Les Nacions Unides, i en concret, el Comitè de Drets Humans d’aquest organisme internacional, ha obert una investigació a l’Estat espanyol per no concedir llicències per poder emetre a ràdios i televisions comunitàries.

La Xarxa de Mitjans Comunitaris (ReMC) i RTV Cardedeu van presentar una denúncia el juliol 2017, ja que van considerar que es veien vulnerats 5 articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Poítics de les Nacions Unides, signat per Espanya l’any 1977. Ara, l’ONU ha decidit demanar a l’Estat perquè no ha atorgat llicències a aquest tipus de mitjans sense ànim de lucre, després de la seva obligació a facilitar l’accés a l’espai radiotelevisiu.

A més, la ReMC ha exigit a l’Estat polítiques per fomentar el sector dels mitjans comunitaris i crear un organisme independent i imparcial. Una altra mesura de reparació que demana la xarxa és una indemnització pels costos judicials que han hagut d’assumir en defensa dels drets d’aquests mitjans.

“Les televisions comunitàries, així com les ràdios, estan en una situació alegal davant del bloqueig normatiu que pateixen”, han afirmat en un comunicat de la ReMC. La presidenta de la xarxa, Maria Llimona, ha apuntat que sembla que últimament cal acudir fora per resoldre els problemes del país. “La llibertat d’expressió no es considera un pilar que cal defensar costi el que costi”, ha afegit.

Segons una enquesta de la ReMC, hi ha 5.000 persones que produeixen continguts en ràdios i TV comunitàries a l’Estat espanyol. Un total de 200 mitjans comunitaris produeixen continguts segons dades de la Xarxa d’Investigació en Comunicació Comunitària, Alternativa i Participativa (RRICAP), de les quals només 10 són televisions.