“En els pròxims 30 anys aconseguirem que no quedi ni una empresa on no treballi una persona amb síndrome de Down”, va pronosticar la Maria Cabré des de la seu de Nacions Unides a Nova York el 21 de març del 2018. Des de l’altaveu que representa la major organització internacional del món, va poder explicar la tasca que du a terme Aura Fundació des de fa 30 anys ajudant a millorar de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant la inserció laboral.

El projecte va merèixer el reconeixement de l’ONU, un més, que consolida un model pioner, però ja madur, que ha canviat la vida de moltes persones. Parlem de tot plegat amb la Maria Cabré, directora d’Aura Fundació i, juntament amb la presidenta i fundadora, Glòria Canals, una de les persones que han tirat endavant aquesta iniciativa.

Aura Fundació és un projecte de llarg recorregut i molta persistència.

Som una fundació que va néixer el 1989 de la mà de dues psicopedagogues, la Glòria Canals i la Montserrat Domènech, que treballaven a una de les primeres escoles que tenia en marxa un programa d’inserció escolar per a persones amb discapacitat, amb nois amb síndrome de Down.

I elles van voler anar més enllà.

Sí, van veure que quan els nois acabaven l’escola estaven obligats a anar a un centre ocupacional. I es van preguntar per què, si ells volien treballar com tothom. Es van dirigir al Departament de Treball i van aconseguir una ajuda pilot per què vuit nanos amb síndrome de Down provessin de treballar a l’empresa ordinària. Tot va anar molt bé i el primer any tots ells van trobar feina.

Així va néixer Aura Fundació.

Efectivament, i ja portem 30 anys fent aquesta tasca. Ajudem a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant la inclusió social i laboral. És veritat que el tema de la inserció laboral és el nostre projecte estrella, però hem crescut molt i donem molts altres serveis, com formació contínua, suport per a una vida independent i neuropsicologia, entre altres. Intentem donar resposta a les necessitats dels nostres usuaris.

Què aporta la inserció laboral a les persones amb discapacitat?

En primer lloc, és molt important que la persona tingui el desig de treballar. Això és bàsic per a nosaltres. Dit això, el fet de tenir una feina ens defineix en certa manera i per a persones amb discapacitat intel·lectual és una ajuda molt gran, tant pel que fa a l’autoestima, com per potenciar capacitats, relacionar-se amb altra gent en entorns normals… els beneficis són molts. Nosaltres, mitjançant una metodologia anomenada treball amb suport, els ajudem a trobar una feina i els acompanyem en la seva vida laboral.

En què consisteix el treball amb suport?

És una metodologia orientada a oferir els suports que una persona amb discapacitat intel·lectual necessita per trobar una feina i mantenir-la. Les necessitats de suport son diferents per a cada persona, poden ser de tipus emocional, d’accessibilitat, cognitives, etc. Nosaltres, en aquest sentit, els hi fem un ‘vestit a mida’ i ho adeqüem al que requereix cada usuari per acompanyar-los al llarg de tota la seva vida laboral. Normalment el suport va enfocat a la persona, però també a familiars i, especialment, a les empreses.

La resposta de les empreses és bona?

Des de la nostra experiència, podem afirmar que l’empresariat català és del tot exemplar, sempre disposats a fer molt més del que els obliga la llei. Les empreses s’apropen a nosaltres amb la voluntat sincera d’ajudar a fer una societat més justa. Mai hem tingut una mala experiència amb una empresa, mai. I portem 30 anys i molts contractes.

Es pot dir el mateix de l’administració i les institucions?

Sense voluntat de criticar, Aura Fundació ja té 30 anys d’experiència, hem atès a prop de 600 persones i creiem que la nostra metodologia està més que consolidada. Els resultats així ho confirmen: el 90% dels nois i noies que hem ajudat tenen contractes indefinits. Pensem que ja no cal demostrar que si aquestes persones volen treballar, poden, però necessiten els suports per fer-ho.

No els tenen?

Ens trobem que no hi ha un finançament estable per a les entitats. Nosaltres encara depenem de les subvencions anuals que només estan disponibles segons la disponibilitat pressupostària. Això vol dir que fins a finals d’any no sabem si podrem disposar dels fons o no. Això, per exemple, no passa, i ens sembla bé, amb les persones amb discapacitat que es mouen en els circuits protegits, que tenen els ajuts garantits. No sabem per què, però el cert és que qui aposta per les vies de la inclusió i l’autonomia no té els ajuts garantits.

Això no us ha frenat, ben al contrari.

Fa uns anys que no parem. Aura era una entitat petita, molt local, i en els darrers anys hem crescut moltíssim i molta gent ha confiat en nosaltres. Hem pogut fer moltes coses, ens han convidat a la seu de Nacions Unides a Nova York i a Ginebra, per exemple. Aquest any la cursa del Corte Inglés també ajudarà a visibilitzar la nostra causa. Són petites coses que ens ajuden a tirar endavant.

L’any passat vau celebrar el 30è aniversari.

Sí, i ho vam celebrar com cal. A més, vam llençar un vídeo poc convencional i força trencador titulat ‘Con los pies en la tierra’, en què a través del símil d’un suposat ‘extraterrestre’ que arriba a la terra volíem trencar mites i visibilitzar la nostra causa. Pensem, com volíem expressar amb el vídeo, que molts dels nostres usuaris i usuàries encara no han pogut trobar el seu lloc a la terra. En un món ideal, Aura Fundació no hauria d’existir.

Quins reptes us plantegeu de cara al futur?

Hem complert 30 anys magnífics i estem convençuts que els propers 30 seran millors. La Glòria Canals, una de les fundadores d’Aura, va haver de lluitar i demostrar molt, i ho va fer tan bé que els que hem vingut al darrere només hem de continuar creient en les capacitats d’aquestes persones. El repte és aconseguir que tinguem un país prou fort i responsable per garantir tot el que aquestes persones necessiten.

I encara estem lluny d’això.

Sí, en molts aspectes. Per exemple, pel que fa al tema de la jubilació. Les primeres persones amb síndrome de Down que van treballar a l’empresa ordinària ara queden en un llimbs perquè en aquell moment ningú va pensar que necessitarien una jubilació digna, com qualsevol persona. Els reptes són molts i diversos, i com a societat hem d’estar preparats per donar-hi resposta.