El DIEC i l'accepció del terme 'tarat': una polèmica que va més enllà de les paraules

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va sorprendre el passat 27 de novembre en presentar les noves incorporacions al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC), provocant la sorpresa i l'estupor en el moviment social en pro de la salut mental. El motiu va ser la inclusió del terme 'tarat', afegit amb una accepció —en un context figuratiu i despectiu— pensada per a referir-se a una persona amb trastorn mental.

La reacció no es va fer esperar. Salut Mental Catalunya, representant de 80 entitats en favor de la salut mental a Catalunya, va exigir una rectificació immediata al DIEC. En un comunicat contundent, Mercè Torrentallé, presidenta de la plataforma, va expressar el malestar i el rebuig de tot el col·lectiu: "les persones no tenen tara, no és acceptable estigmatitzar a aquells que pateixen trastorns mentals".

L'origen d'aquesta controvèrsia es va descobrir, a més, amb l'escàndol amb el qual es descobreixen les coses per sorpresa. Mar Novel, responsable de comunicació i premsa de Salut Mental Catalunya, explica el surrealisme de la situació: "ens assabentàrem per TV3, en el telenotícies del vespre, quan van anunciar les noves paraules incorporades". "La reacció inicial va ser de sorpresa", comenta Novel, que recorda que es van posar "les mans al cap", i van actuar immediatament: "considerem que havíem de denunciar-ho i posar-ho en coneixement públic".

Salut Mental Catalunya va sostenir, llavors, un diàleg actiu amb el DIEC, buscant una solució que no sols abordés la controvèrsia lingüística sinó que també contribuís a evitar l'estigmatització de tot un col·lectiu. "Hem plantejat afegir el factor 'comportaments socialment reprovables' en lloc de centrar-nos en etiquetes que estigmatitzen", explica Novel, que és conscient que "és difícil que s'acabi llevant". De fet: un mes després de l'anunci, tot continua igual.

A la recerca d'un canvi que no estigmatitzi al col·lectiu

"Que pateix un trastorn mental, dit despectivament". Així defineix, en la seva segona accepció, el terme 'tarat' i 'tarada' en les modificacions per al DIEC en línia de l'actualització de novembre de 2023. "Ens desconcerta perquè posa el focus en aquest col·lectiu de persones: no acabem d'entendre perquè les persones que pateixen un problema de salut mental sí i altres tipus de col·lectius no". La representant de Salut Mental Catalunya ho té clar: "o totes les persones tenen tara, o cap les té".

Des de la plataforma, que representa a persones amb problemes de salut mental i les seves famílies en tota Catalunya, insisteixen que l'última esmena del DIEC "no disminueix l'estigmatització del col·lectiu, sinó que simplement l'explicita i contribueix a perpetuar-la". L'IEC posa el focus en què l'afegit "dit despectivament" pot potenciar l'esforç per evitar l'estigma de les persones que pateixen el trastorn mental: qui faci ús de la paraula 'tarat' ho farà com un acte de menyspreu.

"Per a nosaltres això és insuficient". La resposta del col·lectiu ha estat unànime: "tothom es va posar les mans en cap, totes les associacions que representem ens van donar suport i ens van agrair molt la ràpida mobilització". Per això, i per la repercussió social que va tenir la resposta de Salut Mental Catalunya, Mar Novel insisteix en el "vot de confiança". "Confiem que les nostres propostes siguin escoltades i que s'introdueixin els canvis necessaris", conclou, però la controvèrsia continua un mes després.

L'antecedent del DIEC amb Dincat i Down Catalunya

"En la primera resposta ens van dir que ho valorarien; si ens diguessin que no, potser estudiaríem la possibilitat de fer altres accions", confessa Novel, que recorda que no és la primera vegada que succeeix alguna cosa semblant amb el DIEC. Es refereix a la polèmica generada a partir de les accepcions retrògrades que, encara en 2017, existien en el DIEC referent als termes 'subnormal', 'mongòlic', 'mongolisme' i 'síndrome de Down'.

Llavors, les converses amb Dincat i Down Catalunya —que havien demanat la revisió de les definicions perquè les consideraven estigmatitzadores— no van aconseguir fer desaparèixer les accepcions més feridores, però sí que van portar al fet que l'Institut d'Estudis Catalans afegís el terme "obsolet" en les esmenes introduïdes en la versió en línia d'abril de 2017. En aquest cas, la comunitat espera una solució que no sols resolgui una polèmica lingüística, sinó que també promogui la inclusió i la no estigmatització de les persones amb trastorns mentals.

"Seria ideal treure'l? Segurament, però si aconseguim canviar-ho i que l'accepció no estigmatitzi un col·lectiu en concret, nosaltres estarem satisfetes". La responsable de comunicació i premsa de Salut Mental Catalunya sap que un mínim canvi pot suposar una contrapartida major en benefici social per a les persones a les quals representen. "Si assolim que 'tarat' es defineixi com una paraula que fa referència a actituds que són reprovables socialment i no s'esmenta a les persones que tenen problemes de salut mental, ens donaríem per satisfetes", acaba Novel.