Malgrat la situació de crisi que estem patint, el teixit comunitari i la cultura de base no s'atura. Com esteu vivint la situació des de l'Ateneu tenint en compte que esteu a Nou Barris, un dels districtes més afectats?

Com ben dius, nosaltres desenvolupem la nostra activitat a Nou Barris, un dels districtes de Barcelona més colpejats per la crisi de la Covid-19. Hem vist com hi ha una relació directa entre l’afectació del coronavirus amb el nivell de renda i riquesa d’un territori i es preveu una crisi econòmica bastant greu al territori deguda a la pandèmia.

Com en molts altres districtes, a Nou Barris també s’han generat de manera espontània xarxes de suport mutu per ajudar a les famílies i persones amb menys recursos.Des de l’Ateneu i com a institució no hem participat directament però si hem fet difusió de tot el que s'ha generat a través dels nostres canals i treballadors i persones vinculades a títol individual hi estan participant.

Una de les accions que hem fet al principi d’aquest confinament és donar el menjar sobrant del bar de l’Ateneu a les xarxes de suport mutu del barri. Vam repartir al voltant de 400 menús amb aquests excedents que havien quedat a la cuina del bar.

Què ha suposat aquesta situació per a vosaltres? Com us heu adaptat a la "Nova Normalitat"?

La situació d’estat d’alarma ha fet parar tota la nostra activitat cultural presencial d’un dia per l’altre. Això al principi ens va costar, ja que deixar de trobar-nos en els espais de participació habituals i haver-hi de pensar de nous, se’ns va fer complicat amb relació a la gestió comunitària i el dia a dia de l’Ateneu.

Hem fet un gran esforç col·lectiu per poder continuar les activitats als diferents nivells i que el projecte continuï viu i mantenir la comunitat de manera virtual.

Per una banda, les comissions i diferents espais de participació i treball han realitzat activitats virtuals. En els primers dies, una idea que vam posar en marxa i hem mantingut és que, ja que no es podien fer espectacles, hem posat a disposició a través de la nostra web espectacles que havíem produït.

Una altra cosa que hem fet és adaptar alguna de les programacions previstes a format virtual, com el Rombic, un festival de titelles per a adults. Vam crear un espectacle virtual de dues hores connectant amb les diferents companyies titellaires.

Teníem també programat un altre espectacle sobre música d’arrel africana que no vam poder fer però vam difondre el documental sobre Fela Kuti, compositor nigerià, amb un debat a través de les nostres xarxes socials.

Des del Grup de Treball de Cures, hem realitzat una sèrie d’entrevistes amb l'objectiu de compartir preguntes al voltant del feminisme i la sostenibilitat als nostres projectes que podeu trobar al nostre canal de YouTube.

D’igual manera hem adaptat les classes a un format virtual, com un parell de laboratoris de dramatúrgia i direcció i activitats de circ per a joves, infants i gent gran. L’equip de formadores de circ han elaborat recursos didàctics a través de la web Som Circ.

A escala interna, l’equip de treballadors, hem hagut de realitzar alguns ERTOS per tal de garantir la viabilitat del projecte. En aquest sentit, una de les prioritats ha estat el compromís de mantenir els salaris fins a arribar al cent per cent del sou i avançar els diners en cas de necessitat.

De què parlem quan parlem de precarietat artística al món cultural? Com s’interrelaciona amb la vostra realitat i la nova situació social i econòmica?

Parlant amb els professionals de la cultura, hem vist com se’ls cancel·laven els seus espectacles amb l’impediment de fer cap activitat remunerada. S’han quedat amb una situació de futur incert sense cap garantia de cap mena pel que fa als ingressos ni compensació econòmica.

Des de l’Ateneu, amb els artistes i programacions que teníem compromeses, el primer que hem fet és parlar per veure com estaven i què necessitaven. Aquest fet els estranyava, perquè en molts casos han vist com altres organitzacions anul·laven les seves actuacions sense més explicació.

La política que hem seguit en aquest sentit ha estat pagar-los el 50% de l’acordat i mirar de reprogramar-los la temporada vinent. D’igual manera, hem intentat mantenir aquest compromís amb el personal tècnic. És un col·lectiu que es troba en una situació de molta vulnerabilitat dins el sector cultural.

No sabem quan podrem tornar a reprendre l’activitat però ens agradaria poder realitzar algunes activitats que teníem previstes abans que s’acabi la temporada. Se’ns fa estrany haver deixat la temporada a mitges.

Veiem difícil poder fer activitats culturals a l’equipament però estem treballant per intentar fer-ho al carrer durant el mes de juliol.