Amb la voluntat de visibilitzar la tasca educativa i cívica de l’Ateneu Obrer de Badalona i El Círcol Catòlic abans de la Guerra Civil, Jordi Albaladejo endegarà un treball centrat en aquestes dues entitats del seu municipi. Aquest projecte li ha valgut la beca de recerca històrica Terra d’Ateneus 2015, concedida per la Federació d’Ateneus de Catalunya i l’Institut Ramon Muntané. L'estudi serà publicat el proper mes de desembre per l'editorial Afers.

Es tracta de dues entitats reconegudes i de llarga trajectòria, amb canvis i continuïtats, que van ser agents socialitzadors els quals van formar part de l’oferta educativa i cultural de la ciutat. L’estudi se centra en el període de 1879 i 1936 i narra la vitalitat, conjuntament amb el panorama de centres polítics i recreatius, de la societat civil badalonina i, per extensió catalana, en una època de grans transformacions i mancances oficials educatives i de benestar social.

Descriu la història del foment divulgatiu i cultural de l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic.

El creixement educatiu i cultural de Badalona el segle XIX i principi del segle XX no anava d’acord amb el creixement industrial, urbanístic i demogràfic de la ciutat que assolia un pes creixent en el conjunt de Catalunya. Davant de la inhibició de l’Estat espanyol, la ciutadania organitzada i, en aquest cas l’Ateneu Obrer -amb protecció de la burgesia local- va procurar oferir instrucció per reduir l’analfabetisme, bastir una biblioteca que va esdevenir pública i dotar de formació professional. L’Ateneu i el Círcol Catòlic van fomentar pautes culturals, cíviques i morals en el marc d’una societat en transició cap a la modernitat, i també van contribuir a la construcció de l’espai polític del catalanisme, com en el cas del suport a Solidaritat Catalana o del Grup de Fejocistes del Círcol els anys trenta.

"Les diferències principals del període estudiat són el paper confessional del Círcol, i el lliure i instructiu de l’Ateneu que va decantar-se per un model d’Escola laica".

Quines diferències i punts en comú es poden establir entre la tasca que han desenvolupat a nivell educatiu i cultural a Badalona?

Un punt en comú és que van donar una sèrie de respostes col·lectives a les necessitats socials del moment demostrant la vitalitat de la societat civil. Parlem de tres generacions de forjadors de l’Ateneu i del Círcol que van adaptar-se als temps, com ara al període republicà que va impulsar un salt quantitatiu i qualitatiu a l’educació i a una sèrie de reformes polítiques. Ambdues entitats van mantenir durant molts anys una capçalera de premsa pròpia. Les diferències principals del període estudiat són el paper confessional del Círcol, i el lliure i instructiu de l’Ateneu que va decantar-se per un model d’Escola laica i tota classe de conferenciants d’Extensió Universitària; també el suport del Círcol a candidatures polítiques.

“L’Ateneu Obrer i El Círcol permeten analitzar la pluralitat del moviment associatiu i la seva vitalitat cultural i social: l’abast de l’oferta formativa i el pas de professors com Marcel·lí Antich o Pompeu Fabra”.

Que ha aportat l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic a la vida associativa badalonina? I a la ciutat?

L’Ateneu Obrer i El Círcol permeten analitzar la pluralitat del moviment associatiu i la seva vitalitat cultural i social: l’abast de l’oferta formativa i el pas de professors com ara Pau Vila, Pau Rodon, Marcel·lí Antich, Pompeu Fabra; les activitats esportives (l’Ateneu va organitzar una secció molt activa) i culturals (conferències, vetllades musicals, teatrals, poètiques...). Destaca en l’aspecte obrerista, analitzar per contrast l’adscripció majoritària dels obrers badalonins des de mitjans de la dècada dels anys deu del segle XX, a l’anarcosindicalisme i les seves formes organitzatives.

Quin paper desenvolupen actualment, cadascuna de les dues entitats, al teixit associatiu local?

La Guerra Civil va posar el punt i final a les activitats instructives i culturals de l’Ateneu Obrer de Badalona; el Círcol Catòlic, assaltat durant el juliol de 1936, va retornar a l’activitat després de la guerra no sense que alguns dels seus membres patissin un “escarment” per part dels franquistes. Després de diferents relleus generacionals i adaptar-se als canvis socials, és actualment amb 136 anys d’història una entitat acollidora i sòlidament implantada en el teixit cultural, de lleure i esportiu a Badalona.