Els remences eren els pagesos del S. XV que, adscrits a la terra i als seus nobles, no podien ser lliures perquè estaven lligats de per vida als abusos i mals usos dels seus senyors. Davant l'abús de poder, els remences de la Vall de Llémena, amb els remences d'altres poblacions gironines, van ser els primers pagesos europeus que es van aixecar contra l'opressió feudal i van aconseguir l'abolició dels mals usos.

Segles després, l'any 2007, al voltant de 100 veïns i veïnes dels quatre municipis de la Vall de Llémena (Sant Gregori, Canet d'Adri, Sant Martí de Llémena i Sant Aniol de Finestres) van aprofitar els "Tallers per a la Festa" per fer néixer la Festa Remença, una celebració conjunta per recordar el passat remença de la vall.

La Festa Remença és avui, després de sis anys, un esdeveniment popular consolidat a la Vall que promou la cultura a través d'activitats tradicionals que giren al voltant d'un eix temàtic comú: els remences de la Vall de Llémena. Se celebra cada any de manera rotativa en un dels quatre municipis, fet que aconsegueix crear una identitat relacionada amb la festa entre la població dels diferents municipis i permet arribar a les persones amb més dificultat de mobilitat.

Qui participa en l'organització?

La Mancomunitat que agrupa els quatre municipis és avui el paraigua que dóna suport estructural i pressupostari a la Festa i des d'on coordinen tots els agents implicats en la planificació de la festa. Ara bé, segons explica la tècnica de la Mancomunitat de la Vall de Llémena Sonia Guerrero, "l'organització i realització de la festa és en mans de les associacions i de més de 140 persones voluntàries de totes les edats del territori". El projecte aglutina 16 entitats dels diferents municipis i d'àmbits cultural, teatral, esportiu i social.

Qui s'hi implica?

Un dels punts forts de la festa és precisament que s'hi aglutinen col·lectius diversos. Les dones del Casal de gent gran Sant Grau confeccionen el vestuari, el casal de joves organitza jocs tradicionals per als infants, l'alumnat de l'escola municipal fa exhibicions de balls tradicionals i els adolescents representen els seus municipis en la competició de jocs rurals. També s'hi impliquen grups de teatre i agents privats com ramaders i restaurants.

Què aporta de positiu que la festa tingui un origen associatiu?

Que tothom s'hi pugui implicar evoca necessàriament a un programa d'activitats divers i adequat als gustos i interessos de tothom que hi participa. Resultat? Una manifestació cultural amb totes les lletres. Segons la Sonia, "el que confereix valor és que totes les activitats que integren la festa han estat pensades, creades, organitzades i representades per la mateixa població de la Vall de Llémena".

La Festa Remença, diu, aconsegueix i parteix d'una "implicació de la gent del territori diversa i de totes les edats". D'una banda, explica, facilita solucionar qüestions de logística o material, com ara qui té un llum o una tela. Entre tanta gent, segur que algú té una tela per al decorat. D'altra, hi ha interrelació entre persones de 9 a 75 anys, cosa que facilita el relleu generacional i la diversitat de públic, tots dos elements necessaris per fer viure la festa.

Segons la Sònia, gràcies a la festa, s'ha generat una "interrelació social entre col·lectius i entitats de la vall que fins a la festa no es coneixien o no havien establert cap tipus de col·laboració i han creat sinergies i intercanviat coneixement".

I de negatiu?

Les dificultats d'una festa associativa no s'han d'amagar i rauen essencialment en una complexa tasca d'organització i coordinació. En el cas de Llémena, explica la tècnica, es plasma en la dificultat de poder fer reunions de seguiment en què hi pugui participar tothom. Se soluciona, diu, fent tantes reunions com entitats participants per tal d'assegurar que les diferents activitats de les associacions durant la festa estiguin ben coordinades amb els actes d'altres entitats i que totes les persones sàpiguen en tot moment com es desenvoluparà la festa.

Quins reptes ha d'afrontar la festa?

El parer oficial de la Mancomunitat de la Vall de Llémena és que la festa està avui consolidada com a festa local entre el públic de la Vall de Llémena. El següent pas és, diuen, aconseguir que la festa esdevingui un element definitori i identitari de la Vall de cara a l'exterior. Alhora, explica, és igual d'important aconseguir mantenir el nivell de participació social que s'ha assolit els darrers anys a través de la innovació constant.

Quin serà el proper municipi?

Sant Martí de Llémena, el maig del 2016.