Diana Rahmouni: “Volem potenciar veus no reconegudes en el panorama més enllà de la simple anècdota”

‘Jaŋde’ vol dir “lectura” o “ensenyança” en fula o pulaar, l’idioma de l’ètnia fulani, present al sud del Sahel, a l’Àfrica occidental, que avui compta amb més de 40 milions de parlants. Per aquest significat duu el nom Jaŋde Editorial, una editorial cooperativa en català que vol ser l’espai per a la literatura que manca a Catalunya sense saber-ho. 

L’objectiu d’aquesta editorial és impulsar veus racialitzades o d’ascendència migrant que es veuen discriminades pel sector. A més, Jande també té la intenció de traduir al català autores establertes que permeten conèixer altres realitats. 

Les fundadores de l’editorial, Aissata M’ballo Diao i Diana Rahmouni Audenis, expliquen a Xarxanet el naixement, el funcionament i els propòsits d’aquest projecte cooperatiu. 

D’on surt la idea de crear l’editorial? Què trobàveu a faltar, que us va fer decidir a engegar el projecte?

Aissata: En origen aquest era el meu projecte final del Màster d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra. El vaig plantejar perquè trobava a faltar obres en català que reflectissin determinades realitats, que fossin escrites per persones racialitzades o d’origen migrant com la Diana o com jo, i també obres traduïdes de font. La meva tutora, la Laura Huerga, l'editora de Raig Verd, va ser qui em va encoratjar a dur-ho més enllà, que no hi havia cap projecte similar. Ella em va posar també en contacte amb la Diana, que en aquell moment treballava amb ella. Quan ens vam conèixer vam veure que teníem inquietuds similars i vam decidir tirar el projecte endavant juntes. 

Diana: Jo estava fent pràctiques a Raig Verd, i havia començat a desenvolupar un projecte inicial partint d’aquesta inquietud, i la Laura, en veure’l, em va parlar de l’Aissata. Quan ens vam trobar, tot i tenir bagatges personals diferents, vam veure que coincidíem en allò que havíem trobat a faltar fins al moment. 

"Trobàvem a faltar obres en català que reflectissin determinades realitats, que fossin escrites per persones racialitzades o d’origen migrant"

I com ho vau arrencar? L’any passat vau llençar la campanya de crowdfunding. Com ha estat l’acollida, què va animar les persones a apostar pel vostre projecte? 

A: Vam fer una campanya de micromecenatge per Goteo perquè muntar una editorial requereix una inversió inicial de diners molt gran, perquè el retorn de les vendes és a molt llarg termini, i calia un capital inicial important.  A més, la campanya va ser una bona oportunitat per fer un primer llançament de comunicació, de presentar-nos i donar-nos a conèixer dins del sector editorial en català i començar a establir contactes i vincles amb llibreteres, biblioteques, possibles prescriptors i mediadors... La veritat és que l'acollida va ser molt bona, i vam poder assolir l'objectiu mínim econòmic. 

Al sector ens van rebre molts braços oberts, i vam poder fer xarxa amb altres editorials independents que, sense tenir una estratègia similar a la nostra, estan publicant també autors a persones migrades traduïdes al català.

Heu dit en alguna altra entrevista que no sou només una editorial, sinó també una proposta col·lectiva.

D: Sí. Al darrere hi ha una ideologia i un interès d'acció social important. L’objectiu no és només crear un producte i vendre'l, sinó generar conversa al voltant d’aquests temes que ens preocupen i donar l'oportunitat i l’altaveu a certs col·lectius que no són tan escoltats. A més, per nosaltres és molt important coordinar-nos amb persones que ja estan actives en el camp cultural, sobretot amb llibreries independents. De fet, part de l’import de les nostres subscripcions va destinat a un d’aquests establiments a elecció de la usuària. També intentem participar el màxim possible en activitats i fires vinculades al moviment migrant, i mirar de treballar amb col·laboradors i col·laboradores d’origen migrant racialitzat per a fer les cobertes, la correcció i en un futur, per què no, la traducció. 

A: Una cosa que ens ha ajudat a impulsar-nos una mica és que des del principi ens vam poder associar amb Llegir en Català, una associació d'editorials independents en català, o fer xarxa amb altres editorials petites, independents o mitjanes. Ens ha ajudat molt unir forces amb totes elles, sigui fent presentacions conjuntes amb llibreters o anant juntes el dia de Sant Jordi o la setmana lliure en català.

Com arriben les propostes a l’editorial? Per encàrrec, convocatòries obertes, les aneu a buscar? 

A: Una mica de tot. Primer, com les dues havíem estat treballant en altres editorials teníem els contactes de diversos agents literaris que ens interessaven pel tipus d'autors que representen. De fet, moltes propostes ens arriben directament d'agents literàries. Alhora, també rebem molts manuscrits inèdits de gent que no ve representada per cap agent, però que s’ha assabentat de l’existència de la nostra editorial; o ho fem a l’inrevés, i anem nosaltres a buscar els autors i autores. De la mateixa manera, fem una cerca proactiva de clàssics del sud global que no ens han arribat encara en català perquè les editorials no han considerat que tenen un interès comercial. 

D: Perquè s'entengui tota aquesta estratègia, nosaltres tenim dues línies de treball: la traducció d'obres internacionals al català, i l’impuls de veus que estan escrivint aquí en català o en castellà. Això és la feina més activista que fem.

En algun lloc dèieu que pensàveu en publicar només de sis o set títols l'any. Per què opteu per aquesta forma de treballar? Quin acompanyament se’ls fa a les autores? O és, potser, línia editorial?

D: Bé, aquí hi ha molts temes, però una de les raons és que el projecte no té sentit si no podem fer un acompanyament als llibres i els autors que publiquem. Hi ha casos d'editorials amb més presència que editen un llibre d'aquest estil perquè potser té molts seguidors al darrere i després ja se n'obliden. Nosaltres el que volem és potenciar veus no reconegudes en el panorama, i anar més enllà de la simple anècdota. Això requereix un temps, una cura. 

També hi ha el tema econòmic i estructural. Nosaltres dues ens ho fem tot. Sí que treballem amb persones externes a nivell de maquetació i correcció, però el gruix de feina el portem soles, i se'ns escaparia de les mans. Tanmateix, també hi ha un mínim perquè les subvencions importants al món del llibre requereixen almenys sis publicacions a l'any. Es tracta, doncs, de jugar en aquest equilibri entre interès, acompanyament i estructura econòmica. 

Hi ha ja un estil editorial definit? 

A: No. El principal i únic requisit que tenim és que només publiquem veus racialitzades o migrades, tant homes com dones, tant d'autors locals en català o castellà com traduccions de fora. A banda d’això, el format és divers. Tenim una col·lecció que és de narrativa, poesia i teatre, i una altra de no-ficció, i l'any que ve segurament n’iniciarem una de nova de gèneres fantàstics. I pel que fa al contingut, no cal que la temàtica se centri en l’antiracisme o la migració. Encoratgem la diversitat, que els autors puguin explorar altres temàtiques i altres gèneres que els interessin, tot i que segurament les seves obres tindran possiblement aquest element perquè els travessen tant la raça com la migració.

D: Podríem dir que aquest és l'estil Jaŋde, poder demostrar que des de les veus d'origen migrant i racialitzat a casa nostra i a tot el món es pot parlar de moltes coses, que el món de la imaginació és molt ampli i hi cap tothom. Ja ho veiem en la literatura de veus blanques: no perquè s'hagi tret una novel·la d'una dona que parla sobre el seu embaràs vol dir que ja hem llegit totes les novel·les sobre l'embaràs, sinó que cada veu és diferent.

"Aquest és l'estil Jaŋde: poder demostrar que des de les veus d'origen migrant o racialitzat a casa nostra i a tot el món es pot parlar de moltes coses"

Dèieu que teníeu l’objectiu futur d’obrir una nova línia de temes de ficció. Quins altres reptes de futur o propòsits teniu per als anys vinents?

A: Sí, ens agradaria establir-nos com un referent editorial, establir-nos dins la ficció i la ficció per a adults en català, i que molts autors vinguin atrets pel nostre catàleg. També, a la llarga, volem expandir el tipus de públic al qual ens dirigim per tal que el projecte sigui sostenible en el temps, i que vinguin més projectes amb un posicionament i objectius similars, i que les altres editorials independents siguin més conscients a l'hora de publicar. 

D: A nivell més pràctic, un dels nostres objectius ara és aconseguir que la gent s'animi a subscriure’s al projecte, perquè això és el que ens dona més suport, a nosaltres i al que defensem, alhora que també encaixa amb la intenció cooperativa que hi ha al darrere. Ens cal buscar vies per a assegurar la continuïtat de l’editorial, perquè el món del llibre independent en català està en un moment una mica baix, no és la xarxa que trobàvem fa uns anys. Els nostres llibres arriben, però costa.

Quins llibres ens recomanaríeu del vostre catàleg com a lectura per aquest estiu?  

D: ‘Soc fan’, el llibre debut de la Sheena Patel, una escriptora d'origen britànic. És una obra molt fresca sobre un tema molt llaminer, les xarxes socials, i narra tota l'obsessió sexo-afectiva i l’stalkeig que sorgeixen de totes les aventures i desventures passades de voltes que viu la protagonista amb un home i amb l'amant d’aquest, i com ho canalitza. Ho fa amb capítols molt curtets, amb un llenguatge molt actualitzat, i això fa que sigui divertida i molt potent a la vegada. 

Un altre que recomanaria és ‘No és tan radical’, el primer assaig que hem publicat. Jo crec que és bastant oportú ara que sembla que estem recordant l’emergència climàtica a causa de tots aquests incendis i les pujades de temperatura. És de Mikaela Loach, una autora britànico-jamaicana que fa una anàlisi des de l'activisme, retratant realitats que no són només occidentals. Un posicionament que és també optimista, perquè ens diu que encara que d'aquí dos anys la temperatura hagi pujat dos graus, continuarà havent-hi lluita.