Entrevista a Jordi Núñez, president de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires

Quina és la finalitat de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires? Presentar i preservar l’ampli ventall de danses tradicionals i populars de casa nostra. A Catalunya hi ha 156 esbarts censats i, podríem dir, que des de l’Agrupament seguim l’estel que va endegar l’Esbart Dansaire de Vic el 1902, que va ser el primer que va interpretar les danses populars que es ballaven als pobles en clau de representació, de muntatge musical. Concretament, l’Agrupament d’Esbarts Dansaires va néixer fa 25 anys amb la finalitat d’ajudar tots els esbarts dansaires, mitjançant la creació d’enregistraments sonors, publicacions, seminaris i documentació que es troba a la seu de Barcelona i a l’abast de tothom que s’hi interessi. Cal ensenyar, divulgar i conservar la particularitat cultural dels esbarts.

I, l’activitat concreta de l’Agrupament? Com et pots imaginar, és ben diversa, encara que sempre enfocada cap a la investigació, la preservació i la divulgació dels esbarts i de les danses que ens són pròpies. Així, doncs, fem enregistraments sonors com el CD Cap als 25 d’enguany, dins els actes del vint-i-cinquè aniversari de l’Agrupament. També, publicacions com: 1 any x 100 amb motiu del Centenari dels Esbarts Dansaires, coordinat per Mercè Colomer, Trencadansa, quaderns monogràfics de divulgació folklòrica i les publicacions destinades als més petits com Taller de danses tradicionals catalanes i Ballets a flor de cançó de Pompili Massa.
Tot seguit, cal destacar la programació de seminaris com el cicle d’ara, Didàctica de la dansa catalana, que, sota el mestratge d’Eduard Ventura, hem organitzat en tres sessions de dissabte amb l’objectiu d’ajudar a la formació de nous directors i coreògrafs per als esbarts. I, finalment, cal parlar, per una banda, del butlletí que es diu El Punt Informatiu, una veu que compta amb molts anys d’història, consultable a Internet i que enviem per correu electrònic a tothom que s’hi interessi, on donem a conèixer dades, canvis diversos als diferents esbarts, la programació del mes, dites i proverbis, opinió, etc. I, de l’altra, cal comentar que també som presents al Facebook, fet que facilita encara més a la interactivitat entre l’Agrupament i la resta d’associats.

«Per al vint-i-cinc aniversari, voldríem portar un recital de danses sobre la figura de Melo al Teatre Nacional »

Quin suport administratiu rebeu? D’una banda, rebem ajuts de l’Administració, concretament, de la Generalitat, però no sempre podem fer totes les activitats que voldríem. D’altra banda, hem de tenir en consideració l’ajuda que representen els esbarts associats i els socis, en particular. Per al vint-i-cinquè aniversari, voldríem portar un recital de danses a l’entorn de la figura de Salvador Melo al Teatre Nacional. Això seria a l’octubre. Per a qui no conegui la tasca de Salvador Melo, voldria especificar que va agafar el relleu de Manuel Cubeles i Solé com a director coreogràfic de l’Esbart Verdaguer i que va ser un revulsiu per a la dansa catalana en si, perquè va dur a terme les primeres danses de creació i va trencar els motlles de la dansa popular catalana. Nosaltres apostem i treballem fort en aquest projecte, però encara no sabem si es materialitzarà, perquè depèn de la subvenció.

«La cobla, tret diferenciador dels nostres esbarts»

Quines tipologies de dansa podem diferenciar? Grosso modo, hi ha la convergència de dues branques, la que beu de la dansa tradicional i popular, i la que troba la inspiració a través de les noves coreografies, ja siguin ex novo o adaptacions. És a dir, hi ha els esbarts clàssics que ballen tradicional i que utilitzen cobla (tot i que principalment van amb grups musicals de quatre o cinc músics), com l’Esbart Català de Dansaires, que el 2008 va fer cent anys, els Ballets de Catalunya i l’Esbart Sabadell Dansaire. I, després, tenim una altra branca d’esbarts, que s’expressa mitjançant l’escenografia; i aquí faig esment de l’Esbart Manresà de Dansaires, que el 2009 també ha arribat al segle de vida.
Cal destacar que l’ús de la cobla per part dels nostres esbarts, els diferencia dels de la resta de l’Estat, però també n’encareix cada actuació. No totes les cobles poden acompanyar un esbart, perquè no és el mateix tocar sardanes que ballets. Els ballets requereixen un director musical per dansa.

«Tenim esbarts per a temps»

Hi ha relleu generacional als esbarts? Intento ser realista, però sense caure en un fatalisme irracional. Falten directors coreogràfics perquè, any rere any, en perdem, i això sap molt de greu. Sovint, des de l’Agrupament, veiem com molts esbarts trontollen per aquest fet ja que, ara per ara, no hi ha un relleu generacional que ho supleixi. Malauradament, quan falla la persona que és al peu del canó, costa continuar endavant, perquè no hi ha coreògrafs. Aquí és on prenen especial volada els seminaris que programem.

Podem extreure cap punt positiu de l’actualitat dels esbarts? Sí, al meu entendre, n’hi ha principalment tres. Primer, podem parlar d’integració de la immigració a través de l’activitat dels esbarts. Segon, molts esbarts tenen un grup infantil i aquesta és la llavor del demà, l’hortet que has de regar i cuidar. Tercer, la manca de dansaires ha fet que alguns esbarts s’uneixin i s’han creat vincles nous. Un bon exponent, entre d’altres, és l’Esbart Sant Jordi de Barcelona, que actua conjuntament amb l’Esbart Joventut Nostra; aquest darrer acaba de rebre el Guardó de l’Agrupament pel cinquantenari.

Com vaticineu el futur? Puc creure que tenim esbarts per a temps, perquè el nombre d’actuacions el 2009 va ser d’unes 700. És a dir, no som en crisi i, amb una mica de bona voluntat i de sacrifici per part dels dansaires, els directors i els monitors, els esbarts continuaran fent cent anys. Per exemple, d’aquí a dos lustres serà el torn de l’Esbart Vicentí de Sant Vicenç dels Horts.