El Monocicle de Ribes va néixer l’any 2010, quan en Gerard Gòmez i en Pau Monasterio van presentar a la junta directiva del Centre Social Ribetà - Els Xulius (Sant Pere de Ribes, Garraf) una primera proposta per realitzar un cicle de música intimista a l'entitat. El certamen ha anat evolucionat al llarg dels darrers sis anys, especialment en format. En un inici, els concerts-sopar eren gratuïts i es feien l'últim divendres de maig i el primer de juny al pati de l'entitat amb la col·laboració del seu bar, Ca La Nisa. Al 2012, en Toni Jordán i en Jordi Guillaumes es van incorporar a l'organització del certamen.

En l'anterior edició, es va celebrar el segon Concurs de Cantautors/es del Monocicle, que va guanyar la cantautora Marina Ràfols, que serà qui encapçalarà el cartell de l'edició 2017, el proper 19 de març amb un concert-vermut; Namina la seguirà el 2 d'abril; Xesca Fort, el 7 de maig; Ual·la i Marina Ràfols -de nou-, el 27 de maig (al Bar Itàlia de Vilanova i la Geltrú); Clara Andrés, el 7 de juny al vespre; i el 16 de setembre, al Festivalet del Monocicle, pujaran a l'escenari Isabel Vinardell & Isabelle Laudenbach i Intana.

Parlem amb els organitzadors del Monocicle de Ribes.

Per què heu apostat per omplir el cartell només de dones en aquesta edició?

Fins ara la veu femenina s'havia trobat en una posició més testimonial i perifèrica, i aprofitant que el segon concurs de cantautors el va guanyar la Marina Ràfols, vam pensar que seria una bona oportunitat per reivindicar un major protagonisme a les artistes.

"Que a hores d'ara, el gènere de les propostes musicals pugui generar més interès que no pas la qualitat, evidencia que encara hi ha molt camí per fer".

Com creieu que està el panorama musical en qüestió de gènere? I concretament, en l'àmbit de cantautor/es als Països Catalans?

Si valorem l'oferta, la diversitat i la qualitat de les propostes en clau femenina que trobem actualment als Països Catalans, podríem dir que el panorama musical està passant per un moment pletòric i que gaudeix d'una bona salut, però segurament la realitat és molt diferent. Que a hores d'ara, el gènere de les propostes musicals pugui generar més interès que no pas la qualitat, evidencia que encara hi ha molt camí per fer.

Parleu estrictament de la proposta de programa musical d'enguany. Què oferireu al públic?

En primer lloc, aquest any hem adaptat el format a la demanda que hem vist al nostre entorn. Els concerts-vermuts han estat els que han portat més públic i més divers. A més, hi ha un sector del públic potencial que ens ho ha agraït, ja que fem compatibles els horaris amb les famílies que tenen nens i que, sovint, tenen menys oportunitats d'anar a concerts. L'organització també vol dotar aquest nou format de nous continguts i activitats. Per exemple, hi haurà l'oportunitat de tastar excel·lents vins i cerveses artesanals locals i més productes de proximitat.

Per últim, aquest 2017 volem posar en marxa "Apadrina una cadira", una nova iniciativa que convida a tothom a adquirir l'abonament de la temporada anticipadament, una manera original de col·laborar i patrocinar el cicle.

"En una època de gran transformació social, de fortes injustícies i de grans canvis, un/a cantautora ens provoca alhora plaer i reflexió".

És la música, en clau de proximitat, una eina de transformació social?

El o la cantautora té més d'un valor afegit. La proximitat n'és un, però el missatge és normalment més potent i important que a la resta d'estils, i arriba sense filtres. En una època de gran transformació social, de fortes injustícies i de grans canvis un/a cantautora ens provoca alhora el plaer de gaudir de la música i de reflexionar sobre molts d’aquests temes.

Heu comptat amb la complicitat de col·lectius feministes durant l'organització?

Un cicle amb només veus femenines no necessàriament ha d'estar organitzat per un col·lectiu feminista. De fet, els qui hem pres la decisió som homes i potser, per això, estem si més no, interessats en el que les dones volen explicar, suggerir o reclamar.

Aquest serà un certamen puntual o teniu previst aplicar criteris de gènere a les pròximes edicions.

La normalitat fa, i ha de fer, que la igualtat de gènere no sigui una norma o un criteri, sinó que aparegui de forma natural. Això no impedeix que puguem fer servir un denominador comú en futures programacions, però no per cap norma o imposició.