici amb els arquitectes, gràcies al suport financer de l'ICF es va poder garantir l’operació de compra i es va començar la campanya de difusió al municipi per trobar sòcies que volguessin anar a viure-hi”.

El naixement de La Xicoira va ser relativament ràpid: el març del 2022 es van iniciar les obres i, quinze mesos després, les sòcies hi van poder entrar a viure. Tretze dones i onze homes (la majoria veïnes d’Olesa de Montserrat i voltants) han unit els seus camins a partir d'una idea diferent de veure la vida. D'aquesta manera, un edifici que estava abandonat des del 2008 s’ha acabat integrant finalment al poble, que a més tindrà un espai públic a la planta baixa.

“La comunitat de sòcies i veïnes de La Xicoira està molt arrelada a la vida associativa i cultural del municipi i van voler que un dels espais estigués obert per fer-hi activitats”, recorda Jorba, qui afegeix que totes les plantes baixes de Sostre Cívic estan destinades “o bé a usos comunitaris, o bé a projectes comercials de l'economia social i solidària".

L’habitatge cooperatiu és una opció viable

La Xicoira és un altre cas d'èxit per a la cooperativa, que no ha deixat de créixer des del 2010. I ho ha fet gràcies al seu treball en un entorn en el qual l'accés a una casa s'ha convertit en un dels maldecaps més importants per a la ciutadania. “Davant de la desesperació, en veure que és un dret que no s'està garantint, hi ha molta gent que busca alternatives i, si abans hi havia recels al voltant de la viabilitat d'aquest model, les experiències dels darrers anys estan demostrant que és una opció viable”, reconeix José Téllez.

Cada mes, l'equip de Sostre Cívic explica en què consisteix l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús a prop de cent persones; en un any i mig, han augmentat la seva base social en gairebé un 50%. Les seves sòcies veuen clars els avantatges darrere d'aquest model: “no només és per responsabilitat mediambiental, sinó també per a la butxaca perquè, en ser edificis que estan molt ben aïllats i que tenen instal·lacions centralitzades d'aprofitament energètic, els consums són molt més assequibles”. El de La Xicoira, per exemple, compta amb vint-i-quatre plaques fotovoltaiques i un sistema de climatització per aerotèrmia centralitzada.

“Tenim moltíssima més demanda que oferta”. La resposta contundent i sense embuts del representant de l’entitat deixa clar que el sector privat potser encara no ho té gaire clar. No obstant això, sí que estan detectant un augment en l'interès d'ajuntaments que volen implementar el model: "no només perquè garanteix habitatge assequible, sinó perquè també crea comunitats més fortes als seus municipis, als seus barris".