Les referències documentals fan pensar que la pràctica dels castells té més de 200 anys i que tenen l'origen en el Ball dels Valencians, processons religioses del Camp de Tarragona que acabaven amb l'aixecament d'una construcció humana. A mitjans del S. XVIII, apareix la paraula "castell", com a pràctica diferenciada del Ball i, des d'aleshores fins ben entrat el S. XX, menys de 10 colles conformaven l'escenari casteller: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i Colla Joves dels Xiquets de Valls, primeres colles de la història, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa i Bordegassos de Vilanova.

Des de finals del S. XX fins avui, el món casteller experimenta un gran creixement en nombre de persones castelleres i en quantitat de colles. Avui, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) en té registrades més de 60, que aglutinen més de 8.000 castellers i castelleres.

Les colles castelleres Passadors de Sant Adrià de Besòs i Picapolls de la Gavarresa són dues colles nascudes fa dos anys que han passat de ser dues o sis persones sense gaire coneixement tècnic sobre castells, a ser-ne més d'un centenar que aixequen castells de 6. Com ho han fet?

Els inicis

Tant Ramon Vilalta, dels Picapolls de la Gavarresa, com en Joel López, cap de colla dels Passadors de Sant Adrià, expliquen que tot comença quan un grup de persones (en el cas de Sant Adrià, només 3, i en el cas dels Picapolls, entre 6 i 10), senten curiositat pel món casteller. Es pregunten per què no hi ha colla al seu poble, ciutat o àrea i piquen la porta de colles castelleres veïnes per aprendre com pujar damunt d'un altre, com fer un castell segur i com funciona un assaig.

En el cas dels Picapolls, explica en Ramon, l'espurna va ser un jove nouvingut de Súria i d'aquí que els primers assajos en qui es van emmirallar fossin els dels Salats de Súria. Així, els Picapolls van començar els seus propis assajos al Parc del poble. Amb alts i baixos, després de l'eufòria posterior a l'exitós Correllengua de 2013, decideixen mantenir l'activitat cada setmana i demanen un espai municipal.

Similar però diferent és el cas de Sant Adrià, explica el seu cap de colla, en Joel. Coincideix amb la curiositat i amb la relació amb una colla veïna, Castellers de Badalona, però es diferencia en dos elements: primer, que ni ell ni el seu company Sergio havien fet mai castells i, segon, que van intentar sumar persones abans de tenir l'entitat constituïda. Decisió, segons en Joel, "equivocada" vist amb perspectiva, ja que, diu, "en una ciutat on les tradicions catalanes estaven poc arrelades i tenint en compte que als castells se'ls relaciona directament amb la catalanitat; va ser impossible d'aconseguir persones que s'hi sumessin". "No teníem local, no teníem horaris, no teníem gent i no sabíem fer castells". Finalment, van decidir fer-ho al revés. Es van constituir com a entitat i van sumar-se a la CCCC.

De la idea a la pràctica: constituir-se i entrar al món casteller

Tota entitat, per estar reconeguda davant tercers i poder sumar-se a coordinadores i plataformes ha d'estar constituïda. Significa, primer, crear uns estatuts i votar-los (Passadors de Sant Adrià, per exemple, va optar per un model de la Generalitat de Catalunya adaptat al seu cas). Segon, decidir qui forma la Junta i constituir-la. Tercer, signar l'acta de constitució i dirigir-se a l'òrgan administratiu competent per omplir el formulari de sol·licitud i pagar les taxes. Finalment, cal dirigir-se a Hisenda per obtenir un NIF, el DNI de l'entitat. En el cas d'una entitat de fer castells, com també passa amb les colles de diables, és requisit essencial tenir una assegurança. La CCCC ofereix la mateixa a totes les colles de castells que hi estan adherides. Per al finançament i els recursos, hi tenen un fort pes les contribucions dels socis i sòcies, les subvencions públiques i els recursos facilitats pels ajuntaments, com ara un local on assajar.

També cal triar un nom. Els passadors eren les persones que traspassaven els habitants a coll-i-be quan les riades s'enduien els ponts. Ara és el nom que dóna identitat als castellers de Sant Adrià. En el cas dels Picapolls, donat que la colla és en zona no tradicional i rural, opten per "La Gavarressa", la riera que ha fet de nexe social i econòmic de la zona per fer partícips tots els pobles de la zona.

A més de les generalitats de tota entitat no lucrativa, què significa aparèixer com a nova colla castellera? Segons en Ramon, "Picapolls no té gaire contacte amb colles consolidades i per tant no perceben competitivitat". Al contrari, diu, "amb les colles properes i veteranes veus una intenció sincera d'ajudar". En Joel afegeix una qüestió formal: "Una vegada dins de Coordinadora, passes a ser colla en formació i has de tenir 2 padrins, que són teòricament les colles que t'ajuden i et supervisen". En el cas dels Passadors són Badalona i Viladecans, per proximitat amb una i per coneixença de membres de l'altra. Per a en Joel, la rebuda per part de colles ja constituïdes ha estat bona: "Els fa gràcia, et miren amb afecte i tendresa perquè potser els recordes als seus inicis".

Primers assajos, entrebancs i recompenses

Pel que expliquen Picapolls, hi havia membres fundadors que sabien fer castells. En el seu cas, les complicacions van venir per sumar gent al projecte, transmetre la cultura castellera on era inexistent i "treure-li ferro a pares i mares perquè portessin canalla alhora que calia fer veure que el seny i la seguretat són imprescindibles perquè ningú prengui mal". A més, diu en Ramon, també va haver-hi "forts debats interns per assumir i tirar endavant el projecte, especialment quan es parlava d'accedir a la CCCC, perquè suposa complir amb uns objectius tècnics, unes condiciones econòmiques i massa social per acomplir-ho".

Una de les particularitats que transmet en Joel sobre els Passadors és que "tothom començava de zero". La pràctica castellera, explica, "és gradual i s'aprèn molt lentament". Explica que els primers assajos consistien en començar per parelles i pujar un damunt de l'altre una vegada i una altra. Després d'un any, diu, "és quan arriba un dels moments més complicats, perquè moltes persones porten molt temps treballant i assajant i no acabes d'aconseguir fer un castell i pateixes per la desmotivació". Finalment, però, "arriba el castell de 6 i val la pena!".

Tant en Ramon com en Joel hi troben facilitats i recompenses. Pel Ramon, la principal facilitat és "el conjunt de valors positius que tenen els castells". La dinàmica, explica, "ha estat molt bona i la gent s'ha sentit partícip del projecte i s'hi ha implicat”. La involucració és també l'element més bonic assenyalat pel cap de colla dels de Sant Adrià, "perquè moltes persones treballen cap a un fi: fer castells i que rutlli la colla".

Créixer i fer castells

Les dues colles segueixen creixent. Passadors ha passat des del 2013, de 7 persones a 120 i d'aprendre a enfilar-se uns sobre els altres i a fer castells de tota la gama de 6. Als assajos treballen castells de 7 i el pilar de 5. Picapolls, per la seva banda, han passat de fer construccions que ni tenen consideració de castells a portar castells de 6 a plaça amb confiança. Segons el Joel, el secret de seguir creixent és el boca orella. "Tothom ha portat algú que n'ha portat a un altre". A més, diu, "no cal anar a buscar la gent, sinó que si veuen que et diverteixes, vindran sols".

Més enllà dels castells: fer colla i comunitat

El món dels castells comença i acaba abans i després de la diada. És pràctica habitual entre les colles que a primera hora, abans de fer feina amb el castell, es trobin per esmorzar i possiblement, es quedin per relaxar-se després. Els divendres després de l'assaig, és comú quedar-se a sopar plegats. A més, comparteix en Joel, la colla pot optar per fer una funció de cohesió social i treball per la ciutat, poble o barri d'on sigui. Per exemple, en el seu cas, els de Sant Adrià han fet assajos a totes les places, van contactar amb totes les associacions de veïns i veïnes i l'Ajuntament per posar-se a la seva disposició. Han actuat i fet tallers participatius diverses vegades a La Mina o en col·laboració amb escoles i centres que els ho han demanat. "A més de fer castells, fas Sant Adrià".

Començar en una colla castellera de nova creació?

Segons en Ramon, és una bona idea, perquè tothom comença de zero i tothom fa de tot. En una línia similar respon en Joel, que explica que com és normal a les colles grans es produeix especialització. "Seràs el millor terç, però només terç". Mentre que en una colla que acabi de néixer, "fas de tot, perquè sinó no tens diada". En una colla com la de Sant Adrià, cada casteller com a mínim ha de fer dues o tres posicions, diu. A més, afegeix, als inicis, "cada dia et superes, tot el que vius és el primer i així cada dia fas història".