Jordi Baltà: "La participació activa propicia que es transfereixin diferents models de participació i democràcia social"

  • Jordi Baltà és expert en polítiques culturals i relacions internacionals.

    Jordi Baltà és expert en polítiques culturals i relacions internacionals.

El 3 de juny a les 19h, als Lluïsos de Gràcia, participarà a l’acte inaugural del Dia de l’Associacionisme Cultural, amb una conferència sobre la cultura associativa com a eina de canvi cap a una societat més democràtica i participativa.

Jordi Baltà és llicenciat en Ciències Polítiques, màster en Polítiques Culturals i té un postgrau en Cooperació Cultural Internacional. Ha treballat com a investigador i coordinador de projectes a la Fundació Interarts i actualment és expert en polítiques culturals i relacions internacionals. 

Quines són les peculiaritats de l’associacionisme cultural català?

A grans trets, podem destacar la gran diversitat d’iniciatives que existeix; l’elevada distribució de representitivitat territorial i la progressiva voluntat de treballar en xarxa als barris, municipis i país; i una marcada continuïtat en el temps, amb les oportunitats o fragilitats que això suposa.


Quina és la salut de l’associacionisme cultural català?

El que demostra la celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural Català, precisament, és el fet que continua havent una gran diversitat d’iniciatives molt vives que s’estan renovant.  Observem com algunes d’aquestes entitats van més enllà del què tradicionalment havia estat el seu àmbit d’actuació i ara s’impliquen en accions de foment de la cohesió social, de suport i desenvolupament local, malgrat alhora, hi ha iniciatives que es poden tenir dificultats per a la seva continuïtat.

“Percebem transformacions importants en les maneres com la gent dedica el seu temps, es mobilitza i s’agrupa.”


Les entitats es transformen al mateix ritme que ho fa la societat?

Segurament és inevitable que sigui així. Passem un moment en el que ja no només en l’àmbit de l’associacionisme cultural sinó el de tot tipus d’associacionisme i de participació ciutadana, percebem transformacions importants en les maneres com la gent dedica el seu temps, es mobilitza i s’agrupa.

“Les associacions juguen un paper molt significatiu en les polítiques culturals.”


Són, les entitats, l’embrió de les polítiques culturals en la que l’administració hauria d’emmirallar-se?

Les associacions juguen un paper molt significatiu en les polítiques culturals. No necessàriament són l’embrió però el que sí que observem és que cada vegada més els models de polítiques culturals són models que no són liderats exclusivament des de l’administració, sinó que es busquen models mancomunats, de participació compartida i, en determinats moments, són les associacions qui reivindiquen o impulsen, mentre que en altres moments s’estableixen fórmules col·laboratives que permeten que les polítiques culturals siguin resultat del diàleg entre diversos actors i, per tant, la societat civil, pren un paper molt significatiu.


Quina relació haurien de tenir, entitats i institucions?

Les entitats culturals són associacions jurídicament privades, però això no treu que la seva vocació no sigui de contribució a l’interès públic. De fet, una de les iniciatives que està a l’arrel del què comentaré a conferència inaugural del #DASC2016 és un procés que hem estat impulsant a Lleida durant els últims mesos. És una iniciativa que parteix d’un conjunt d’associacions culturals que han assumit que volen ser actors cada cop més importants, volen reforçar la seva presència en la construcció de les polítiques culturals a la seva ciutat; això requereix, per una banda, assumir una major responsabilitat, coordinar-se internament, però de l’altra, també, exigir a l’Administració pública que hi hagi una major sensibilitat i reconeixement del paper de les associacions culturals en el seu àmbit de treball tradicional, tot establint nous marcs de diàleg i de construcció compartida de les polítiques culturals. Aquest és un dels exemples però en veiem d’altres a Catalunya que d’alguna manera, mostren aquesta creixent implicació de les associacions.

"És vocació original de moltes associacions culturals afavorir que les persones s’impliquin i creïn vincles directes en la cultura."


Les entitats s’haurien de desacomplexar a l’hora d’incidir políticament al seu territori?

Sí. En certa manera, des d’un sentit històric, és vocació original de moltes associacions culturals afavorir que les persones s’impliquin i creïn vincles directes en la cultura. Afavoreixen el diàleg i la trobada entre persones d’orígens diferents, es vol assegurar la continuïtat i la dinamització de formes culturals tradicionals, ... És a dir, en sentit profund, ja hi ha una certa vocació política. És veritat que no sempre s’articula en el marc més institucional de la política, però hi ha una sèrie de valors amb significat polític. Es tracta de trobar els encaixos i afavorir que hi hagi un reconeixement explícit d’aquesta realitat. Això implica que les associacions també estiguin disposades a reivindicar aquesta importància, més enllà del seu àmbit més restringit.


Per què la cultura associativa és una eina de canvi cap a una societat més democràtica i participativa?

Una societat més democràtica i participativa és una societat en la qual totes les persones poden exercir els seus drets humans, incloent-hi el dret a participar en la vida cultural. Aquesta participació és fonamental per a fer-nos persones és un dels primers elements que permet establir un vincle entre el que és el treball a les associacions i el que és la construcció d’una societat més democràtica.


Existeixen moltes formes de participar en una entitat...

Exacte. La participació es pot entendre de moltes maneres. No es redueix tan sols a assistir a un acte, i valorar-ho en termes numèrics. El que realment permet construir una societat no és aquest rol passiu, sinó que és en aquells processos en els que les persones s’impliquen de manera activa. La cultura popular i tradicional, l’educació artística, els grups de teatre amateur, etc. són elements que faciliten un aprenentatge de tècniques en el lleure i la creativitat i, alhora, impliquen a persones en la gestió d’entitats. La participació activa propicia que es transfereixin diferents models de participació i democràcia social.

Afegeix un comentari nou