Miquel Àngel Aguilar és el president de Lluïsos d'Horta:

De la mà de qui i com va néixer l'entitat al barri d'Horta?

Ara fa cent cinquanta anys que Mn. Lluís Cantarell, l'aleshores rector de la parròquia d’Horta, va proposar a un grup de joves — que després de les funcions religioses dels diumenges a la tarda es trobaven per jugar o fer petar la xerrada— reunir-los, a la manera com ja es venia fent llavors a les parròquies de Gràcia o de Sant Andreu, a fi d’aprofitar tot el seu potencial vital i fer-los aprofundir en els valors ètics, morals, cristians i socials; en definitiva: formar-los i evitar així que anessin, en les hores de lleure, a “perdre’s” per St. Martí o per St. Andreu o allà on fos. Havia nascut l’embrió dels futurs Lluïsos d’Horta.

A primers de 1866 funden el Centro Moral Instructivo (primer nom dels Lluïsos) a Can Xicus, al carrer Baix de Mariner, on, a les festes, l’humil i recent fundat Quadre Escènic representava una obreta teatral i posteriorment el rector adoctrinava als presents amb una conferència adient. Més endavant, els germans i capellans Tomás i Jaume Casas, —que havien comprat una masia al carrer Feliu i Codina— amb l’ajut econòmic de la família Pastó hi construïren una sala d’espectacles, un cafè i un pati per a la canalla. L’actual Lluïsos és al mateix lloc des de 1883, quan tenia el nom d’Acadèmia Sant Lluis Gonzaga, advocant Sant Lluis, patró de la joventut. A finals d’aquell segle s’hi va afegir un frontó de reglament, joc de moda de l’època. Aquest frontó va agafar un gran renom tota vegada que, en els campionats que s’hi celebraren, hi assistia i prenia part fins i tot gent provinent de Barcelona i La Barceloneta!

Què ha aportat a l'entorn sociocultural?

Lluïsos d’Horta ha estat una entitat de referència al barri d’Horta. Durant els 150 anys d’existència, els hortencs han trobat a l’entitat un lloc de trobada on satisfer una part de les seves necessitats culturals, recreatives, esportives i de lleure. Fonamentalment un lloc on relacionar-se amb les persones del seu entorn social. Històricament, Lluïsos ha estat un ateneu vinculat a l’església catòlica i al culte religiós, relacionat amb la parròquia de Sant Joan d’Horta, cosa que l’ha diferenciat dels altres ateneus del barri.

Des de principis de segle als Lluïsos s’ha participat en competicions esportives de futbol, bàsquet, tennis taula i frontó; s’hi ha fet espectacles de teatre, ballets, formació per als fills dels treballadors del barri i posteriorment escola pels fills del poble; s’hi ha ubicat una biblioteca que ha arribat a disposar de més de 1400 llibres; s’ha jugat a escacs durant molts anys; ha sigut lloc de començament de la seva singladura d´alguns autors de la Nova Cançó... però, en el lloc d’honor, el fet que els Lluïsos ha estat un lloc d’importants representacions de La Passió d’Horta, de renom arreu Catalunya. I ja en els nostres dies, continuem fent espectacles de teatre, sessions de cinema —el cinema ha estat una referència en la nostra infantesa dins del barri, per els que érem nens als anys 60—; espectacles de qualitat de jazz i també d’altres estils i, bé, tot el que vulgueu, per fer dels nostres Lluïsos un espai familiar, acollidor i cultural.

"Lluís Homar sempre ha explicat que ell es va decidir a ser actor quan va representar aquesta obra a Lluïsos d’Horta als 16 anys, quan formava part del quadre escènic de l’entitat".

Quins actes destacats esteu preparant per celebrar l'efemèride?

En primer lloc destaquem tres esdeveniments importants per les persones que els realitzen: el 9 i 10 d’abril tindrem la representació de "Terra Baixa", la versió adaptada de Pau Miró (director) i Lluís Homar (interpretació). Homar sempre ha explicat que ell es va decidir a ser actor quan va representar aquesta obra a Lluïsos d’Horta als 16 anys, quan formava part del quadre escènic de l’entitat. Per això diem que Lluís Homar torna a Lluïsos amb Terra Baixa.

El 22 i 23 d’octubre, concerts de La Locomotora Negra. Quan feia poc que aquesta magnífica banda de jazz havia començat a tocar, van trobar un moment d’encontre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta i conjuntament van representar al nostre teatre L’home en blues, on joves actors i La Locomotora es van ajuntar per interpretar poemes d’autors catalans musicats per Joan Vives. Aquest vincle encara els uneix a nosaltres.

El 21 i 22 de desembre, concerts de Maria del Mar Bonet. Fa 50 anys la Maria del Mar Bonet es va establir a Barcelona, al barri d’Horta i va iniciar la seva carrera musical. D’aquesta època encara conserva algunes bones amistats, i es per això que ara vol iniciar la gira de celebració d’aquesta efemèride, que s’allargarà durant l’ant 2017, al nostre teatre.

A més a més, tenim previstes tres representacions de teatre especials, dels nostres propis grups de teatre: "La Jaula de las locas", pel grup de teatre Auca, els dies 15, 16 i 17 d’abril; "El jove Frankenstein", pel nostre Grup de Teatre Musical, els dies 19, 20, 25, 26 i 27 de novembre
"Daddy Cool, el musical". Per la representació de Sant Lluís, els dies 18 i 19 juny, patró de la nostra entitat. Aquesta representació es fa amb actors de tots els grups de la casa i socis no actors que també hi volen participar. Es un gran acte d’agermanament de l’entitat.

També celebrarem un sopar de gala del 10 de juny, destinat a la celebració amb tots els socis. Hi ha altres actes rellevants per part de les seccions de la casa, com la Festa de la Fotografia pel Grup Fotogràfic d’Horta, celebració del 70è aniversari de l’Esbart Folklòric d’Horta, Festa Infantil per Sant Lluís per la Vocalia d’Animació Infantil.

Quin és el full de ruta pels propers anys?

Els darrers 10 anys una part molt important dels nostres esforços s’han centrat en la modernització de la nostra seu social. La necessitat d’obtenir la Llicència d’Activitats, com en el cas d’altres ateneus de la ciutat de Barcelona, es el primer factor que ens va obligar. Però des del principi li hem volgut donar una clau de volta i anar més enllà del mínim imprescindible que demanava la llei. Per això, ara ens sentim orgullosos de les nostres instal·lacions.

Val a dir que hem comptat amb l’ajut inestimable de les administracions, amb ajuts en el finançament i amb subvencions. Tot i així, l'esforç econòmic que s’ha realitzat és molt important i ens hem de recuperar. Això vol dir que disposem d’unes instal·lacions modernes i molt ben adequades. Pensem, que hem de saber aprofitar-les. Un dels aspectes que estem mirant es com podem fer arribar al nostre teatre espectacles professionals de petit o mitjà format, per millorar la vida cultural dels nostres associats i dels nostres veïns. Tot això sense oblidar el teatre amateur i l’escola de teatre per infants i joves, que han estat un dels motors de la nostra entitat en els darrers anys.

També volem continuar sent un espai de referència al barri per a la música en directe. Ara ja ho som, portem vuit anys treballant, en quant al jazz. Estem portant a Horta grans exponents del jazz i del blues de l’escena musical catalana. L’any passat i aquest hem iniciat espectacles de música clàssica, projeccions d’òpera en el nostre cinema i concerts de petit format en el bar (els anomenem Vermuts musicals). Altres aspectes que volem millorar son qüestions relacionades amb la gestió i la participació. Estem immersos en un pla estratègic des de l’any passat i ens vam marcar un període de quatre anys per abastir-ho. Enguany també hem treballat en un pla de participació.

"El que fem es valorar que si aquesta entitat ha arribat als 150 anys d’història ha estat per (...) les moltes hores dedicades per tantes persones anònimes"

Esteu fent una crida a donar suport a ser candidatura a la Creu de Sant Jordi. Quins mèrits valoreu que us fan mereixedors d'aquest reconeixement?

La petició de la concessió de la Creu de Sant Jordi, no la fem perquè pensem que nosaltres, els gestors actuals, estiguem fent coses que mereixin cap reconeixement. Fem el que fem perquè ens agrada, tal i com es viu a tota Catalunya la gestió dels ateneus des del voluntariat. Aquesta petició es més aviat un reconeixement a la feina feta pels nostres predecessors. El que fem es valorar que si aquesta entitat ha arribat als 150 anys d’història ha estat per la importantíssima feina realitzada en el dia a dia per moltíssimes persones que han passat una vegada o una altra per casa nostra. Per les moltes hores dedicades per tantes persones anònimes. Aquest paràgraf pertany al discurs que va fer durant els actes de celebració del centenari el president d’aleshores: Quantes hores esmerçades en un segle! Quants sacrificis ignorats! Rendim homenatge d’admiració i agraïment a aquests homes que, gràcies al seu esforç, als seus sacrificis i disgustos, han fet possible que nosaltres ens trobéssim a les mans aquest Centre. Aquest reconeixement que demanem és, doncs, un homenatge d’admiració i agraïment a tota aquesta gent que ha treballat per Lluïsos durant aquest segle i mig.