D’on sorgeix Teleduca?

Va començar sent una idea que ens rondava pel cap a quatre dones de dues generacions. Estàvem acabant un màster a la UAB i la universitat se'ns feia petita perquè volíem experimentar directament a les aules d'ESO des de la intervenció híbrida entre educació i comunicació. El nostre objectiu era arribar als i les adolescents a través de dinàmiques que els acompanyessin a crear els seus propis relats fent servir llenguatges com ara l'audiovisual i el radiofònic, però també l'escriptura. Era l'any 1996 i la nostra idea era trencar amb les metodologies directives d'aprenentatge, buscar models de treball cooperatiu i col·laboratiu que giressin al voltant de dos eixos: l'autoexpressió i l'autorepresentació. Des d'un primer moment va agafar molt pes en les nostres pràctiques l'entorn immediat: el centre educatiu però també el barri o la població.

Com us definiu?

Ens agrada més definir Teleduca des del que fem i com ho fem que no pas pel que som. És a dir, preferim mirar-nos des de dins que des de fora. Podríem dir que, al llarg de tot aquest temps, també és la gent que està a Teleduca qui la fa. Des dels inicis fins ara ens hem sentit còmodes amb una definició que parli d'un col·lectiu independent i interdisciplinari que conjuga els àmbits d'educació i la comunicació des d'una perspectiva crítica i basada en la creació de discursos.

Preferim mirar-nos des de dins que des de fora.

Els primers anys ens vam sentir còmodes treballant a les aules d'ESO per tombar parets i explorar l'entorn immediat, els primers 2000 ho vam alimentar amb la participació i l'exploració del barri i l'entorn. I podríem dir que des de 2006 ens vam anar movent cap a la dinamització comunitària i la intervenció en el territori amb la gent com a oportunitats de transformació, de millora social però des de l'enfortiment i concientització (per fer servir un terme freireà) dels i les protagonistes dels processos. Treballem en el propi despertar i l'autoafirmació dels col·lectius socials. I intentem que això passi des de dins i que nosaltres només siguem dispositius que venim de fora i, com a tals, activem i proposem.

Quins serveis oferiu?

No oferim serveis sinó que proposem pràctiques i experiències, sobretot basades en la creació audiovisual. Ens hem anat especialitzant com a via d'apropiació, exploració i experimentació. Treballem amb infants (des de ben petits), adolescents i joves, dones, gent gran, comunitats, col·lectius socials concrets en situacions d'educació formal, no formal i informal, i ens agrada provocar encontres, ja siguin intergeneracionals o bé interculturals, però també relacionats entre les diverses formes de viure a l'entorn. Funcionem sobretot pel boca-orella de qui ha tingut experiències amb nosaltres i vol repetir, com un rizoma travat des de la base i que va creixent per on menys t'esperes.

Amb qui us inspireu?

Les nostres fons d'inspiració són múltiples. Drac Màgic a Catalunya però també Pé de Imaxe a A Corunha (Galiza) als inicis. En paral·lel, les trajectòries de les televisions de districte de Barcelona, en especial Clot RT-Sant Martí. De seguida ens vam inspirar també amb gent i projectes que estaven fent el mateix a l'Argentina i el Brasil. A principis del 2000 vam beure d'experiències que coneixíem en congressos internacionals, ja que sempre hem fruït de comprovar que estàvem fent coses molt similars a diverses puntes del món des de la persistència i les microresistències d'existir i no parar de fer.

Sempre hem fruït de comprovar que estàvem fent coses molt similars a diverses puntes del món des de la persistència i les microresistències d'existir i no parar de fer

A més, no hem parat mai d'apostar per fomentar i escampar l'educació en comunició (educomunicació) i la comunicació comunitària en les polítiques públiques. En diverses etapes i amb diversos colors polítics a les institucions, sempre ens hem trobat amb més portes tancades i intents de coaptació i control que amb l’impuls des de la base. Costa fer entendre un discurs que s'organitza des de l'acció, el treball en xarxa, l'organització horitzontal i en trama, les intervencions respectuoses amb cada context i entorn, la pluralitat de mirades, la interdisciplinarietat. Però aquí continuem fent més acció que activisme. També hem après molt dels espais en xarxa que hem contribuït a organitzar, com ara: Mitjans. Xarxa d'Educadors i Comunicadors, Artibarri o l'Assemblea per la Comunicació Social-LaTele.

Quin balanç feu d’aquests 20 anys de recorregut?

Ens quedem sobretot amb tota la gent que hem conegut i amb la qual hem treballat, les experiències que hem viscut conjuntament, els aprenentatges que hem fet en tots els processos que hem portat a terme, els errors i els encerts però també les troballes.

Què enteneu per Educomunicació?

Podríem dir que és una disciplina que s'ha generat en els punts en comú que, des de les pràctiques, comparteixen l'educació i la comunicació quan es treballen des d'un enfocament crític i sobretot alliberador. Per tant, ja porta la interdisciplinarietat en el seu ADN i entén d'hibridacions perquè també està molt a prop del que ara s'anomena mediació cultural.

Dins de l'educomunicació, nosaltres ens sentim còmodes en un encreuament més amb la comunicació comunitària.

L'educomunicació beu indistintament de les tradicions de comunicació i educació popular d'Amèrica Llatina que van sorgir els anys 60 i s'han mantingut fins avui dia. El corrent anglosaxó (des de la perspectiva europea) planteja uns altres pilars més instal·lats en una tradició acadèmica que va néixer primer amb l'Escola de Frankfurt i després s'ha anat fonamentant força en la Semiòtica i els Estudis Culturals. Aquest corrent es diu media literacy i s'ha traduït aquí com a educació mediàtica. Com veieu, no és la mateix pretendre una alfabetització per comprendre i fer servir (com a usuari/a) els mèdia i també el cinema, que explorar un terreny complex i ple d'hibridacions com el que comparteixen l'educació i la comunicació. Dins de l'educomunicació, nosaltres ens sentim còmodes en un encreuament més amb la comunicació comunitària.