Raquel Gil: “La inserció laboral és bàsica per a aconseguir la llibertat”

Sempre se’ns ha dit que la formació és molt important a l’hora de buscar feina. És gairebé vital tenir com a mínim un títol post obligatori, i se’ns insisteix en què com més titulacions tinguem de l’àmbit concret a què ens volem dedicar professionalment, més fàcil ens serà trobar feina.

Deixant de banda els debats sobre la meritocràcia i sobre a què ha de respondre l’ensenyament, és cert que per exercir qualsevol feina cal tenir uns mínims coneixements sobre l’àmbit. Però, què passa quan no podem accedir a aquests estudis?

Des de la Fundació Ared acompanyen a dones en situació de vulnerabilitat per donar-los l’oportunitat de formar-se i poder trencar, per exemple, relacions nocives mitjançant la independència econòmica. Ho fan en dos estadis: primer, amb formació, i un cop superat aquest primer nivell, amb acompanyament en la inserció laboral.

Conversem amb Raquel Gil, directora d’Acció Social i Relacions Institucionals d’Ared.

Quina tasca feu?

El més important és la formació que fem, que té diverses branques. D’una banda, tenim formacions homologades i acreditades pel govern de Catalunya, concretament pel SOC. Per a nosaltres és important que siguin formacions homologades, amb cara i ulls, perquè quan les dones surtin d’aquí els hi siguin realment útils per poder treballar.

D’altra banda, també oferim formacions prelaborals, és a dir, formacions per a dones que venen de situacions de privació de llibertat. És un tipus d’actuació que forma part dels nostres orígens, ja que Ared va néixer atenent dones del centre penitenciari de Wad-Ras.

"La tasca més important que fem és la formació"

També ateneu a persones en situació irregular, oi?

Sí, tot i que per ara és una part molt petita de la nostra actuació. De moment hem fet una prova pilot amb dones en situació irregular que encara no poden accedir a la formació reglada, i nosaltres els oferim uns itineraris formatius. Són formacions que imiten un certificat professional i que tenen una validesa de 10 anys perquè la persona que l’ha cursat, en el moment que pugui regularitzar-se, pugui acreditar aquestes competències tècniques i pugui obtenir directament un certificat professional.

Aquestes persones formen part del nostre dia a dia. Estan treballant en l’economia submergida, i per tant estan exercint un ofici que requereix d’una formació. I, independentment de la seva situació administrativa, tothom té dret a la formació. Ared no pot canviar la llei d’estrangeria, però sí que podem contribuir a què aquestes persones el dia de demà es puguin defensar millor en una entrevista de feina.

🆕 Us presentem el vídeo del nostre 30è aniversari: així transformem a Ared la vida de moltes dones en situació vulnerable.

🎥 Moltes gràcies Joan Simó i Mar Simó Díez!

ℹ️ Vídeo a https://t.co/txwagBwFpe#FundacioAred30 #FundacióAred #Dona #Formació #Inserció #SomAred #SomDona pic.twitter.com/Thr2unMxKN

— Fundació Ared (@fundacioared) October 16, 2024

Per què ateneu concretament dones?

Som una entitat d’assessorament feminista, i el nostre focus és la dona en situació de vulnerabilitat perquè vivim en una societat patriarcal, i vivim amb una sèrie de desigualtats prèvies al nostre naixement que ens fan tenir menys oportunitats i de menys qualitat que les que tenen els homes. Concretament, les dones que arriben a Ared en general han abandonat els seus processos formatius, tenen una escassa trajectòria laboral, càrregues familiars que no comparteixen amb ningú, situacions de malestar emocional… És tot un cúmul que fa a la dona encara més vulnerable i és el que ens va fer posar el focus en elles.

Més enllà de la formació, com feu la inserció laboral?

Un cop la persona ha fet el procés de formació, nosaltres el que podem fer és un acompanyament de cara a la seva inserció laboral. Al 2006 vam prendre la iniciativa de tenir la nostra pròpia empresa d’inserció, que té dues línies de producció: una de càtering i una de confecció. La vam inaugurar amb tasques de confecció, i al 2009 vam obrir la línia del càtering.

"Vam crear l'empresa d'inserció perquè alguns perfils era pràcticament impossible inserir-los al mercat ordinari"

Per quin motiu vau decidir crear l’empresa d’inserció?

Perquè trobàvem alguns perfils de dones en situació de molta complexitat que la seva inserció en el mercat ordinari era pràcticament impossible si no hi havia un acompanyament prelaboral. Per això vam decidir crear l’empresa, per donar una primera oportunitat laboral, per treballar amb elles durant els 3 anys que permet la llei, fent un acompanyament laboral, però també tècnic i educatiu, i per preparar aquesta persona perquè pugui saltar a l’empresa ordinària. La idea era no deixar soles a aquestes persones, tot i que és important tendir cap a la seva desinstitucionalització.

Per què?

Perquè sinó, tot i que no sigui el nostre objectiu, estem nodrint que hi hagi una capa de població que no surt de la roda de la institució, és a dir, que va saltant d’entitat en entitat. Cal dotar d’eines suficients a les persones que atenem perquè el dia de demà no hagin de tornar més a cap entitat. Tots ens trobarem en situacions de crisi, però l’ideal és tenir prou eines per dir: “jo me’n puc ensortir sol”.

Com d'important és per a les persones que ateneu reinserir-se en l’àmbit laboral?

La inserció laboral és bàsica per a aconseguir la llibertat. Vull dir, quan tens una feina ets més a prop de la independència econòmica, i aquesta és indispensable per a la independència i llibertat de qualsevol. És la manera de trencar relacions nocives, i per a nosaltres és la clau. Però més enllà d’aquest aspecte, quan una persona que atenem troba feina, es produeix un retorn social.

La majoria de dones que han trobat feina gràcies a l’acompanyament que hem fet eren receptores de prestacions públiques. Gràcies a l’acompanyament, han pogut trobar feina, millorar la seva situació econòmica i, en molts casos, desinstitucionalitzar-se. Per tant, més enllà de la persona, també hi ha un retorn social, perquè aquesta persona deixa de cobrar una prestació amb diners públics i passa a consumir, pagar impostos, etc.