La festivitat berguedana ha arrencat amb la tradicional passada, que dóna el tret de sortida de la Patum i que ha estat acompanyada de centenars de nens que estan acabant el curs aquests dies completant el passacarrers. Una de les grans novetats de l'edició ha estat l'estrena d'una aplicació mòbil que ha permès saber als assistents per on passava la festa.

Però durant aquests dies de festa grossa (la Patum és Patrimoni de la Humanitat) que conclouran diumenge, la nit de Sant Joan, la gran protagonista de l'edició d'enguany serà la Dona. El públic assistent, i la ciutadania de Berga tindrà l'oportunitat de veure un salt de Maces exclusiu de Dones per la Patum de Lluïment, que és la que se celebra als matins, ja que a la nit, continuen evolucionant amb el so del tabal.

Un homenatge a les pioneres, sis dècades enrere

Les Maces, o l'eterna lluita entre el Bé i el Mal, és una de les comparses que participen de la Patum, i una escena documentada ja el 1621 on s'hi escenifica una lluita entre el Bé i el Mal. Les Maces discorren per la plaça fins que peta el fuet, i aleshores és quan cauen els dimonis i els àngels els rematen amb la llança i l'espasa.

Rere aquesta carota, el 29 de maig de 1960, es van amagar vuit dones que van esdevenir vuit pioneres que enguany, 59 anys després, s’homenatjaran.

Rere aquesta carota, el 29 de maig de 1960, es van amagar vuit dones que van esdevenir vuit pioneres que enguany, 59 anys després, s’homenatjaran. En aquella ocasió, rere la protecció de les carotes, les vuit dones varen protagonitzar el salt de les Maces i ningú no es va adonar que eren dones fins que es van acabar traient la màscara en acabat el ball. Tal com explica l’actual cap de colla de les Maces, Maria Casals, fa seixanta anys “La Patum era una cosa d’homes”. Casals ha exercit sempre les seves funcions amb aquella visió de gènere que ha conduït a la paritat a la seva colla.

De fet, la implicació de les dones va en augment any rere any, i l’únic impediment avui en dia es veu amb les colles geganteres, i per un tema estrictament físic de força. El moment especial del salt feminista segurament però es veurà en part deslluït perquè hi ha un mal hàbit que en aquests seixanta anys, Berga no s’ha aconseguit de sobre, i és la música que acompanya el salt.

La música, que només sona a la Patum de Lluïment, va ser boicotada en la primera edició per xiulets, un mal costum que des de la colla de Maces es denuncia any rere any.

Tot i estar composta el 1953, no es va estrenar fins deu anys després i tres posteriorment al salt de dones. Pel mestre Trullàs. La música, que només sona a la Patum de Lluïment, va ser boicotada en la primera edició per xiulets que encara avui es mantenen més per inèrcia i tradició que per altra cosa, un mal costum que des de la colla de Maces es denuncia any rere any, i que en l’ocasió d’enguany deslluiria el tint lila que impregnarà la festa.

Ramona Bruch, el precedent

La Revista Caramella, en una publicació de l’any 2018 feia un repàs del paper de la Dona a les festes populars catalanes, i trobava l’excepció a la Patum de Berga. Relata que fins al segle XX no s’havia pogut documentar La participació de cap dona a la Patum, com era norma a tot el país, i que se’n va poder veure alguna durant el període republicà de 1931 a 1936 (els dos anys posteriors no va haver-hi Patum, a causa de la Guerra Civil).

La primera dona de la qual en sabem el nom, va realitzar la gesta de saltar en un Ple l’any 1944 o 1945 protegida per la nit, i es deia Ramona Bruch.

Concretament no es poden conèixer amb exactitud els noms de les valentes que van amagar-se rere les carotes de les Maces, però se n’han documentat via oral dues o tres. Segons Caramella, la primera dona de la qual en sabem el nom, va realitzar la gesta de saltar en un Ple l’any 1944 o 1945 protegida per la nit, i es deia Ramona Bruch, amb tant sols 13 o 14 anys. Per aconseguir aital heroïcitat i passar desapercebuda, en lloc de vestir-se just abans del Ple, la varen disfressar a la tarda, i va haver-se de passar quatre hores dins el vestit, abans que no comencés la festa.

Bruch és el precedent més visible. No només va participar als salts d’amagatotis durant uns quants anys, sinó que al cap d’uns anys i en ple franquisme ho va acabar fent a cara descoberta malgrat les mirades més censores del moment. Ho va seguir fent fins l’any 1986 quan se li va atorgar el Títol de Patumaire.

Com funcionarà l’aplicació de geolocalització?

Només hi ha un personatge que participa en tots els moments de la festa, el Tabaler. Aquest portarà un telèfon mòbil que anirà emetent la seva ubicació en tot moment i, així, qui tingui descarregada l’aplicació, podrà seguir al moment per on passa la festa. El dispositiu, que ha costat uns 6.000 €, segons ha informat l’ajuntament berguedà, també serà una eina útil d'informació per fer arribar avisos i notificacions a la població. L’APP també conté informació de caràcter més general pensada per al públic que és de fora i no coneix la Patum.