Els propers 26 i 27 d'agost, la Seu d'Urgell i Ripoll acullen la segona edició del festival de poesia 'Pirineu, Terra de Versos'. La iniciativa sorgeix de la llibreria cooperativa El Refugi que, enguany, col·labora amb La Lluerna per fer arribar la poesia també a Ripoll.

Una de les principals novetats de la segona edició del festival, a més de la col·laboració amb La Lluerna i la doble seu, és la presència d'autores de fora de Catalunya, entre les quals destaquen les artistes basques Inés Osinaga i Joseba Sarrionandi, entre altres.

Per saber més sobre 'Pirineu, Terra de Versos', hem parlat amb Miquel Albero, impulsor de la llibreria El Refugi de la Seu d'Urgell i del festival.

Com encareu aquesta segona edició del festival?

Doncs la veritat és que amb una barreja entre nervis i ganes, perquè sí que és veritat que el festival és una data molt assenyalada dintre del calendari de la llibreria i l'any passat, la primera edició, va anar molt bé i el resultat ens va sorprendre a totes.

Enguany, també tenim moltes ganes perquè la gran novetat que creiem que portem és que ho fem conjuntament amb una altra llibreria, La Lluerna, també cooperativa, però, en el seu cas, a Ripoll. Aquesta col·laboració és fruit d'un treball que ja portem fent conjuntament amb La Lluerna des de fa un any i escaig i que està donant els seus fruits.

Com sorgeix aquesta aliança amb la llibreria La Lluerna?

Doncs és curiós perquè, sense conèixer-nos, vam néixer pràcticament a la vegada. Nosaltres vam obrir portes el desembre del 2021 i La Lluerna va obrir cap al gener o el febrer del 2022, és a dir, que ens portem uns dos o tres mesos entre les dues llibreries. Nosaltres som molt actius en les xarxes socials i, de seguida, ens va sobtar que a Ripoll, a una distància més o menys propera, naixés també una llibreria en forma de cooperativa, com nosaltres.

Aleshores, vam contactar amb elles per conèixer-nos, perquè pot ser interessant, doncs, el simple fet de conèixer-nos, no? Arran d'aquest primer contacte a través d'Internet, ens vam anar trobant i és quan vam començar a compartir les ganes que tenim de fer xarxa aquí, als pobles de muntanya i, de seguida, van sorgir idees d'intercooperació. Tot plegat sempre des del suport mutu, no des de la competència.

D’aquesta intercooperació no només sorgeix aquesta edició del festival, sinó que amb La Lluerna també compartiu un altre projecte, La Traça Cultural.

Sí, de fet, l'any passat ja vam fer un primer tastet de col·laboració. L'estiu passat vam engegar un blog cooperatiu, on la nostra clientela podia fer ressenyes dels llibres que havien llegit, i era un espai digital compartit amb La Lluerna.

I, després, el gran projecte que tenim entre mans és La Traça Cultural, que és un banc de recursos virtual on les entitats culturals dels Pirineus poden abocar tots els recursos que tenen a nivell d'infraestructures, a nivell de material, etcètera, amb l'objectiu que, en un futur, tot plegat pugui esdevenir un petit circuit cultural propi del Pirineu.

Tal com has comentat abans, el que també compartiu amb La Lluerna són els valors cooperatius, que estan molt presents al ‘Pirineu, Terra de Versos’.

Sí, de fet diem que és un festival cooperatiu perquè, més enllà de la relació entre El Refugi i La Lluerna, hem tingut molt suport i, casualment, ha vingut per part de moltes cooperatives. Per exemple, hem comptat amb Pol·len Edicions, que han fet possible que vinguin algunes de les autores que estaran presents. També hem tingut el suport de Cardant Cultura, de Kult, a més de diferents institucions públiques, com poden ser l'Ajuntament de la Seu d'Urgell o IDAPA.

Per nosaltres és molt important que el festival rebi aquests suports, perquè no estem parlant de patrocinadors normals i corrents, sinó que són cooperatives i institucions públiques que ens donen un suport fonamental.

Parla’ns de la programació d’aquesta segona edició del festival. Amb qui comptareu?

Per una banda, busquem potenciar la producció local, des del primer moment i en totes les activitats que fem. Aleshores, la idea és barrejar aquesta producció que és molt potent, amb producció d'altres indrets. Per exemple, l'Arnau Orobitg, que és un autor d'Andorra, doncs combinar-lo amb gent d'arreu de Catalunya, i que la gent tingui accés a aquesta classe d'autors.

I aquest any, també, una de les altres novetats destacables és la presència de la Inés Osinaga i el Joseba Sarrionandia, que venen del País Basc, i poder acollir-les és tot un privilegi, ja que, per exemple, el Joseba és un autèntic referent en les lletres basques i sabem que no es mou massa. També ens fa molta il·lusió la presència del Mohamad Bitari, que ara està fent una tasca molt potent de traduir al català autors àrabs.

Tot plegat, en dos indrets diferents, la Seu d’Urgell i Ripoll. Aquesta és una de les altres novetats de la segona edició del ‘Terra de Versos’. Hi haurà més seus pròximament?

Sí, la idea és que sí. De fet, al Pirineu, el moviment cooperatiu encara està creixent i la idea és afegir més llibreries, més enllà del fet que siguin cooperatives o no. A la zona, hi ha altres iniciatives que també estan dintre de La Traça Cultural, amb les que compartim valors i, clar, la idea és, en un futur, que això esdevingui una col·laboració contínua, no?

Al final, la poesia crea imaginaris i la idea és descentralitzar aquests imaginaris fent un festival descentralitzat. Tot a poc a poc. En aquesta segona edició ja hem fet un pas incorporant una segona seu, que és Ripoll, i la idea és anar treballant en aquestes sinergies perquè l'any que ve es pugui fer en una tercera seu.

Què els hi diries a les persones que ens estiguin llegint per animar-les a venir al festival aquest cap de setmana?

Doncs que vinguin a veure'ns, que el festival és molt potent i, a sobre, és a un carrer medieval que, de sobte, s'omple de cadires i de poesia i de versos. L'any passat, per exemple, ens va ploure, però això ho va fer encara més èpic, perquè mentre plovia la gent continuava recitant.

També hi ha un ambient molt popular, perquè, al final, un dels nostres objectius és fer veure que la poesia no és una cosa elitista com moltes vegades tenim al cap. En aquest sentit, els nostres referents són clars, són Lorca, Miguel Hernández, gent del poble. I, tot plegat, crec que es transmet en la mateixa organització, que està molt feta des de baix, feta humilment. La gent que vingui, que no s'esperi una superproducció. Fem un festival molt d'anar per casa, en el bon sentit de l'expressió, i que permet que la gent pugui arribar a compenetrar-se amb les autores.