Ni llengua, ni "mates": participació a l'aula

Ni llengua, ni "mates": participació a l'aula

Resum: 

L’escola pot ensenyar a implicar-se en les qüestions col·lectives, tot funcionant democràticament i deixant que els alumnes prenguin decisions reals, encara que potser no agradin als adults -i sense deixar de fer llengua ni matemàtiques, és clar!

Com s’ensenya a decidir sobre allò que ens afecta a tots, a recollir propostes d’altres, a posar-se d’acord, a responsabilitzar-se d’allò que hem decidit? No pas amb una classe teòrica sobre “democràcia”, sinó més aviat posant-ho a la pràctica en la mateixa organització de l’escola.

[El model democràtic] ha d’impregnar l’organització i el funcionament del centre, i ha de formar part del currículum (allò que s’ha de treballar específicament) i de la vida diària de l’alumnat”, explica la Maria Olivé, directora de l'Escola Josep Gras de Sant Llorenç Savall.

Aquesta és una de les diverses escoles de Catalunya que compten amb un Consell de delegades i delegats de classe, un òrgan de participació de l’alumnat format per persones que han estat escollides democràticament com a representants de la seva classe. En aquest vídeo es pot veure com funciona el Consell:

La tasca del Consell és recollir les propostes de les classes sobre temes que afecten l’alumnat o sobre programes i activitats del centre o fer-ne de pròpies, debatre-les, posar-se d’acord, transmetre els acords a les classes, fer-ne el seguiment i valorar el resultat per fer noves propostes.

Cada curs constatem la gran capacitat de l’alumnat de funcionar democràticament en aquest espai i aconseguir resultats en les accions que emprenen”, explica la Maria.

Aquest model de funcionament implica un aprenentatge dels infants, però també dels mestres i de la resta de la comunitat educativa: acceptar que la participació de l’alumnat ha de ser real. “Això comporta que hem de saber acceptar decisions que prenen que no ens agraden o que nosaltres faríem d’una altra manera”.

Afegeix un comentari nou