Emma Solà: "A una colla castellera creixes molt com a persona i és un ambient molt enriquidor"

L'any 2010, un grup d'alumnes de la Universitat de Vic (UVic-UCC) va decidir recuperar la colla castellera dels Emboirats després d'un temps inactiva. D'aquella refundació ja fa catorze anys i, actualment, són gairebé un centenar de persones les que formen la colla: "Quan fem una diada a casa solem ser unes noranta o cent persones i, a les diades fora de casa, oscil·lem entre les cinquanta o les seixanta". 

Això és el que ens explica l'Emma Solà qui, juntament amb la Paula Carmona, estan al capdavant dels Emboirats assumint el rol de la presidència. Amb ella també hem parlat de la trajectòria, la tasca que duen a terme i de què significa pertànyer a una colla castellera.

Com està organitzada la colla? 

La colla està organitzada en dues juntes, la Junta Tècnica i la Junta, que s'ocupa de la part més social. Llavors, hi ha com una mica de jerarquia, entre cometes: de la part tècnica, tenim cap de colla, sots cap de colla i tots els equips de tècnica, que són les tres parts que formen el castell, és a dir, la pinya, el tronc i el pom. 

Per la part de Junta, hi ha l’equip de direcció -que seria presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria- i algunes comissions, com la comissió d'activitats, la de nouvinguts, la de comunicació i la de sanitat. 

Teniu com a padrins els Xoriguers de la Universitat de Girona. Què comporta tenir padrins? Com us han ajudat? 

Tenir un padrí al final és una cosa bastant simbòlica. En el moment en què tu et bateges com a colla, tens un padrí i sempre hi hem tingut molt bona relació. Per exemple, el 2020, quan vam fer els deu anys, van ser l'única colla que vam convidar, solem parlar bastant per coincidir amb ells i si fan un assaig especial, solem anar-hi. 

Per un tema de distància, són els que ens queden més a prop, tenim aquest bon vincle i si hi ha qualsevol cosa, sempre contactem amb ells. 

La temporada la dividiu per trams. Com organitzeu cada tram i què hi feu? 

Hi ha dos trams, el tram d'hivern, que generalment va de novembre a desembre, i el tram de primavera, que normalment és maig i juny. Però, per exemple, aquest any, totes les diades han coincidit que han sigut el mes de maig i al juny ja no n'hi ha hagut cap. 

Tu com a colla vas a tres diades i tu fas la teva. Ens reunim a principi de cada tram i s'acorda quina gent volem que vingui a la nostra diada i a les diades de quina gent volem anar. Moltes vegades es fa un intercanvi, és a dir, si tu vens a la meva diada, jo vinc a la teva. No té per què ser en el mateix tram, al llarg de tot el curs. 

La vostra diada, quan la celebreu? 

Enguany, la nostra diada d'hivern la vam fer el 23 de novembre i la de primavera la vam fer ara el dia 16 de maig. 

A més de convidar altres colles, prepareu alguna cosa més per la vostra diada? 

Durant la diada, hi ha la diada castellera com a tal, es fa un sopar, una animació -que és com una gimcana- i després se surt de festa en una discoteca, generalment. 

Tu quan fas la teva diada, t'has d'encarregar de donar sopar a tothom, de preparar la gimcana, de buscar un lloc on es pugui sortir de festa i tot això. 

Com es prepara a aquella persona que entra nova a la colla i no té experiència en castells? 

En l'àmbit casteller, quan una persona apareix a un assaig i no ha fet mai castells o potser no sap ni què són els castells, que és el que passa, se li va ensenyant progressivament. 

El que s'ensenya a tothom des del principi és fer el bàsic, que és pujar, com fer la pinça i, després, depenent del que a la persona li vingui de gust fer i del que estigui capacitada per fer, se la forma d'una manera o d'una altra. 

Això dels padrins i fillols, com funciona? 

Quan una persona arriba nova, els caps de nouvinguts li expliquen que ha d'agafar una persona que sigui com el seu referent dins la colla. Generalment, és una persona que és el seu segon any i és la qui t'entrega la camisa. És la persona, doncs, que et fa una mica de guia i, normalment, sempre és amb qui crea més vincle. 

Cada temporada feu l’acte d’entrega de camises. En què consisteix i per què es fa? 

L'entrega de camises es fa per a aquelles persones que són noves, se'ls hi dona i una vegada la tenen, formen part oficialment de la colla. Nosaltres ho fem tres vegades l'any: per la nostra diada d'hivern, per la festa major de la UVic i per la diada de primavera. 

Llavors, comptem les persones, a quants assajos han vingut i la seva participació en altres activitats, i conforme a això, decidim. Sobretot, l'opinió que és molt important és la dels caps de nouvinguts qui, juntament amb tota la Junta, són els que decideixen totes les camises que s'han de donar. 

Quin és el castell més complex que heu fet? 

Aquest any, el més complex que hem fet és el castell de 5. I al llarg de la història de la colla, el 3 de 7. 

I algun que us resisteixi, que l'heu anat provant, però que encara no el teniu clar? 

Tots els objectius que ens hem proposat aquest any ens han sortit tots, però, per exemple, teníem ganes de fer un castell de 7 i no ho hem pogut fer per motiu de volum de gent, però en cap moment ha sigut un objectiu. 

Quin és el que encara no heu provat i teniu ganes de fer? 

Hi ha ganes, i a la colla es comenta, que es vol fer una torre de 6 o un pilar de 5, però són objectius que estan una mica a l'aire perquè dependrà molt de com es plantegi l'any que ve i del número de gent que siguem. 

"El que fomenten molt els castells és el treball en equip i deixar de banda aquest punt de narcisisme o d'egocentrisme d’altres esports o activitats." 

Formar part de la colla, va més enllà dels castells. Quins creus que són els valors que es fomenten? 

Jo crec que el que fomenten molt els castells és el treball en equip i deixar de banda aquest punt de narcisisme o d'egocentrisme que tenen alguns esports o activitats que es fan. Totes les parts són superimportants, des del més atrevit que va a dalt fins al que està tapant el forat per impedir que, si alguna persona cau, vagi a terra. 

En una colla castellera i, sobretot, universitària, creixes molt com a persona perquè hi ha moltíssima diferència en una persona que acaba d'entrar a la universitat, que és el primer cop que surt de casa, que potser no ha begut mai alcohol, respecte a una persona que està fent quart, cinquè o sisè de carrera. T'ajuda a desenvolupar-te, coneixes gent molt diferent de tu, de moltes edats diferents, que pensa diferent. És un ambient molt enriquidor i, si t'acabes implicant, t'adones de tot l'esforç: fas una reunió cada setmana, t'organitzes en mode assembleari amb la participació de tothom i crec que és bastant maco.