10 llibres per a un Sant Jordi 2018 combatiu

  • Imatge d'un Sant Jordi amb consciència

    Un Sant Jordi amb plena consciència - Font: freepik

La Diada de Sant Jordi ni comença ni acaba amb les plomes mediàtiques. Us fem 10 propostes de llibres amb plena consciència social per gaudir d'un Sant Jordi desacomplexat.

Una bona manera de gaudir la Diada d'enguany de Sant Jordi, lluny dels flaixos i les càmeres, és seguir la llista de recomanacions de llibres amb compromís social que us hem elaborat des de Xarxanet per al públic adult. Conflictes internacionals, poesia, biografies en primera persona, retrats punyents... tota una varietat narrativa que està a l'alçada d'una jornada cada vegada menys estereotipada.

Els autors d'aquest àlbum de fotografies recullen el drama de les persones que han arribat a Europa per mar, i que han ocupat els diversos camps de refugiats a Grècia. L'obra pretén deixar testimoni en primera persona de la petjada d'una gent que ha estat sovint ignorada per les autoritats que han mirat cap a una altra banda.

Aquesta antologia de poesia, que repassa obres d'autors com ara Anglada, Brossa, Comadira, Espriu, Foix, Goytisolo, Marçal, Margarit, Sampere, Vinyoli, Verdaguer, etc. i traduccions de textos d’Akhmàtova, Brecht, Hardy, Pessoa, Prévert, entre altres, ofereix una prova de com la poesia s’ha referit a l’escola i a l’educació.

Tal i com defineixen l'obra al The Guardian "Un monument a la valentia… Aquesta és una lectura dura, tant emocionalment com intel·lectual… El relat d’Aleksiévitx sobre la Segona Guerra Mundial a través dels ulls de centenars de dones, és extraordinari… El seu èxit és tan impressionant com admirables són les experiències d’aquestes dones."

Lluc Salellas i Vilar, periodista del Grup de Periodistes Ramon Barnils, fa un viatge al cor mateix de les famílies responsables de la dictadura franquista. Un trajecte que posa davant la societat els noms i els cognoms de les persones amb més pes durant el franquisme que van sobreviure durant la Transició i hi van continuar manant, tot i carregar a l’'esquena el pes d'’una infàmia de quaranta anys.

La periodista vilafranquina de Vilaweb, Bel Zaballa, retrata amb una obra documentadíssima la vida i les vicissituds de l'a vegades oblidat Manuel de Pedrolo, que va aconseguir que el seu Mecanoscrit del segon origen, esdevingués el llibre més llegit de tota la història de la nostra literatura. Pedrolo, de qui enguany en celebrem el 100è aniversari del seu naixement, va haver de superar les dificultats del seu temps, com ara la censura, i mai va renunciar als seus ideals: "Per l’únic que val la pena lluitar és per les utopies".

David Fernàndez i Anna Gabriel Sabaté relaten la vida d'August Gil i Matamala una veu fidel als principis universals de llibertat i justícia. Una veu resistent –crítica i sòlida, discreta i perseverant– sota qualsevol circumstància: primer, contra la negra nit del franquisme; després, contra les renúncies i frustracions que van originar el règim del 1978; avui, contra les desigualtats globalitzades del segle XXI.

Burhan Sönmez aconsegueix donar veu als "sense nom", amb una obra en a qual imagina a quatre presos retinguts en una cel·la subterrània de la bella ciutat d'Istanbul, que acaba essent la protagonista real de l'obra. Durant deu dies s’expliquen contes i vivències personals, desitjos i temors, anhels de futur i penes del passat; somnis amb un estil que barreja la perspicàcia i l'humor amb la tragèdia.

Aquesta obra ha esdevingut un referent en el camp deñ feminisme enguany. Silvia Federici és una veterana activista, professora i autora i compta amb nombrosos assajos sobre filosofia política, teoria feminista, estudis culturals i educació. L'obra és un recull dels seus articles amb una qüestió en comú: fan una revisió profunda del marxisme des d’una perspectiva feminista, entenent que la teoria marxista, malgrat les seves mancances, ha estat essencial per al feminisme i el seu desenvolupament.

Muso Kunda, la casa de les dones és una novel·la que viatja al cor del Sàhara per denunciar el salvatgisme camuflat de creença religiosa i per retre homenatge a totes les lluitadores per la llibertat de la meitat més vexada del gènere humà. L'autora plasma com la protagonista de l'obra, Mariam, una jove bibliotecària de Mali no està disposada a ser ultratjada pel règim de terror d'Ansar Dine, una organització que practica la violència extremista que es fa amb el poder de Timbuctú, el 2012.

A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, tolerància i convivència. L'autora és molt clara en la seva intencionalitat: "Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences."

Afegeix un comentari nou