L'Associació d'Acollida i Acció Terapèutica (AAT), integrada per vint-i-set professionals multidisciplinaris, assumeix un rol fonamental en l'abordatge de la problemàtica de les addiccions. "Amb una dedicació incansable", comenta la seva directora, Mercè Mompín, que, després de trenta-cinc anys immersa en el camp social, reconeix que "on els recursos de l'administració s'esgoten, són les persones amb vocació les que prenen el relleu". "Sempre diem que aquesta feina t'enganxa", afegeix.

L'associació va néixer tot just fa quaranta-dos anys, el 16 de novembre de l'any 1981, arran de la demanda dels professionals i de familiars de persones afectades quan l'administració encara no donava una resposta estructural a la problemàtica emergent de l'heroïna. Parlem amb la seva directora sobre com l'abordatge terapèutic de l'AAT s'ha convertit en una peça clau en la lluita contra les addiccions a Catalunya.

Amb quines substàncies addictives es troba més sovint l'AAT en els seus tractaments?

Sobretot alcohol i cocaïna. Molts pensen que l'heroïna és el més greu, i sí que és cert que produeix un gran deteriorament físic, però no és pitjor que altres substàncies. L'alcohol és una de les que tenim més demanda de tractament i, en canvi, la nostra societat no sap viure una celebració sense ella. És una droga que tenim totalment integrada, però és de les que dona més problemes i és més preocupant a escala social.

I com ajuda l'AAT a una persona usuària a superar un problema d'addicció?

Nosaltres entenem l'addicció com un símptoma: no ens enganxem a una droga perquè la substància sigui addictiva, sinó perquè ens proporciona un estat alterat de consciència que ens permet calmar un dolor. És un mecanisme d'evasió que ens anestesia. Des de l'AAT anem a buscar l'arrel de l'addicció, a esbrinar què et causa tant malestar a la teva vida que se t'està fent insuportable si no consumeixes. Això significa tot un treball de reconeixement i reconstrucció personal que es realitza a través d'un acompanyament i un vincle terapèutic entre la persona usuària i la professional.

Un dels vostres serveis principals és el tractament residencial.

A l'AAT tenim uns centres on aquelles persones que necessiten major contenció i acompanyament ingressen voluntàriament per residir-hi temporalment, aturar el consum de la substància i treballar des de l'arrel. És a dir, quan la persona consumeix, tota teràpia queda molt entorpida.

Per tant, per a aquelles persones que no poden mantenir una abstinència amb tractaments de caràcter ambulatori, tenim el servei residencial on són acompanyades per un equip de professionals. A més, observar el seu dia a dia ens dona molta informació sobre les seves principals àrees de dificultat i així les podem treballar.

També tracteu a familiars de persones amb problemes d'addiccions.

Oferim un programa d'atenció familiar perquè puguin assessorar-se i compartir la seva experiència. Això és molt important perquè, en els casos d'addicció, la dinàmica familiar queda molt danyada i els seus membres necessiten poder parlar, comprovar si ho estan fent bé i compartir amb altres famílies la seva angoixa.

"Des de l'Associació d’Acollida i Acció Terapèutica anem a buscar l'arrel de l'addicció".

Els vostres serveis residencials i ambulatoris estan segregats per sexe. A què es deu?

En el passat teníem centres mixtos, però vam observar que s'iniciaven moltes relacions de dependència emocional, ja que se substituïa el buit que fins llavors havia ocupat la substància per una dependència sexoafectiva i això provocava molts abandonaments de tractament. També vam adonar-nos que a les dones els costava molt més arribar als centres perquè estaven molt masculinitzats i això els generava una sèrie de problemes.

La problemàtica de les dones amb casos d'addicció és més gran?

L'estigma és molt més gran perquè no estan complint amb els rols que la societat els ha adjudicat: no són bones mares, bones filles, bones esposes o bones cuidadores perquè se suposa que estan essent negligents amb la responsabilitat que s'ha dipositat en elles, i això els genera molta culpa i vergonya i fa que no visibilitzin el seu problema.

El tema de la maternitat és tot un què, perquè moltes tenen por de perdre la custòdia dels seus fills. Però també veiem totes les violències estructurals que han patit, que tot sovint són compartides. Per exemple, abusos en la infància, maltractament dins de la parella o calvaris en la prostitució. La nostra atenció terapèutica aborda totes aquestes qüestions.

Com perceps l'actitud de la joventut envers les drogues, especialment en la normalització del consum?

Em preocupa com s'ha normalitzat el cànnabis quan sabem el gran potencial que té de desencadenar algun problema psiquiàtric. Però et plantes a les 8 del matí davant d'un institut i veus nanos fumant porros i ningú s'escandalitza. En canvi, si els veiéssim bevent alcohol tots ho tindríem clar. Per descomptat que l'adolescent ha d'experimentar i fer el seu propi recorregut, però sempre dic que estem jugant a una ruleta russa. I cal recordar que tota persona amb problemes d'addicció normalment ha començat consumint cànnabis.

Cap on s'encamina l'AAT en el futur, quins són els pròxims objectius?

Després de quaranta-dos anys, la nostra il·lusió és continuar adaptant i ampliant els nostres programes a les necessitats canviants que anem observant. I tenir més estabilitat econòmica ens permetria avançar en aquest i altres nivells perquè, per exemple, el nostre repte més immediat és millorar les instal·lacions dels centres de tractament, però ens costa trobar lloguers que puguem assumir i llogaters que es prestin a què nosaltres desenvolupem la nostra activitat.

A més, rebem unes subvencions tan insuficients que allà on no arriba l'administració hi han d'arribar els usuaris i les famílies junt amb les quotes de socis i donatius. Esperem que la situació millori amb el concert social dels nostres principals serveis.