Els estudiants treballen per una plena normalització lingüística

Aquest cap de setmana ha estat una data senyalada pel voluntariat lingüístic universitari d’arreu de les regions de parla catalana. Tots els voluntaris que així ho han volgut s’han reunit a Vilafermosa (Alt Millars, País Valencià) en la XII Trobada de Voluntariat Lingüístic Universitari. Enguany la trobada l’han organitzat conjuntament la Xarxa Vives d’Universitats i la Universitat de València (UV), amb la col·laboració del servei de llengües de la Universitat Jaume I i hi han participat més d’una seixantena de voluntaris lingüístics d’universitats catalanes i valencianes.
La seguretat lingüística a l’aula, els drets lingüístics o el sexisme present en el nostre llenguatge són alguns dels tallers entre els quals van poder escollir participar els estudiants assistents a la trobada. No obstant això, les activitats lúdic-culturals han tingut un pes important al programa.
Aquestes trobades anuals entre voluntaris lingüístics de la regió Vivies van néixer el 2008 amb un objectiu clar: “Dinamitzar els contactes entre el voluntariat i desenvolupar estratègies per afavorir l’aprenentatge i l’ús del català entre els nouvinguts”, senyalen des de la Xarxa Vives d’Universitats. A més, és clau el debat que es genera entorn a les polítiques lingüístiques dins l’àmbit universitari durant aquests caps de setmana.

Antecedents de la trobada

La Universitat de València va ser un dels bressols del voluntariat lingüístic. El curs 1995-1996 naixia dins el nostre territori aquesta branca del voluntariat de la mà del filòleg Jordi Pujol i Nadal a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1996-1997, la UV seguia els passos de la universitat catalana i donava el tret de sortida al voluntariat lingüístic universitari al País Valencià. El 3 de desembre del 1996 també naixia el voluntariat lingüístic a la Universitat Jaume I de Castelló i en el seu moment, els impulsors del programa de la UAB van destacar l’entusiasme dels voluntaris valencians: “A causa de la duresa i de la situació tan polaritzada respecte a la llengua que viuen en aquelles contrades, els voluntaris de la Universitat Jaume I ens van donar una lliçó de compromís i entusiasme”.
Des que es va engegar el programa a la UV, ja s’han realitzat dotze trobades, tot i que les set primeres no es van obrir a tots els voluntaris de la Xarxa Vives sinó que van ser exclusives de la UV.

La història del català a Alacant

Gairebé coincidint amb la XII Trobada de Voluntariat Lingüístic Universitari, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalanas (SEPC) ha presentat aquesta setmana el documental El valencià a Alacant: Una història amagada, realitzat amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Segons les declaracions dels seus impulsors que recull el diari digital Vilaweb, el documental explica la discriminació que ha patit el valencià i la cultura valenciana durant els últims anys a Alacant. La peça audiovisual recull també la part positiva de la situació al narrar la feina de les noves generacions per aconseguir recuperar la llengua al seu territori.

El documental es pot visionar per Internet: