El nombre del 2011 i a petició de l'Acadèmia Espanyola de la Ràdio, l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va establir el 13 de febrer com al Dia Mundial de la Ràdio.

El context radiofònic català és especialment fructífer i variat arran de la multiplicitat d'emissores locals que amplien l'oferta de les cadenes estatals i nacionals catalanes (ja siguin públiques o privades). A més, però, l'espectre radiofònic català local gaudeix (o si més no, gaudia abans que s'iniciés la crisi) d'una rica varietat d'emissores públiques (de titularitat municipal), comercials i associatives o lliures.

La concessió de llicències a les ràdios municipals i comercials depèn del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. La dificultat d'accés a llicències (tant per motius econòmics com pràctics) se suma al fet que els mitjans de masses tendeixen a acostar-se a les mateixes informacions i de retruc, deixen de banda alguns àmbits teòricament menys rellevants.

Gràcies a la innovació tecnològica i a la nova era digital, es fa viable però una nova possibilitat. Com a opció alternativa a les ràdios tradicionals (tant per la impossibilitat d'aconseguir llicències com per la necessitat de disposar d'altaveus i xarxes de comunicació), neixen les ràdios associatives. És a dir, apareixen associacions (de veïns, de joves, de dones, d'esplais, etc.) que s'uneixen per gestionar ràdios.

Les ràdios associatives (o lliures) van ser les pioneres a obrir escletxes al discurs dels mitjans de masses. Són emissores alegals que emeten a través d'antenes d'abast local i cada cop més a través d'internet.

En la mateixa línia en la que ho han fet butlletins, diaris en paper, diaris digitals, webs i blogs; les ràdios permeten donar veu a sectors que no en tenen o a àmbits que sovint passen desapercebuts als mitjans de masses. Moviments socials, associacions feministes, associacions de veïns, d'homosexuals, entitats culturals (colles castelleres, colles de diables), barris, etc. Tot d'entitats i sectors que troben el seu espai i el seu canal de difusió en les ràdios lliures i associatives.

Ràdio Bronka i Ràdio Contrabanda són les més conegudes, vinculades a la lluita anticapitalista i social. No obstant això, n'hi ha nombroses més. A diferents barris barcelonins, la suma d'esforços de col·lectius i d'entitats locals ha permès la creació de ràdios associatives autogestionades, com Ràdio Gràcia, Ràdio Pica, Boca Ràdio, Sants 3 Ràdio o 7deRàdio. N'hi ha d'altres també d'un caràcter distès i enfocat a alternatives musicals, com ara Scanner FM o Sónnar Radio.

Prop de 20 ràdios associatives s'uneixen en la Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya ,amb el suport també d’altres mitjans televisius i digitals.