Pa per celíacs? No és un producte de primera necessitat!

La pujada de l’IVA ha fet que el preu del pa sense gluten s’incrementi en 2 punts d’IVA, amb una diferència de 6 punts respecte al pa de blat per què no es considera un bé de primera necessitat. Les denúncies per part de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE) de moment són en va: el pa de blat és un producte de primera necessitat, la resta de pans no.

Però els celíacs no escullen menjar un pa diferent per gust. El seu sistema digestiu no admet cap producte que contingui gluten, una substància que es troba en molts cereals, entre ells el blat. Per aquest motiu consideren injust que el seu pa costi el 6 punts més d'IVA respecte el pa de blat.

Un 1% de la població europea pateix celiaquia, però només el pa de blat es considera un producte de primera necessitat

La despesa en alimentació d’una persona celíaca és un 250% més cara que el d’una persona tolerant al gluten i això equival a un increment d'entre 1.500 i 1.700 euros l’any en el cistell de la compra. El cost econòmic s’afegeix a la ja difícil recerca d’aliments que no continguin aquest component ja que les traces del gluten apareixen en incomptables productes.

Les reclamacions a Hisenda i al Defensor del Poble no han tingut cap resposta positiva. I tot i que avui en dia el nombre de productes etiquetats i aptes per a celíacs ha augmentat considerablement, el problema segueix sent el preu. Macarrons aptes per celíacs? 440% més cars. El pernil dolç? 125% més car. I el pa? 523% més car. Un 1% de la població europea pateix aquesta malaltia i no hi ha cap regulació per tal de que els productes sense gluten deixin de ser tant cars. Però en alguns països com França i Itàlia les famílies reben ajudes: uns 100 o 200 euros al mes. A l’Estat Espanyol encara no hi ha cap prestació per a les persones amb celiaquia.