Núria Gelonch: "Cal tenir més cura de les dones embarassades amb pocs recursos"

La cura i manteniment d'un nou nascut requereix una despesa important en productes d'higiene, roba i manteniment. Malauradament, una gran part de la població troba dificultats per accedir a aquests recursos. Aquesta situació també és latent a la ciutat de Barcelona, i aquest és un dels principals motius pels quals l'Associació Projecte Nana es va crear. 

Parlem amb la Núria Gelonch i Bru, fundadora del Projecte Nana el juny de l'any 2012 i actual presidenta de l'associació. Amb ella conversem sobre la missió del projecte i com es porta a terme el seu funcionament, així com el procés d'ajuda a aquelles mares i famílies que es troben en situació de necessitat.

D'on sorgeix aquesta iniciativa?

Surt d'experiències personals on hem conegut situacions que sobtaven molt, per exemple, de mares a Catalunya que, segons unes circumstàncies determinades, no tenien res, i en alguns casos, no tenien ni roba per vestir els seus nadons. Vam començar sent tres dones que vam estudiar juntes i vam treballar com a biòlogues, mai en l'àmbit sanitari, i quan ens vam jubilar i vam veure aquesta situació ens vam animar a engegar aquest projecte: no podíem permetre que passés això.

Quina és la vostra missió?

A través d'assistents socials, regalem una canastreta en una bossa que conté el material que es considera que les famílies amb un nadó acabat de néixer necessiten durant els primers tres mesos: productes d'higiene, bolquers, roba... Un cop passen els tres mesos, acaba la nostra intervenció.

Quin és el procediment de l'ajuda?

Les persones o famílies a les quals ajudem arriben per via d'assistents socials. Com que no tenim cap local, les assistents socials ens contacten i són elles les que demanen el nostre servei per a un determinat perfil. No coneixem mai a qui donem la canastreta, però normalment demanem una fitxa anònima de la família, per poder fer una petita estadística del perfil.

Les assistents tenen un paper important en el funcionament de l'associació.

Sí. Com deia, tot es fa a través d'elles, que són qui ens contacten quan detecten que alguna usuària o pacient necessita el nostre servei a causa de la seva situació. Nosaltres no decidim mai qui ajudem. Treballem amb assistents de diferents llocs de la ciutat: alguna fundació, hospitals, Càritas, centres d'assistència social dels barris, l'ICS, etc. Un cop es posen en contacte amb nosaltres, preparem el contingut de la canastreta i l'enllestim perquè les assistents les vinguin a recollir i les entreguin a les usuàries.

Quin és el perfil de les persones a les que ajudeu? Quina és la seva situació?

Tenim una gran varietat de perfils, des dels setze anys fins als trenta-sis anys, però el gruix d'edat es troba en aquelles persones de vint-i-cinc a trenta-cinc anys. Aquestes dades les recollim en les fitxes anònimes que fem. Quan preguntem si les mares tenen família, trobem que la majoria no en tenen, viuen en una habitació o a casa d'uns parents. És a dir, la majoria de vegades no tenen domicili propi ni viuen de lloguer. Fins i tot algunes d'elles poden ser indocumentades.

Quantes usuàries teniu? Són de Barcelona ciutat o altres comarques?

Només cobrim la ciutat de Barcelona, perquè tampoc ens hem donat a conèixer fora, per tant, sempre treballem a la ciutat. La nacionalitat de les usuàries pot ser espanyola, sud-americana, paquistanesa... més aviat variat. Ajudem a gent de la ciutat o gent que ha arribat fa poc. De mitjana a l'any, donem entre 100 i 110 canastretes, i en donem una per cada nadó.

Tots els recursos que teniu són donacions?

Els materials i productes que regalem venen de diferents llocs. D'una banda, d'empreses que ens ho donen gratuïtament, per exemple, coses que estan descatalogades o que no poden vendre més. D'altra banda, ens arriben recursos per part dels socis. Tot el material que rebem és comprat, no reciclem res. Els socis contribueixen econòmicament a través de donacions, ja sigui roba, bolquers... i també comptem amb algunes donacions per part de les voluntàries.

Quina és la tasca de les voluntàries?

Les voluntàries som unes setze, però no tenim intenció de fer-nos més grans. Les voluntàries fan les seves aportacions de material teixint jerseis, mantes de llana, pitets o peces de roba similars, que introduïm en les canastretes que donem. Gran part de les voluntàries són senyores grans que ens ajuden amb aquest material, o altres que són membres de centres de 'patchwork'.

Quin és el valor de la canastreta que doneu?

El valor d'una canastreta pot arribar als 100 euros, que ronda el que la gent es podria gastar com a mínim en mantenir un nadó durant els primers mesos. Cal mencionar que dins del material que donem no comptem amb material d'acomodació, és a dir, cotxets.

Vau començar l'any 2012. Heu notat algun canvi en la situació de precarietat de les famílies que necessiten el vostre servei?

Ens mantenim on estàvem, no ha millorat res. L'objectiu seria que fóssim innecessàries, però no es així. Nosaltres només assistim en aquests primers tres mesos del naixement del nadó, però les assistents són les que realitzen seguiment, i ens comenten que la situació no millora. Considerem que s'hauria de tenir més cura de les dones embarassades i fer-ne un seguiment per veure si tenen o no els recursos necessaris per criar la seva criatura.