La editorial de l’últim número de la revista digital Tornaveu “De la nacionalització de la banca a la bancarització de les caixes d’estalvi” tracta de la reordenació del sector de les Caixes d’estalvis, forçades a agrupar-se en tres plataformes: la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona ha absorbit Caixa de Girona; Unnim ha aglutinat les de Sabadell, Terrassa i Manlleu; i a Caixa de Catalunya s’hi han unit les de Manresa i Tarragona i han creat Catalunya Caixa. Un altre camí han seguit altres caixes seguint l’enrevessada imposició de les directrius europees al sector bancari de l’estat espanyol. Aquesta operació ha “desintegrat en el cel de la nostra socioeconomia l’estel que ha guiat l’estalvi popular”.

La peculiaritat del sistema financer català sorgí de la revolució industrial i de la consciència social que provocà la Il·lustració. Les caixes van néixer fent front a l’activitat bancària, estigmatitzada per la usura, per a “crear serveis en benefici de les classes populars”. Van sorgir de la societat civil, especialment del “teixit associatiu” amb l’objectiu noble i filantròpic de la previsió i els serveis socials, a partir dels beneficis de l’estalvi. La més antiga és la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, neix el 1844 i s’uní fa unes dècades a la Caixa de Pensions.

En aquesta iniciativa –segueix esmentat l’editorial- Catalunya s’avançà al conjunt de l’estat i adoptà, des de la societat civil, idees que s’implantaven a l’Europa que ja es plantejava el model de la societat del benestar. Un segle i mig després, ja no podem imaginar una Catalunya sense l’aportació eficaç de l’obra social que les caixes han desenvolupat en els “serveis socials i en la cultura”. Aparentment, l’Europa social que ens mostrà el camí d’un model exemplar, “lliura ara les caixes al sistema bancari capitalista”.

Finalment la editorial diu que “la crisi econòmica que patim ho pot arribar a justificar tot”. S’aposta descaradament per la banca, oblidant que les caixes han resistit el pas del temps i situacions més complicades. Què s’ha fet amb els banquers que ens han portat a aquest desastre econòmic? S’ha publicat que les caixes passaran a actuar com a fundacions, que seran titulars del bloc d’accions que els correspongui i que seguiran aplicant els beneficis a l’obra social. La gent creu que ben aviat totes actuaran des de l’òptica estricta del “rendiment financer”. La ‘bancarització’ genera desconfiança.