Arriba la cinquena edició del Festival Zero amb espectacles immersius i propers amb el públic

Del 18 de febrer al 20 de març, diverses poblacions de Catalunya podran gaudir d’una edició més del Festival Zero, una programació d’obres de teatre i activitats que trenquen esquemes i aposten per una estructura no convencional, amb aforaments reduïts, espectacles immersius que eliminen les barreres entre el públic i l’escenari. Tota una descripció que fa justícia al nom del festival, des de l’organització del qual s’afirma que també es busca un públic nou, no assidu a les propostes teatrals, amb l’objectiu de captar nous espectadors i espectadores.

És el cinquè any que se celebra i, enguany, el Festival Zero continua amb la seva essència de teatre de proximitat. La programació presenta quatre espectacles que es duran a terme a cinc equipaments teatrals del territori: els Teatres Despí de Sant Joan Despí, el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, el Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès, el Teatre Clavé de Tordera i el Teatre Auditori de Llinars del Vallès. Tots ells pertanyen a l’associació Teatres en Xarxa, organitzadora del festival, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Organització d’enguany: quatre espectacles i activitats complementàries

L’edició d’aquest any proposa quatre obres que endinsaran el públic en una experiència immersiva de muntatges poc convencionals, característica principal del Festival Zero. A més de la celebració dels espectacles, també es desenvolupen activitats complementàries a cada espai escènic: tallers, activitats, performances i sessions de dinamització, prèvies o posteriors a la representació de les obres. L’objectiu és incrementar el compromís i la implicació de les assistents al festival, per tal de generar i crear públic.

Una de les obres que protagonitzen la cinquena edició del festival és ‘Puños de Harina’, una història colpidora que explica la lluita i supervivència del poble gitano durant l’Holocaust. Presenta el concepte erroni de ‘ser homes de veritat’, i l'esforç dels protagonistes, en Rukeli i en Saúl, d'intentar encaixar en aquest ideal en un context que els rebutja per la seva raça, cultura o orientació sexual. Un espectacle interpretat i dirigit per Jesús Torres d'El Aedo Teatro.

D'altra banda, Ana Maria Klajnšček i Magí Serra ens acosten ‘Cossoc’, una coreografia hipnòtica que mostra del que són capaços dos cossos en constant equilibri que busca reflexionar sobre la complexitat i la simplicitat d’una relació. Una obra que situa l’espectadora en un espai d’observació i curiositat, en la frontera entre un espai públic i privat.

‘Container’ és la tercera proposta d’enguany, de la mà de la companyia Emília Gargot, i arriba amb la intenció de posar sobre la taula els riscos del món digital i les xarxes socials, un espai on l’ésser humà es comporta amb certa falsedat. El públic descobrirà les conseqüències de l’odi a les xarxes socials, en una obra on es treballa la morbositat, l’anonimat, l’impuls i el suport de grup.

Per últim, l’obra final és ‘Fam’, un espectacle que tracta sobre la diversitat dels cossos i com aquests entren en conflicte amb la societat. De la mà del grup d'artistes Les Impuxibles, l’obra mescla música, moviment i paraula per expressar i representar el tema principal de l’espectacle. ‘Fam’ només es representarà en una única funció, el dia 20 de febrer, a les 18 h, al Teatre Auditori de Llinars del Vallès.

La importància de fomentar la cultura

Tots els horaris, espais i programació es poden consultar a la pàgina web del Festival Zero. Cal afegir que les obres ‘Cossoc’ i ‘Container’ han nascut gràcies a la col·laboració del festival amb el Programa de Suport a la Creació de FiraTàrrega.

Des de la Diputació de Barcelona, es defensa el foment de la cultura per tal d’apropar les arts escèniques a tots els col·lectius de la població, en un moment de dificultats per la cultura, a causa de les restriccions establertes per la pandèmia. Des de l’organització de Teatres en Xarxa, destaquen que aquesta cinquena edició és “més agosarada, més reflexiva, més reivindicativa, més jove i més punyent que mai”, amb propostes arriscades.