Enric Figueres: “Sense una aposta clara pel territori, no podríem fer arribar la Flama enlloc”

Què és l'Associació Flama del Canigó?

Es tracta d'una organització d'acció, vinculada a la recuperació, promoció i difusió de la cultura tradicional i popular a les terres de Lleida

Quan i com neix?

Abans, l'arribada de la Flama l'organitzava l'Ajuntament de Lleida, amb l'ajut de la Delegació de Tradicions i Costums Lleida. El problema és que no hi havia una coordinació ni unes directrius clares. La cosa va créixer amb gran quantitat d'entitats que van demanar de participar-hi, aportar-hi i fer coses noves, i aleshores és quan va sorgir la idea d'agrupar-nos i constituir-nos per començar a treballar tots a una. Estem parlant de l'any 1992. Un any després ens constituíem sumant prop de 37 entitats de la ciutat de Lleida per a organitzar i promoure tot el tema de la portada i l'arribada de la flama del Canigó a la ciutat de Lleida, però també a tot el territori lleidatà. Aleshores el primer president va ser en Santi Solsona.

Feu una escampada per tota la demarcació, doncs

Exacte, l'èxit de l'entitat és la xarxa associativa i transversal d'entitats culturals, esportives, socials...

I aquestes 37 entitats són les que reparteixen la flama pel territori lleidatà?

Bé, originàriament totes eren de la ciutat de Lleida, però amb els anys, com que ens ha tocat organitzar tota l'estructura territorial, s'han anat incorporant altres municipis a través d'entitats esportives i culturals d'aquests.

Quan organitzem el tema de l'arribada de la flama, podem arribar perfectament a ser entre 400 i 600 persones

De quanta gent estem parlant?

Quan organitzem el tema de l'arribada de la flama, podem arribar perfectament a ser entre 400 i 600 persones, d'entitats, evidentment. Durant la resta de l'any, en la coordinació som unes 30 o 40 persones, que acostumen a ser els representants de cada entitat. Aquests són els que van fent valoracions de les accions anteriors i alhora anem programant i coordinant les de l'any vinent, per poder millorar i mantenir la relació amb l'administració i les supra administracions amb les quals també hi ha un vincle.

Parla'ns de l'exposició itinerant que promoveu sobre la flama

L'exposició i les xerrades vinculades al que és la flama a les terres de Lleida estan tenint molt d'èxit, i compten amb la col·laboració amb l'administració, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida que és la que ens dona suport en aquest programa anual. Pel que fa a l'exposició, l'anem ampliant any rere any perquè també augmentem les activitats i les accions, participació i imatges i, al ser fàcilment transportable, la podem portar a molts municipis.

Quin és el teu paper a l'Associació?

Jo sóc el gerent i una mica la cara visible de l'entitat, porto tota la coordinació, però la meva idea sempre és implicar a la gent, que siguin i se sentin molt partícips.

Participen les dones a l'entitat?

Sí, i tant! Fins i tot et diria que les mateixes entitats esportives (que són les que em criden més l'atenció) que participen tenen ciclistes, excursionistes o atletes que són dones que fan molta feina. També passa a les culturals, món del qual vinc, on elles són principals, tant a les estructures directives com de treball.

Què es fa exactament a l'hora d'anar a buscar la Flama del Canigó?

Hi ha una caravana organitzada per la mateixa entitat, actualment formada pel Centre Excursionista de Lleida, que va a buscar la flama el dia abans al Canigó, la baixa el mateix dia 23, i allà els esperen a Puigcerdà els companys del Grup Cultural Garrigues, del Club Ciclista Terra Ferma, i altres clubs ciclistes d'altres municipis del territori, i companys de Bellpuig i de Mollerussa que també formen part de la caravana oficial de les terres de Lleida.

I aleshores feu la distribució de la flama

A Artesa de Segre, per exemple, hi ha una distribució que va cap al Pla d'Urgell, Urgell a través de la gent de Mollerussa i de Bellpuig, i nosaltres continuem baixant fins a fer tota la Plana de Lleida i la Franja de Ponent.

Quin esquema horari porteu?

Els companys marxen a les quatre o les cinc del matí, arriben a Puigcerdà, esperen que baixi la flama, i aleshores és quan baixen a través dels ciclistes i dels corredors. Aquests darrers marxen després cap a Mollerussa, i es parteixen o bé cap a Bellpuig o bé cap a la Plana de Lleida. Entre les 20 h i les 22 h, els municipis la reben, es reparteix a les entitats... En el cas de Lleida, a banda de l'arribada oficial, després hi ha l'arribada a un barri de la ciutat, i allà es fa l'entrega a tots els barris i entitats de la ciutat. Passa el mateix amb tots els pobles que queden més allunyats. Si no fos per l'estructura territorial, no ho podríem fer. Per això subratllava abans, que l'element territorial és molt important. Lleida és molt gran en territori, però té poca densitat de població; si no sabem emprar tots els mitjans humans o associatius o institucionals de tot el territori, seria impossible fer arribar la flama arreu.

El vostre és un cas peculiar, però en relació amb la resta del país

Sí, a escala de país cal destacar que és Òmnium Cultural qui coordina l'arribada de la flama (abans era Tradicions i Costums), però a les terres de Lleida Òmnium participa de l'Associació. És una de les entitats membres, participa molt activament, però deixa que la feina s'estructuri a través d'una associació, en aquest cas, la nostra. Hi participen com una entitat més, en definitiva. I hi estem vinculats i els comprem tot el material, a no ser que sigui alguna cosa molt territorial. També tenim un company a la junta que és d'Òmnium, present i actiu, però incorporat a un moviment més transversal i gran, la nostra associació.