Marta Nieto: "Ens hem de revoltar contra la invisibilitat del treball de moltes de les cineastes europees, espanyoles o catalanes"

  • Dos documentals sobre Donna Haraway, estrenaran la Mostra l'1 i 2 de març.

    Dos documentals sobre Donna Haraway, estrenaran la Mostra l'1 i 2 de març.

  • Programa "Conegudes (també) a casa": les aportacions femenines a la cinematografia catalana.

    Programa "Conegudes (també) a casa": les aportacions femenines a la cinematografia catalana.

  • Mirentxu Loyarte és la primera directora de cinema basca.

    Mirentxu Loyarte és la primera directora de cinema basca.

  • Mercè Conesa va dirigir el documental "Guerrilleros" (1978).

    Mercè Conesa va dirigir el documental "Guerrilleros" (1978).

  • Lois Weber (1879-1939) fou una actriu de cinema mut americana, guionista, productora, i directora, qui és considerada "la directora dona més important de la indústria del cinema americà".

    Lois Weber (1879-1939) fou una actriu de cinema mut americana, guionista, productora, i directora, qui és considerada "la directora dona més important de la indústria del cinema americà".

  • Marta Nieto és la programadora de la Mostra Internacional de Films de Dones.

    Marta Nieto és la programadora de la Mostra Internacional de Films de Dones.

La programadora de la Mostra Internacional de Films de Dones posa el termòmetre al panorama fílmic en la 25ena edició del certamen.

Organitzada per la cooperativa de cultura audiovisual Drac Màgic i l'Associació Cultural Trentacinc, la Mostra Internacional de Films de Dones celebrarà enguany la seva vint-i-cinquena edició de l'1 de març al mes de novembre de 2017. La biòloga i filòsofa estatunidenca Donna Haraway desgrana un viatge a través de la jungla des de l’antropologia amb perspectiva feminista en un documental i una conversa via Skype que inauguraran la mostra.

Parlem amb la programadora de la Mostra Internacional de Films de Dones, Marta Nieto:

Quin serà l'eix central del 25è aniversari de la Mostra Internacional de Films de Dones?

Aquesta edició de la Mostra està especialment dedicada a reconèixer i visibilitzar l’atenció que els feminismes fílmics han proporcionat als debats contemporanis contribuint a la seva difusió i a la seva actualització respecte a qüestions com les identitats sexuals i els codis de gènere en relació a l’economia, les polítiques, l’estètica i els colonialismes. La proposta es la de conformar una re(visió) de determinades produccions per tornar a pensar les imatges de les dissidències.

Què hi podrem trobar al programa d’enguany, a grans trets?

Hi trobarem programes específics que des de fa algunes edicions estan presents a la mostra i que són fruit de la col·laboració amb diferents espais i institucions de la ciutat i del país, com la Filmoteca de Catalunya, el CCCB, Casa Amèrica, La Bonne, la Fundació SGAE, els districtes de la ciutat de Barcelona i més de divuit ajuntaments de Catalunya que participen al programa “Conegudes també a casa”, íntegrament construït per films de directores catalanes.

Dins del programa que s’exhibeix a la Filmoteca, seguim donant molta importància a cineastes pioneres que des de la primera edició ha anat rescatant el treball de directores, guionistes i muntadores que van desenvolupar la seva carrera als primers anys del cinema i que han estat invisibles als ulls de les històries oficials. Aquest any, al costat del rescat de dues obres de la cineasta Lois Weber (1882-1939), també oferirem un programa especial sobre dues activistes cinematogràfiques com son Mirentxu Loyarte, del País Basc, i Mercè Conesa, de Catalunya. Els films que projectem a les places (Virreina, Salvador Seguí, San Pere). En col·laboració amb Casa Amèrica oferirem el tercer cicle de “Pioneres del documental llatinoamericà”. També comptarem per aquesta edició, entre d’altres, amb debats i conferències que han marcat el debat sobre feminisme, cinema i cultura de la mà de Donna Haraway, Laura Mulvey i Teresa de Lauretis.

"La presència de noies a les carreres i a les formacions professionals supera àmpliament els 60%, però després trobem molt reduïda aquesta xifra en l’àmbit de la professió".

Quina és la situació de la presència femenina avui als diversos àmbits del sector audiovisual?

La presència de noies a les carreres i a les formacions professionals supera àmpliament els 60%, però després trobem molt reduïda aquesta xifra en l’àmbit de la professió. Encara és més reduïda la possibilitat de que una directora consolidi la seva carrera i pugui, per exemple, dirigir el seu segon o tercer film. Les xifres de guionistes, muntadores i productores són també clarament desiguals.


Es reconeix la feina de les dones al setè art?

Molt poc. Encara avui s’ha de recordar que en relació al perfeccionament de l’invent del cinematògraf hi van participar dones amb aportacions rellevants com ho van ser Alice Guy o Lois Weber. Ens hem de revoltar contra la invisibilitat del treball de moltes de les cineastes europees, espanyoles o catalanes. Una de les accions necessàries que s’ha de fer es posar-les en el centre de les programacions.
 

Com s'inclou la perspectiva feminista als films?

Normalment és un cinema que de manera implícita o explícita desobeeix els cànons narratius i de representació hegemònics tot desvetllant d’altres expressions i relats que inclouen les experiències de dones i homes excèntrics a l’androcentrisme de les narracions patriarcals.

Per què heu escollit la pensadora Donna Haraway per inaugurar la Mostra?

Les seves reflexions sobre el paper de “les històries” en la configuració d’imaginaris posa de relleu la exigència contemporània de deconstruir les narracions sobre el que és natural o no i sobretot pel que fa a la construcció de l’experiència de ser dones i/o homes. L’interès per les seves propostes s’ha renovat darrerament a partir del qüestionament  propiciat per les teories queer i per l’exigència de sotmetre els relats de les polítiques que afecten a la classe, ètnia i gènere com a categories a una desarticulació crítica de la seva funció coercitiva en la història occidental.

 

Afegeix un comentari nou