Quim Gómez: “A la vida de vegades es guanya i d'altres s’aprèn"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Ivet Eroles
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Quim Gómez: “A la vida de vegades es guanya i d'altres s’aprèn"

Autor/a: 
Ivet Eroles
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

En Quim Gómez està fent realitat el seu somni: tirar endavant un orfenat per a nens i nenes a la ciutat de Jaipur, a l’Índia. Serà la Dreamland Children’s Home, la Llar País dels Somnis.

Fa més de dos anys que en Quim Gómez està treballant en diferents projectes socials a l’Índia i actualment està implicat en la construcció d’un orfenat per a 150 nens i nenes de Jaipur, a l’oest de Nova Delhi. Gómez serà el responsable d’aquest nou projecte, la Dreamland Children’s Home, on hi estaran presents molts dels valors que li ha transmès l’escoltisme: el treball en equip, la confiança, l’ajuda mútua i la mirada crítica.

  • Què et va portar a l’Índia?

La idea de fer un voluntariat en l’àmbit de l’educació era la meva principal intenció. Quan vaig arribar a l’Índia però, de seguida vaig saber que havia escollit la millor destinació, després d’estar dubtant entre Sud-Amèrica o el continent asiàtic. Potser el que em podria preguntar a mi mateix és com és que no ho havia fet abans.

  • D’on va sorgir i en què consisteix el projecte de cooperació Dreamland Children’s Home?

L'any 2014, fent voluntariat en un orfenat vaig quedar impactat i molt soprès per la dura realitat que viuen molts nens i nenes de l’Índia. Després de viure aquella experiència vaig tenir clar que havia de tornar al país i com més aviat millor. L’any 2015 vaig tornar-hi i vaig estar treballant en un altre orfenat a les afores de Jaipur. En aquell moment vaig veure clar què em feia feliç i quin somni volia fer realitat: construir una llar en aquell racó del planeta.

En aquell moment vaig veure clar què em feia feliç i quin somni volia fer realitat: construir una llar en aquell racó del planeta.

Actualment estic treballant com a professor en una escola de Jaipur i molt a prop d’aquesta escola hi ha un modest orfenat que acull una cinquantena de nens que venen del carrer o són orfes. En aquest moment l'ONG india que el gestiona està començant a construir un nou orfenat a les afores de Jaipur. Conversant amb el director de la ONG vam veure que d’alguna manera connectàvem. Tenim una mateixa visió, així que vam decidir que jo podria liderar aquest projecte i, un cop l’edifici estigués finalitzat, ser-ne el responsable.

El projecte consisteix en construir una llar per acollir més de 150 nens i joves orfes i/o provinents dels carrers de Jaipur o de diferents situacions molt complicades com l’abandonament, els abusos o l’extrema pobresa.

  • Per què un projecte per a nens i nenes orfes i del carrer?

Hi ha dues raons: la primera és que és una necessitat i la segona és que em fa feliç. Com a moltes ciutats d’aquest país, hi ha molts nens i nenes malvivint al carrer per diferents motius: abusos, probresa extrema, analfabetisme, abandonaments, addiccions dels pares, etc. La situació és dura però alhora dóna moltes forces per promoure un canvi. I la segona raó és molt més fàcil d’entendre, senzillament sóc feliç en aquesta part del planeta i intentant dur a terme aquest somni. De fet és una mica egoísta tot plegat, els nens i nenes de l’Índia em fan feliç, em fan sentir viu, útil, positiu i en pau.

El que he après en l’escoltisme és que una persona sola pot fer algunes coses però que junts podem fer-ho tot.

Quan ens morim no podem prendre res material cap enlloc. És a dir, tot el que volem ser i fer ho hem de fer ara, en aquest moment, en aquesta vida. És ara que cal fer realitat els nostres somnis, perquè quan ens morim no tindrem res, sinó que, potser, haurem estat alguna cosa. És per això que el projecte s’anomenarà Dreamland Children’s Home: Llar País dels Somnis.

  • Què creus que significarà per a ells i elles la llar, un cop estigui finalitzada i en funcionament?

Doncs principalment el que significarà és això: una llar. Un espai on puguin créixer sense preocupar-se pel menjar, on dormir, etc. Un lloc on podran confiar els uns en els altres, una casa i una família. Un racó on podran sentir-se segurs i no amenaçats constantment. On podran ser lliures, ser nens, somiar i, sobretot, ser estimats i créixer com qualsevol altre nen o nena del món.

  • Un cop acabat el projecte de construcció, com s’organitzarà el centre?

El centre funcionarà com una gran família. Els infants aniran a l’escola i se’ls hi proporcionarà tot el que estigui al nostre abast perquè siguin feliços i puguin tenir un bon futur. A més, crec que conèixer i saber gestionar les emocions és molt important, així que també intentarem treballar-hi. La nostra intenció és que els nens creixin amb un equilibri entre lluitar pels seus somnis i ser ciutadans responsables, que puguin anar arreu i viure en comunitat. Ser crítics amb ells mateixos i el que els envolta i no tenir por en intentar canviar-ho.

Un altre punt molt important és la col.laboració dels voluntaris. Quan tot estigui acabat i en bon funcionament, volem crear un espai per a què tot aquell que ho vulgui pugui venir a donar-nos un cop de mà, conviure uns dies amb nosaltres, aprendre sobre aquest país i aquesta realitat. L’impacte en les vides dels nens que viuran allí serà molt positiu.

Podran ser lliures, ser nens, somiar i, sobretot, ser estimats i créixer com qualsevol altre nen o nena del món.

  • El centre proporcionarà també educació no formal? Havent passat part de la teva vida en un cau, què creus que podràs aportar en aquest àmbit?

Crec que l'educació no formal és tant o més important que la mateixa educació formal. El que vaig aprendre al cau, a banda de milions de coses més, és que primer cal ser abans de fer. Primer cal tenir clar qui som i com som i, després, fer el que creiem i ser crítics amb allò que no ens agrada. “Som decidits i afrontem les dificultats sense por”, sempre és una idea que quan un viatja està molt present. No em refereixo a no tenir por o a no plorar, quina estupidesa, sinó a tenir la valentia per aixecar-se i tornar a caminar sempre endavant.

A l’Índia tenen un refrany que diu: “ A la vida de vegades es guanya i d'altres s’aprèn”. Per descomptat, el que he après en l’escoltisme és que una persona sola pot fer algunes coses però que junts podem fer-ho tot. Treballar en equip, confiar els uns en els altres, ajudar-nos; així és com vull gestionar aquest projecte. El que m’agradaria que aprenguessin tots els infants i joves que viuran a Dreamland Children’s Home és a treballar en equip, ser crítics i estar disposats a voler ser abans de fer.

Per a més informació sobre el projecte contacteu a dreamlandhomeindia@gmail.com.

Comentaris

Moltes gràcies. Per qualsevol informació: dreamlandindiahome@gmail.com

Afegeix un comentari nou