Aquest 2016 fa 25 anys de la mort de la periodista i escriptora Montserrat Roig. La coincidència ha portat a la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) a organitzar els actes del Correllengua 2016 entorn a la seva figura i al seu compromís amb la llengua i el país. Part fonamental del llegat de Roig és la seva tasca periodística per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme, i es posarà l’accent en la seva essència marcadament feminista i d’esquerres. Tot plegat, per seguir estenent el llegat d’una de les figures més rellevants del país.

Prop de persones i col·lectius vinculats a la CAL i al Correllengua van escollir l’autora catalana en un procés participatiu el desembre passat. La CAL ja està immersa en la pluja d’idees i materials per oferir recursos als organitzadors locals. S’han iniciat els contactes amb la Comissió Montserrat Roig, la xarxa creada per promoure el llegat literari i periodístic de l’autora al llarg d’aquest 2016. Aquesta comissió està formada per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’Associació Lectura Fàcil, l’Amical de Ravensbrück, l’Amical de Mauthausen, la Institució de les Lletres Catalanes, Biblioteques de Barcelona, un dels fills de l’autora, Roger Sempere Roig, i la fotògrafa, companya professional i amiga, Pilar Aymerich. La voluntat és fer un treball coordinat amb la comissió per tal d’impulsar diverses accions de forma conjunta.

Montserrat Roig

“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”. És una frase immortal de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). Narradora i periodista, llicenciada en Filologia Romànica, exercí com a professora a les universitats de Glasgow i Phoenix. És un dels noms més representatius del conjunt d’escriptors que es van iniciar literàriament a finals del seixanta. Autora d’èxit i compromesa amb la cultura catalana i amb el feminisme, es va donar a conèixer amb “Molta roba i poc sabó” (1971) (Premi Víctor Català, 1970), aquest primer recull de narracions inaugurava un cicle que va continuar amb tres novel·les: “Ramona adéu” (1972); “El temps de les cireres” (1977), premi Sant Jordi, 1976; “L'hora violeta” (1980). La novel·la “La veu melodiosa” (1987) i el contes ”El cant de la joventut” (1989), en què bona part de la crítica va subratllar la maduresa literària assolida per l’escriptora, en constituïren les dues úniques concrecions donada la mort prematura de Roig, que causà una forta commoció en el món de les lletres catalanes. Va fer treballs editorials i fou guionista i presentadora de diversos programes de televisió. Col·laborà en diverses publicacions setmanals com “Destino”, “Triumfo”, i diàries, “El Periódico” i l’“Avui”.

També va escriure textos literaris per a “Lletra de canvi” o “Els Marges”, entre d’altres. A la revista “Serra d'Or” va fer llargues entrevistes que posteriorment aplegà en els volums de Retrats paral·lels. Paral·lelament a la seva obra literària va treballar en els camps de la biografia, publicant “Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució” (1976); el document històric, “Els catalans als camps de concentració nazis” (1977); llibres de viatges com “L'agulla daurada” (1975) sobre la ciutat de Lenigrad, o l'assaig, amb llibres com “¿Tiempo de mujer?”(1980). D'entre la seva obra de creació destaca “Digues que m'estimes encara que sigui mentida” (1991) i el volum de memòries “Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991” (1992). La seva obra ha estat traduïda, a part de les principals llengües europees, al búlgar, hongarès, neerlandès, hebreu, rus i suec.

Correllengua

El Correllengua és la mobilització per la llengua i la cultura més important del país. Des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal, des del 1996 se celebra arreu dels territoris de parla catalana. Gràcies a la implicació de moltes entitats i col·lectius, i a la participació de milers de persones, cada any s’organitzen centenars d’actes en el marc del Correllengua. La CAL és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya Nord.