Marta Junqué: "El temps és un dret de nova generació imprescindible per al benestar del segle XXI"
Comparteix
La Time Use Initiative impulsa el dret al temps i promou un debat col·lectiu sobre l’organització del temps per millorar la salut, la igualtat i el benestar.
La Time Use Initiative (TUI) és una associació amb seu a Catalunya que impulsa el dret al temps i treballa per combatre la sensació creixent de manca de temps en la vida quotidiana. Des de l’entitat promouen repensar l’organització del temps en àmbits com la feina, les cures i el lleure, amb l’objectiu de millorar la salut, la igualtat i el benestar de la població.
En aquest context, conversem amb Marta Junqué, fundadora i directora de la TUI, per aprofundir en els reptes vinculats als usos del temps i en el paper de les polítiques públiques i del tercer sector per avançar cap a models més equilibrats i sostenibles.
Per començar, podríeu explicar breument què és Time Use Initiative i quina és la vostra tasca en l’àmbit de les polítiques del temps?
La Time Use Initiative (TUI) és una associació sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que impulsa el dret al temps, tant aquí com a Europa. Dit planerament, treballem per combatre aquesta sensació que tantes persones tenim de “no tinc temps” o “no m’arriba la vida”.
El que fem és promoure un debat públic sobre com organitzem col·lectivament el nostre temps —a la feina, a casa i en el nostre temps personal—, perquè creiem que repensar-ho és clau per millorar la salut, la igualtat, la sostenibilitat i el benestar. La nostra tasca és ajudar a canviar la cultura del temps perquè la gent tingui més autonomia i qualitat de vida.
Aprofitant el canvi d’horari, sovint es torna a parlar de com organitzem el nostre temps. Per què és important entendre el temps com un dret social?
El temps és un recurs essencial com l’educació o la salut, però la seva distribució continua sent desigual. Quan parlem del dret al temps, ens referim a garantir un equilibri entre treball, cures, descans i lleure, i a disposar d’autonomia per decidir com organitzar la vida quotidiana.
Per entendre si aquest dret es fa realitat, podem mirar la pobresa de temps, és a dir, quan una persona no disposa de temps propi suficient. Aquesta situació afecta especialment les dones, que assumeixen més tasques de cura no remunerades. Impulsar polítiques del temps és clau per garantir la igualtat i el benestar.
Com afecten els horaris i l’organització del temps a qüestions com la salut, la conciliació o la participació social?
En els darrers anys s’ha avançat cap a uns usos del temps més igualitaris, però encara hi ha un problema amb els horaris i usos del temps que afecta la salut, la igualtat i la productivitat. Les polítiques del temps encara no són centrals en l’agenda pública.
Una part important de la població pateix angoixa de temps i no dorm les hores recomanades. A més, es fan moltes hores extraordinàries i es manté una cultura que confon presencialitat amb eficiència. Les dones continuen dedicant més temps a les tasques de cura, perpetuant desigualtats.
En el cas de les entitats i organitzacions socials, quins són alguns dels reptes més habituals a l’hora de gestionar el temps de manera saludable?
Les entitats combinen personal remunerat i voluntariat, amb disponibilitats diverses. Un dels principals reptes és garantir la desconnexió digital, especialment quan els límits entre implicació personal i laboral es difuminen.
També destaca la invisibilitat del treball de cura intern, com la coordinació o el suport als equips. Reconèixer aquestes tasques és clau per a una gestió del temps eficient i sostenible.
Des de Time Use Initiative, quines iniciatives o projectes impulseu per promoure uns usos del temps més equilibrats i sostenibles?
Des de la TUI treballem en diverses línies per avançar cap a uns usos del temps equilibrats. Generem coneixement i dades per impulsar polítiques públiques com la reducció de la jornada laboral o la Llei dels Usos del Temps.
També col·laborem amb governs d’arreu del món i donem suport a municipis per impulsar projectes en igualtat, participació i mobilitat. A més, promovem espais com la Time Use Week i activitats de sensibilització per fer del dret al temps un tema compartit.
Cada cop més organitzacions revisen aspectes com els horaris de les reunions o la desconnexió digital. Quines pràctiques recomanaríeu implementar?
Cada vegada més organitzacions impulsen canvis per racionalitzar els horaris, ja que és una demanda creixent. Les noves generacions valoren la flexibilitat i el temps per sobre de millores salarials.
La clau és clara: no es tracta de treballar més, sinó de treballar millor. Es recomana fer un diagnòstic intern, gestionar per resultats i evitar el presencialisme innecessari. També cal establir acords sobre reunions, disponibilitat digital i temps sense interrupcions.
Quin paper poden jugar les entitats del tercer sector a l’hora de promoure una cultura del temps més saludable i corresponsable?
Les entitats tenen una doble responsabilitat: ser exemplars i actuar com a agents de canvi cultural. Treballen amb col·lectius afectats per la pobresa de temps i poden aportar aquesta mirada al debat públic.
També poden impulsar accions de sensibilització i participar en xarxes de polítiques del temps. Incorporar aquesta perspectiva als projectes és clau per avançar cap a una societat més equilibrada i corresponsable.
Finalment, quins canvis concrets podrien aplicar les persones per millorar la seva gestió del temps?
Un bon punt de partida és analitzar com es distribueixen les 24 hores del dia i identificar on es pot guanyar temps. Aquest exercici ajuda a detectar tasques invisibles i millorar l’organització.
A partir d’aquí, es poden establir petits canvis: limitar reunions, reduir interrupcions o repartir millor les tasques de cura. Canviar els usos del temps requereix anar pas a pas, amb visió global i constància.
Afegeix un nou comentari