Campanya de suport a Periferia Cimarronas, espai dedicat a la cultura negra a Barcelona

LaviniaNext
Autor/a: 
Míriam Martos
'Parad de pararme', obra reivindicativa de la companyia No es país para negras i produïda per SOS Racisme Catalunya, representada a la sala Periferia Cimarronas. Font: Periferia Cimarronas
'Parad de pararme', obra reivindicativa de la companyia No es país para negras i produïda per SOS Racisme Catalunya, representada a la sala Periferia Cimarronas. Font: Periferia Cimarronas
Les activitats tindran lloc a diversos espais del barri de Sants, com la sala Periferia Cimarronas Font: B.B.
Des de Periferia Cimarronas calculen que durant els darrers dos anys han passat per l'espai més de cinc mil persones. Font: B.B.
La Silvia Albert Sopale, dalt de l'escenari durant la mostra de cinema dirigit per dones 'Zinemakumeak gara!'. Font: Cedida per Periferia Cimarronas
La Silvia Albert Sopale, dalt de l'escenari durant la mostra de cinema dirigit per dones 'Zinemakumeak gara!'. Font: Cedida per Periferia Cimarronas

Campanya de suport a Periferia Cimarronas, espai dedicat a la cultura negra a Barcelona

Autor/a: 
Míriam Martos
LaviniaNext

Resum: 

La cooperativa es troba en una situació delicada i per continuar amb la seva activitat, que duu a terme des d'una perspectiva afrofeminista i antiracista, necessita suport econòmic.

El barri de Sants de Barcelona acull, des de l'any 2021, un espai participatiu impulsat per la cooperativa Periferia Cimarronas, una entitat gestionada per la comunitat afrodescendent de la ciutat i vinculada a la cultura i l’art. Des de llavors, s'ha desenvolupat una programació plena d'activitats culturals, creades per persones racialitzades, des d'una perspectiva afrofeminista i antiracista.

Després de dos anys de vida, el projecte passa per un moment econòmic delicat. Per aquest motiu, des de la cooperativa fan una crida a la societat per buscar suport al projecte, ja que sense públic l'espai no pot funcionar. "Abaixem persianes i no és per vacances", anuncien.

Periferia Cimarronas és una cooperativa formada per diferents col·lectius i agrupacions, com ara la companyia No es país para negras, de l'actriu Silvia Albert Sopale; el projecte La Flor del Tamarindo, de la il·lustradora Elizabeth Montero; el Sindicat de Manters; Hibiscus Asociació d'Afroespanyoles i Afrodescendents; la plataforma de cineastes Black Seed; el col·lectiu d'actors i actrius afrodescendents Tinta Negra; i altres actors i actrius a títol individual.

Un projecte amb molt bona rebuda, però poc fiançament

La cooperativa es va crear en un moment socialment complicat, durant la pandèmia de la Covid-19, però el projecte va tirar endavant. Mentre que el primer any el van dedicar a reformar l'espai i a oferir activitats puntuals, a partir del segon van començar a produir programació fins avui dia. "La gent ha rebut el projecte amb les mans obertes i el cor encès. La resposta ha estat molt positiva per part del públic, sobretot dels que es troben dins la nostra xarxa", apunta la Silvia Albert Sopale.

Xifren en més de cinc mil persones el total de gent que hauria passat per l’espai durant aquests anys. De totes maneres, la situació actual està posant en perill la continuïtat d'aquest espai. "Ens trobem en una situació de fragilitat econòmica important i de sostenibilitat del projecte", lamenta.

Per poder mantenir econòmicament l'espai i seguir produint, la cooperativa necessita donatius. "El que volem és garantir públic per les companyies. Les ajudes que hem rebut per a l'explotació d'espectacles són molt reduïdes i això no ens permet ni decidir ni tenir llibertat a l'hora de programar", destaca l'actriu.

La poca ajuda econòmica que reben també la pateixen altres espais, el que fa que es vegin obligades a programar persones que siguin molt conegudes per assegurar el públic. "Amb això, deixes fora propostes que també són molt interessants i que necessiten un espai i una oportunitat", apunta la Silvia, "fas que les persones que estan començant no puguin estar mai a l'espai, perquè no assegures que vingui gent", afegeix.

Abonaments per assegurar públic

No només parlen de millors ajudes institucionals, sinó que per a la cooperativa la gent també és una peça clau per assegurar l'existència de Periferia Cimarronas. Les ajudes es poden efectuar en format donació o bé es poden comprar abonaments. "Tenim diferents abonaments per a la pròxima temporada. Cada entrada surt a setze euros. Hi ha un abonament de deu entrades per cent seixanta euros i un altre de quatre entrades per seixanta-quatre euros, amb les mateixes condicions", explica.

Es tracta d'abonaments "molt lliures", perquè es poden compartir i regalar, per exemple. La filosofia és clara: que s’apropi a l’espai com més gent millor. A més, els títols no són unipersonals, perquè la idea és que l'espai s'ompli de gent. Ambdós abonaments també han estat creats per ser rendibles per a tothom:

"Amb l'abonament no volem reduir el preu en funció de què compres, sinó de facilitar la compra, perquè hi ha gent que no pot permetre's aquesta despesa". La idea és arribar als dos-cents abonaments venuts abans del 31 de juliol.

De cara a la pròxima temporada, volen continuar apostant per la producció d'espectacles i la seva distribució. "Ara tenim quatre artistes en residència i tenim propostes per poder produir entre dos i tres espectacles més", conclou. A més, aposten per seguir oferint formació antiracista vinculada amb la cultura. Així doncs, tot i la possibilitat d'haver de cessar l'activitat a l'espai, encaren el futur amb optimisme.

Un espai cultural imprescindible per les comunitats

L'existència d'aquest espai és fonamental per diverses raons, tal com afirma Silvia Albert Sopale. "Per una banda, és cultura". Parlem d'art, de l'expressió artística d'una gran quantitat de comunitats que "no han tingut l'oportunitat d'expressar-se, sempre han estat relatades per terceres persones i no han pogut implicar-se".

Entre les artistes que han passat per l’escenari, destaca la participació de 'Colorete Colorado', una contacontes travesti que narra l'experiència de les persones del col·lectiu en format conte familiar, parlant del temps, per exemple. Explica que arriben tard als llocs perquè abans de sortir al carrer, han de triar com volen fer-ho, "el primer que es planteja és la roba que es posarà, com vol que el món la percebi. S'ha d'amagar o s'ha d'exposar a una possible violència?”.

Així doncs, volen dirigir el discurs al qual normalment no tenen accés. Per exemple, amb la representació 'Tituba', sobre les bruixes de Salem, parlen del racisme de forma indirecta, alhora que reivindiquen la seva presència en la societat. La dona que dona nom a l'obra era una bruixa negra. Per tant, "si s'analitza es veu com s'està obrint un forat a la història per dir: estàvem allà".

Per altra banda, resulta important per tractar els temes que interessen a aquests col·lectius. "Existeix una agenda de la ciutat i una altra a Europa, i nosaltres potser no hi som dins, necessitem parlar de temes que estan afectant un grup de persones minoritzades", conclou la Silvia.

De totes maneres, apunta que potser no es tracta d'un grup de persones tan reduït pel simple fet que s'acaba vinculant amb la societat. "Les polítiques culturals de la ciutat estan imposades des de fa molt temps i tenen un sentit per unes persones, però potser per altres no", conclou.

Afegeix un comentari nou