David Marqués: "Ha estat clau conèixer els protagonistes i les històries que hi ha al darrere"

'Campeones' ha estat l'encarregada d'obrir el Festival Inclús 2018, un festival internacional de cinema i discapacitat a Barcelona, en què es promouen obres audiovisuals amb la discapacitat com a temàtica principal. 

L'equilibri entre la comèdia i el drama, mostrar als protagonistes d’aquesta història tal i com són, amb les seves virtuts i els seus defectes o una actitud de campió enfront al vida, han estat només algunes de les claus del llargmetratge que representarà a Espanya als Oscar.

David Marqués és un reconegut director i guionista en tot el territori espanyol. Ha escrit i dirigit títols com ‘Dioses y perros’, ‘El Club del Paro’ o ‘Cualquiera’. Però sense dubte, 'Campeones' és l’èxit més gran que ha viscut fins al moment.

El guionista del llargmetratge ens explica com ha estat l’experiència de realitzar aquest projecte i la seva visió respecte el tema.

 

Com neix la pel·lícula 'Campeones'?

Tot va començar a partir de llegir un titular de 'El País':

"Són els més grans de la seva categoria. Els campions més desconeguts i modestos del nostres país. Han aconseguit en una dècada vuit títols nacionals de bàsquet. Són persones amb discapacitat intel·lectual; 1 equip singular en el qual té cabuda gent molt diferent, però que funciona com 'una família’. L'esport ha estat el camí cap a la seva Integració. Aquesta és la petita gran història del club Aderes ". 

Arran de llegir l’article 'La copa de la vida' sobre un equip de bàsquet de València, se’m va despertar la curiositat sobre aquest món i a partir d'aquí em vaig posar a escriure el guió.

 

Has pogut comptar amb fundacions o entitats que t’ajudessin a documentar-te en el tema?

El Club Aderes va ser un pilar bàsic durant l'escriptura i el procés de documentació. Aquest humil club de Burjassot, València, és un clar exemple de superació. Ens demostra que tot és possible amb dedicació, esforç i molta passió. L'entrenador Osvaldo Màrquez va ser una peça clau per conèixer el món del bàsquet i tot l'equip.

 

Els i les protagonistes de 'Campeones' no són actors ni actrius professionals. Molts es posaven per primera vegada davant de les càmeres. ¿Com ha estat l'experiència de treballar amb ells?

L'experiència és la mateixa que qualsevol persona que no sigui actor, fins i tot eren més professionals, ja que actuaven amb molta més naturalitat i el resultat és molt més real, té molta veritat.

 

En el moment d'afrontar un tema moltes vegades tabú per a la societat o que no es vol abordar en la ficció més comercial, com et planteges enfocar el projecte?

Des d'un principi volia escriure una comèdia divertida i engrescada. S'havia de deixar de banda el drama i la condescendència amb què es reflecteix aquesta realitat i trobar l'equilibri per fer una comèdia, però sense passar-se de la línia. Ha estat clau conèixer a cadascun dels protagonistes, les històries que hi ha al darrere i entendre que la seva vida és com la de qualsevol altra persona, de vegades plores i altres vegades rius, però sempre amb una actitud positiva enfront la vida.

 

Un dels missatges de la pel·lícula és que els protagonistes no són ni normals ni anormals, sinó campions. Què creus que caldria a la nostra societat o almenys al cinema, perquè la discapacitat deixés de ser un tema tabú?

Al principi del projecte jo no tenia ni idea del món del bàsquet ni com vivien els protagonistes de 'Campeones'. Però quan els coneixes i t'informes veus la realitat amb uns altres ulls. Crec que cal coneixement de la causa. Hi ha molta ignorància d'aquest món i la gent tendeix a tenir por al desconegut i posar etiquetes.

 

Quin creus que és l'èxit de la pel·lícula més taquillera de l'any i que ha arribat fins als Oscar?

Mostrar a les persones tal i com són, amb els seus somnis i les seves pors. Ells tenen més problemes per a unes coses i tu per a unes altres, és com si jo em poso a pilotar un avió, doncs no tindria ni idea. Cadascú té capacitats diferents, hi haurà coses en les que seran millors i altres en què seran pitjors, com qualsevol persona. Crec que aquesta realitat es reflecteix en la pel·lícula i l'espectador/a ha gaudit amb ells com un campió més.

 

Et planteges tornar a escriure sobre la discapacitat o fer una segona part de campions?

Perquè no? Se'ns han quedat moltes històries al tinter amb les que es podria escriure una altre pel·lícula.