Esther Lucea: “Hi ha gent occitanista lluitant per mantenir la llengua i la cultura”

Catalunya és terra de cultura, i no només el català i el castellà; hi ha festivitats centenàries com la Patum de Berga que encara avui dia se celebren. Ara bé, també hi trobem l’aranès, una llengua oficial que ha quedat en un segon lloc. 

Una de les cultures que en envolta, l’occitana, moltes vegades també queda oblidada. Potser per desconeixement, potser per manca d’impuls polític. Esther Lucea, presidenta del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), explica com treballen amb Occitània i quina és la situació actual. 

"Volen convertir en realitat aquesta ficció: a França només es parla francès." 

Penses que la gent de Barcelona coneix què és Occitània, la Catalunya Nord i què hi ha?

Jo crec que hi ha bastant de desconeixement perquè hi ha gent molt conscienciada, però és molt minoritària. Sempre posem una parada a la Diada, sempre hi ha gent que en sap i el tema el coneix molt. Ara bé, també hi ha qui et demana que què és això de l’occità. 

Se sorprenen. Es pregunten que com és que es parla català a França, perquè molta gent que hi ha anat només ha escoltat el francès. Hi ha molt desconeixement.

I què és l’occità? 

És una de les llengües de França, i qui ho negui està dient que a Espanya només es parla espanyol. A França s’han parlat, i encara es parlen, moltes llengües més enllà del francès. L’Estat francès té una mentalitat monolingüe, d’eliminar aquestes llengües. Vol convertir en realitat aquesta ficció: a França només es parla francès. 

Quin creus que és l’estat de la cultura catalana a la Catalunya Nord?

És una cultura que està en perill. La llengua està en perill i diuen que la llengua és cultura. Hi ha una sèrie de tradicions que s’estan perdent. Quan hi anem, sempre es veu un cartell amb "Je suis catalan" però la resta tot ho diuen en francès. 

Sí que hi ha gent que ho vol recuperar i fa moltíssims esforços: també tenen les escoles catalanes, les escoles bressol... Hi ha un moviment de persones que vol mantenir la cultura catalana, però no hi ha voluntat política. És anar contra l’administració. 

📚 Descobriu la nostra llibreria virtual, un raconet per als amants de la llengua i cultura occitanes 😍 

Passeu, passeu i remeneu! 🫰✨

🛍️També podeu passar a recollir la vostra comanda a la nostra seu del carrer de Providència (Gràcia, Bcn).

👉https://t.co/YyWDR51IE7 pic.twitter.com/MhyVQbmFQf

— CAOC (@CAOC_) October 12, 2024

És ben rebut promoure la cultura occitana i de la Catalunya Nord des de Barcelona?

A Occitània molt, sí. Hi ha moltes persones que recuperen o mantenen la llengua, persones occitanistes que ho volen mantenir, que han parlat amb els pares i avis... Hi ha gent occitanista lluitant per mantenir la llengua i la cultura; quan veuen que des de Barcelona se’n fa difusió és una bona notícia. 

Intentem convidar sempre persones quan fem conferències i formacions, sempre han estat persones molt agraïdes amb nosaltres. Es troben en una incomprensió absoluta al seu voltant, francesos convençuts que es pensen que l’occità és d’una altra època. Aleshores, veuen que des de Barcelona hi ha comprensió o solidaritat i ho agraeixen. 

Aleshores quan es perd una llengua es perd una cultura.

Pensa que en occità, al segle XII ja se'n feien poemes. Té un bagatge cultural increïble, el feien servir els trobadors. Ara serà una llengua que faran servir acadèmics i estudiants? Això és una pèrdua cultural absoluta.

"Es troben en una incomprensió absoluta al seu voltant, es pensen que l’occità és d’una altra època."

Penses que les llengües parlades a la Catalunya Nord estan prou protegides?

No, a la Catalunya Nord les llengües no estan protegides. L’aranès, com l’occità, és oficial a tota Catalunya. La gent ho desconeix, però hi ha una hi ha una llei que així ho estableix. Per tant, tenim tres llengües oficials. 

Històricament, hi ha l’occità a la zona de la Vall d’Aran i català a la resta de Catalunya. El que passa és que la llei de l’aranès no s’ha desplegat i hi ha coses que, com a llengua oficial, s’haurien de complir i no es compleixen. Les multes les pots llegir en aranès, per exemple. Però hi ha coses que sí i coses que no. 

Com se'n pot potenciar l’ús i el coneixement?

Sovint penses directament que a l’escola. Quan formes docents, haurien de saber-ho. Hi ha especialistes de la llengua catalana que no tenen coneixement de la llengua occitana més enllà dels trobadors. No hi ha un coneixement general de l’occità, quan són dues llengües molt properes i amb poques sessions de classe pots ser capaç d’entendre una conversa. 

No dic de formar tot l’alumnat, això seria un somni increïble, però sí que és cert que han de saber que aquesta cultura existeix i no són aborígens de les muntanyes. 

"Han de saber que aquesta cultura existeix i no són aborígens de les muntanyes."

Col·laboreu amb entitats del territori a França i la Catalunya Nord?

A la Vall d’Aran tenim contacte amb l’Institut d’Estudis Aranesi, que és com l’acadèmia aranesa de la llengua. Algun cop els hem convidat, però per fer coses presencials les comunicacions són complexes entre l’Aran i Barcelona. 

Amb una millor mobilitat a Catalunya s’afavoriria la llengua. Quan mires els mapes ferroviaris, per exemple, és més fàcil anar a Madrid que anar a València. Però això és política d’estat.