Fa uns mesos vas deixar la direcció de la International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans & Intersex Association (ILGA), com valores la teva feina durant tots aquests anys?

Ha estat un gran honor treballar per ILGA durant tots aquests anys i tenir l'oportunitat de conèixer a molts i moltes activistes arreu del món. Crec que vaig aconseguir re-organitzar ILGA sobre una base més professional i més sòlida des d'un punt de vista financer. Tot i que ILGA és l'organització internacional més vella del moviment LGBTI, per diverses raons l’associació tenia un retard en el desenvolupament en les seves estructures, un retard que ara, finalment, ha estat recuperat.

ILGA ha liderat la lluita institucional, des del juliol del 2011 és entitat consultora de Nacions Unides i té la seu a Ginebra amb un equip que fa seguiment institucional. Creus que la lluita LGTBI ha de seguir en aquesta línia?

Hi ha un treball educatiu i cultural que ha de variar l’opinió mundial i un treball de construcció de xarxes amb altres moviments socials i institucions que és fonamental per assegurar que els avenços aconseguits posin arrels fortes a la població en general. Només els canvis de lleis no són suficients per defensar-se contra l'homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Quin ha de ser el marc dels drets LGTBI?

És la declaració universal dels drets humans. Els principis de Yogyakarta han estat un instrument molt important per ajudar a les activistes amb la “traducció” dels DDHH a clau LGBTI en el seu treball diari.

ILGA té representació de 1.228 organitzacions de 132 països, ha estat fàcil construir una estructura prou representativa i democràtica i, alhora, tenir el reconeixement dels governs?

Aquesta estructura és el resultat de la llarga història de l'organització. Mantenir un caràcter veritablement representatiu i democràtic ha estat sempre una de les preocupacions més importants a ILGA, objecte de llargs debats i consultes que tenien compte l'evolució del moviment i de la societat. El reconeixement de molts governs i de Nacions Unides n’és un èxit molt important.

Quins són els drets LGTBI que es vulneren més i quins són els països que més drets vulneren?

Sens dubte el dret a la vida, a la llibertat i seguretat. Hi ha massa països en els quals les persones LGBTI arrisquen la seva vida o llibertat a mà d'actors estatals o no estatals. És fàcil fer el llistat dels països on la llei ajuda aquest tipus de persecució però cal tenir present que en la majoria dels països del món, tant al nord com al sud, la seguretat de les persones LGBTI encara no és garantida.

Actualment el Tribunal Europeu de Drets Humans té una nova membre que és descaradament LGTBIfoba, com ho valores, com ho ha valorat ILGA?

La composició d'aquest tipus d'òrgans sempre és un reflex de les diverses tendències que circulen en una societat i és important treballar perquè les tendències cultural progressistes siguin la veritable majoria a la societat, així que la presència d'uns jutges conservadors o reaccionaris no posi en perill els avenços causa de la majoria dels jutges progressistes.

Com valores la llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfobia de Catalunya?

Em sembla un bona llei, tot i quela seva aplicació concreta per part de la autoritats competents és insuficient.

Quins creus que són els reptes del moviment LGTBI al món?

Crec que hi ha almenys dos reptes. Per un costat, mantenir la seva unitat i, per l’altre, adonar-se del paper del moviment en el desenvolupament de la societat en general. Enfrontar el primer repte és fonamental per a la supervivència del moviment a llarg termini. Respecte al segon, he vist sempre el fort nivell d'implicació i motivació personal de les activistes LGBTI com un gran avantatge respecte a d’altres moviments socials.