Hi ha campanyes que s’incrusten a l’imaginari col·lectiu de la nostra societat i, amb el pas dels anys, s’acaben consolidant com una tradició més a casa nostra. I el que és més rellevant, contribueixen a construir un país millor i desborden amb escreix els objectius que s’havien fixat. A Catalunya, un dels casos més paradigmàtics d’una iniciativa solidària que ha esdevingut molt més que una campanya és el ‘Mulla’t per l’esclerosi múltiple’, que enguany compleix trenta anys conscienciant, recaptant fons i donant a conèixer la malaltia.

L’acte central de la iniciativa, impulsada per la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM), se celebrarà el 9 de juliol i compta amb l’esportista Ona Carbonell com a padrina de luxe d’aquesta edició tan especial, que s’ha presentat a la seu de la Fundació Barcelona Capital Nàutica i ha donat a conèixer un acord amb la Copa Amèrica, que servirà per donar visibilitat al col·lectiu de persones que viuen amb esclerosi múltiple, conscienciar sobre la malaltia i promoure la recerca aprofitant la rellevància i l’impacte comunicatiu d’aquest esdeveniment esportiu.

A través de la web mullat.cat es pot consultar el llistat de totes les piscines que aquest any s’han sumat a la campanya, a més d’accedir a la botiga en línia on hi ha tots els productes del ‘Mulla’t’ 2023 i fer un donatiu. Igualment, la iniciativa manté oberta la crida de voluntariat per ajudar al fet que, un any més, sigui un èxit i ompli de solidaritat les piscines d’arreu de Catalunya.

Els orígens d’una campanya pionera

En aquestes tres dècades, el Mulla’t ha esdevingut la iniciativa de sensibilització i captació de fons més important del país, només per darrere de La Marató de TV3, una altra història d’èxit que ja és tot un símbol de solidaritat.

Un èxit indiscutible que remunta els seus orígens a l’any 1994, quan la FEM va posar en marxa la campanya en un moment en què l’esclerosi múltiple era una malaltia molt desconeguda i no hi havia tractaments a banda de la cortisona ni cap servei especialitzat. La Rosa Masriera, directora de l’entitat, explica que la iniciativa va sorgir de la mà de la Rosa Maria Estrany, fundadora de la FEM i gran innovadora, que es va emmirallar en campanyes similars que es feien a la resta del món.

“Fa trenta anys gairebé no es feien campanyes d’aquest estil al nostre país, i va veure que a Bèlgica es feia un acte similar amb empreses i piscines cobertes; i va pensar que es podia fer una cosa similar aprofitant l’enorme parc de piscines que tenim a Catalunya”, recorda. Dit i fet: ella mateixa va agafar el seu cotxe i va recórrer el país exposant el projecte.

La primera edició va comptar amb poc més d’una seixantena de piscines adherides i amb una fórmula que es manté vigent avui, i que consisteix a reunir-se a les piscines i llançar-se a l’aigua per l’esclerosi múltiple. Això sempre ha format part de l’ADN de la campanya i es continua fent actualment, amb la diferència que a cada edició hi participen més de sis-centes piscines.

A partir d’aquí, van anar sorgint noves idees com la de vendre marxandatge del ‘Mulla’t’ i la campanya va anar creixent i fent-se gran. “Amb el pas del temps ha anat guanyant aquest paper tan representatiu a nivell de coneixement de la malaltia i de com la societat s'ha vinculat a la iniciativa”, diu Masriera.

Tres dècades de constant evolució, però sempre mantenint l’essència

Així, al llarg del temps, la campanya ha anat evolucionant, però sempre ha mantingut l’essència, que, al cap i a la fi, és el que l’ha fet gran: gaudir de llançar-se a la piscina en un moment de diversió i comunió col·lectiva per una bona causa.

Amb tot, Masriera apunta a dos factors que han canviat amb relació a l’inici del camí del ‘Mulla’t’. Per una banda, pel fet d’estar ja instaurada com una iniciativa d’èxit, la participació ha augmentat cada any i s’hi han sumat personalitats i cares conegudes d’àmbits tan diversos com la política, la cultura, l’esport, la gastronomia o, més recentment, el món de les xarxes socials, entre molts altres. “Al final, hem aconseguit que tothom hi vulgui ser, i això és molt important per a nosaltres perquè multiplica l’impacte i la difusió de la campanya”, indica.

Per altra banda, un canvi important que dona una idea de la seva dimensió és també que el ‘Mulla’t’ s’ha fet gran sortint de les piscines. En la línia del model de La Marató de TV3, multitud de campanyes paral·leles s’hi han adherit i han diversificat les iniciatives, esdeveniments i productes vinculats al ‘Mulla’t’.

“Hem anat evolucionant i avui tenim actes molt variats que s’articulen al voltant de la campanya, tenim els restaurants que es mullen o la gent dels pobles que s’hi sumen amb accions concretes… tot plegat ha contribuït a expandir la iniciativa”, sosté la directora de la FEM.

Quins són els secrets de l’èxit?

Però, quins són els ingredients que han fet del ‘Mulla’t’ en una de les campanyes més exitoses del país, a banda de ser una molt bona campanya? “La primera clau, penso que és tan senzilla com estar en el moment i el lloc adequats; cal tenir en compte que les coses han canviat molt i avui és molt més difícil aixecar campanyes com aquesta, perquè hi ha molta més competència i moltíssima gent fent multitud de coses, quan vam començar no hi havia pràcticament res i en aquell moment el ‘Mulla’t’ va ser un gran boom”, raona Masriera.

Més enllà d’això, des de la FEM destaquen que la campanya sempre s’ha plantejat en positiu i això ha tingut molt a veure amb el seu èxit. “Sovint tendim a no parar massa atenció a les coses que no ens afecten directament o que no ens agrada sentir, i la nostra és una campanya que parla d’una malaltia, però ho fa d’una forma lúdica i amable; sempre hem buscat aquest component de passar-nos-ho bé i gaudir tots junts, i aquesta alegria s’ha transmès a tot el que fem”, afirmen.

I és cert, atès que cada edició i cada acte del ‘Mulla’t’ és un moment de gaudi col·lectiu, això sí, sense perdre de vista l’objectiu últim de la campanya, és a dir, sensibilitzar i contribuir a la millora de la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple.

En aquest sentit, la campanya és rodona i està molt ben lligada. Per exemple, en el sentit que l’aigua és un medi en què les persones amb la malaltia s’hi senten molt bé. De fet, les activitats aquàtiques adaptades es fan servir en el marc de les teràpies neurorehabilitadores dels centres de la FEM atès que redueixen el dolor, fan disminuir el formigueig i proporcionen benestar a les persones amb esclerosi múltiple.

Ara bé, hi ha un factor sense el qual, de totes totes, aquest succés extraordinari no hagués estat possible. Parlem dels milers i milers de persones voluntàries que al llarg d’aquests trenta anys han col·laborat amb el ‘Mulla’t’.

Gràcies a la seva dedicació, ajudant a organitzar i dinamitzant els actes, venent el marxandatge, fent sensibilització als punts informatius o difonent la iniciativa, entre altres tasques, la campanya està on està. “Són fonamentals i no podrem agrair-los prou la feina que fan, perquè si només comptéssim amb les persones de la fundació o n’haguéssim de contractar, segur que no ens sortirien els números”, admet Masriera.

Objectius complerts: més coneixement de la malaltia i millor qualitat de vida

Amb tot, convé no oblidar que, més enllà que s’hagi instal·lat a l’imaginari col·lectiu i avui sigui una cita ineludible any rere any, el ‘Mulla’t’ i la FEM han assolit bona part dels seus objectius. Pel que fa al grau de coneixença de l’esclerosi múltiple, per exemple, l’entitat compta amb enquestes i estudis que situen Catalunya com la comunitat de l’Estat espanyol on hi ha un coneixement més gran de la malaltia entre la població, i això, en bona part, és gràcies a iniciatives com aquesta.

El coneixement de la malaltia és un avenç molt important, perquè les persones a qui es diagnostica esclerosi múltiple, evidentment, volen curar-se i tenir un tractament que els faci la vida més fàcil, però també volen saber si podran continuar treballant, si podran tenir fills o com serà la seva sexualitat, entre altres.

“En aquest sentit, campanyes com el ‘Mulla’t’ ens permet parlar d’aquestes qüestions, ampliar el coneixement de la malaltia i que, per exemple, els directors de recursos humans de les empreses continuïn contractant persones amb esclerosi múltiple”, palesa Masriera, qui afegeix que “es tracta d’anar alimentant aquest xup-xup per fer saber que les persones amb aquesta malaltia, si són diagnosticades i tractades ràpidament, poden portar una vida el més normal possible i ser molt actives”.

A més, entre altres fites, des de la FEM també es va impulsar el primer centre de neurorehabilitació per a persones afectades per la malaltia, un model innovador que s’ha estès a la resta de l’Estat i ha tingut efectes molt positius en el seu benestar.

Avui, es calcula que hi ha unes nou-mil persones que tenen esclerosi múltiple a Catalunya i, en les darreres dècades, la seva qualitat de vida ha augmentat moltíssim. “Fa trenta anys no disposàvem de cap tractament i ara n’hi ha catorze, a banda d’onze assajos en marxa que poden canviar totalment el paradigma del tractament de la malaltia i una possible vacuna”, es felicita Masriera.