Del 7 al 10 d’abril, la segona edició del Festival Impacte! donarà visibilitat a l’activisme social a través d’un catàleg de pel·lícules i curtmetratges amb cinematografies d’arreu del món. Enguany, compta amb sis seus a Catalunya: a Barcelona (Cinemes Girona), a Granollers (Cinema Edison), a Girona (Cinema Truffaut), a Lleida (ScreenBox) i la Seu d’Urgell (Centre de Lectura de Reus i Cinemes Guiu).

A més, des de l’11 al 24 d’abril es podrà gaudir de la versió en línia del festival: els llargmetratges estaran disponibles a la plataforma Filmin i els curtmetratges, gratuïtament, a la pàgina web del festival. Per a consultar la programació, clica aquest enllaç. Aquesta segona edició arriba amb una programació de debats, cinefòrums i classes magistrals, a més d’inaugurar els Premis IMPACTE!, a la Millor Pel·lícula, Valor Humà i Millor Curtmetratge.

La programació presencial del festival compta amb dotze sessions dobles, de curt i llargmetratge, a la ciutat de Barcelona, i a les cinc seus restants se’n programa una sessió diària. Pel que fa als actes d’inauguració i cloenda, s’organitzarà una retransmissió especial des dels Cinemes Girona de Barcelona a les altres sales mencionades. Per a conèixer amb més profunditat els objectius i propòsits del festival, parlem amb el seu director, l'Oriol Porta.

Enguany celebreu la segona edició del Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya Impacte! Amb quin propòsit es va crear?

El propòsit principal és contribuir a la inclusió, la sensibilització de la ciutadania envers els valors dels drets humans, de la pau, els valors del festival. Per part de l’organització, tenim una vocació clara a títol personal ja que el nostre equip està format per persones voluntàries de diferents entitats i iniciatives. A més, la majora formem part del món audiovisual, per tant, unim dues vocacions i passions.

Som coneixedors i tenim experiència en temes de cinema social. Som conscients que hi ha molta producció de qualitat, però que hi ha dificultats a l’hora de tenir sortida. El mercat audiovisual està molt encarrilat i queden molts projectes fora de circuit.

Com acull la nostra societat el cinema social?

Confiem que estem en un terreny fèrtil, com és Barcelona i Catalunya. Som un país amb tradició solidària, empàtica i creiem fermament que podem tenir una audiència. Som persones amb iniciativa, ens plantegem les coses molt seriosament. Per tant, aquest seria l’objectiu fonamental, contribuir a la sensibilització de la ciutadania cap als drets humans.

És un tema que entenem que cada vegada està més en auge, ja sigui perquè hi ha agressions constants dels drets humans i les persones ens hem de defensar, o perquè hi ha més consciència i més solidaritat. És un tema candent, no minoritari.

Teniu un públic concret al qual voleu impactar?

L’objectiu principal és arribar a tantes persones com puguem. Tenim debats, per exemple, en el qual ens preguntem si hem de buscar la manera de trobar i arribar a aquell gruix de la societat que no està tan sensibilitzada en aquests temes. La gràcia seria convèncer a la comunitat menys sensibilitzada, això seria un èxit.

És evident que el nostre primer públic és el sector social, però tenim una estratègia per créixer. Intentem introduir, també, aquelles entitats que ja treballen el tema dels drets humans. En la primera edició del festival, per exemple, vam contactar amb Amnistia Internacional i amb Lafede.cat.

"Som un país amb tradició solidària, empàtica i creiem fermament que podem tenir una audiència"

Parlem de l’edició d’enguany. Què en voleu ressaltar? Quins són els eixos més importants?

Nosaltres oferim un seguit de pel·lícules amb un relat. Aquest any és el primer en el qual podem articular un discurs i ens va arribar la idea de l’activisme. Nosaltres ja érem sensibles amb aquest tema, des de l’organització sempre hem volgut parlar de sensibilitat i de consciència social, però anant més enllà.

Això no vol dir que totes les pel·lícules tractin com a focus l’activisme, però n’hi ha unes quantes que el posen en valor. Oferim films juvenils, amb la dona com a protagonista, basats en temps de guerres, de col·lectius empobrits… Aquest és el leitmotiv d’aquest any, el nostre punt de partida, tenim la motivació d’un tema transversal.

Com és la inauguració del festival? De quina manera i amb quina pel·lícula doneu el tret de sortida?

És amb ‘Una declaració d’amor’, un film formalment agosarat. Tracta el tema de la pena de mort a partir del relat d’una persona que va estar empresonat dinou anys al corredor de la mort dels Estats Units injustament i va tenir la fortuna de sortir-ne. Aquesta experiència li va causar uns traumes psicològics importants, explicats en primera persona a la pel·lícula. És un resultat colpidor.

Ens ajuda a ressaltar el fet que som persones del sector audiovisual i tenim una mirada educada. Som crítics a l’hora d’escollir, pensant en l’audiència. Tenim una consideració prèvia editorial de pel·lícules que siguin narratives. També som flexibles, som conscients que hi ha projectes que tenen una sortida complicada. Tot el que tingui valor d’acord amb els drets humans, hem apostat per allò, ens hem arriscat.

I la sessió especial de cloenda?

Tenim la pel·lícula ‘Barricada: imatges d’una ocupació forestal’, un film també narratiu que parla sobre desobediència civil. Narra l’okupació d’un bosc a Alemanya per part d’un col·lectiu de persones que s’oposen al fet que talin els arbres per construir-hi una autopista. Es pot observar l’actitud de les joves, un ambient de resistència molt polièdric, i també les vivències de les persones no tan joves.

És una reivindicació sobre com s’estan gestionant les nostres vides i la del planeta. Hi ha un enfrontament amb la policia molt xocant, ja que l’actitud de la guàrdia alemanya és diferent. Tot està creat amb uns coneixements cinematogràfics fantàstics, una fotografia especial, amb proximitat. Et sents dins de la comunitat.

"Som del sector audiovisual i tenim una mirada educada. Som crítics a l’hora d’escollir, pensant en l’audiència"

A part d’aquestes dues, destaqueu alguna pel·lícula en especial?

Destaco els tres films de memòria històrica, dos d’ells d’Espanya. Ens semblen interessants. La memòria històrica no deixa de ser un dret que aquí no està resolt de cap manera. Per una banda, tenim la negligència i l’abandonament. Un dels films tracta un tema desconegut per a moltes persones, d’esclavatge, de presoners després de la Guerra Civil, de casos franquistes. S’anomena ‘Estos muros’.

Després, tenim programat un film protagonitzat per l’actor Pepe Viyuela que es diu ‘Un viaje hacia nosotros’, la qual té la gràcia de combinar dos fets fonamentals de la política exterior espanyola: els deportats espanyols després de la Guerra Civil i principis de la Segona Guerra Mundial i el tema actual del Sàhara i l’activisme per la defensa d’aquest territori. La societat no n’acaba de ser conscient, però les accions del nostre país afecten els drets del poble sahrauí d’una manera completament injusta.

Aquest any arribeu carregats de novetats, com l’atorgament de tres premis IMPACTE! a Millor Pel·lícula, Valor Humà i Millor Curtmetratge. En què consistiran?

L’any passat no vam organitzar premis i, amb un festival com el nostre, és difícil valorar un projecte per sobre d’un altre que, potser, en l’àmbit tècnic no està perfecte, però té un valor humà o de risc important. Tot festival necessita premis i hem trobat aquesta fórmula que equilibra bastant els nostres valors. Per una banda, valorem l’aspecte cinematogràfic amb el premi IMPACTE! a la Millor Pel·lícula i, per l’altra, amb el premi IMPACTE! Al Valor Humà, no es busca una tècnica correcta.

Ens fixem en el que es transmet, el que retrata o el fet que l’equip ha arriscat la seva integritat a l’hora de confeccionar aquella pel·lícula. El que proposava explicar en arribar el moment de l’entrega és que nosaltres considerem premiats tots els seleccionats. Els dos premis els atorga un jurat.

El premi IMPACTE! Al Millor Curtmetratge funciona diferent.

Sí. Tenim un tercer premi, el Premi IMPACTE! al Millor Curtmetratge, que el plantegem d’una altra manera. Com que és difícil comercialitzar i fer sessions només de curtmetratges, hem creat una opció de participació en línia, on serà els mateixos espectadors que, a través d’una votació oberta al públic, decidiran el millor curt. D’aquesta manera creem aquest model de gestió participatiu, col·laboratiu, transversal i digital.

En l’edició d’enguany comptem amb uns curtmetratges fabulosos que permeten descobrir cinematografies que tenen poca difusió, però que són exemplars, com la turca o la iraniana. Podreu trobar ‘El fred’, ‘El vel' o ‘Identibye’. Són curiosos curts que venen de països on la llibertat d’expressió està molt reprimida, però els autors són capaços de fer reivindicacions molt clares de maneres molt subtils, amb uns guions esplèndids i amb un concepte cinematogràfic claríssim. El tema dels curtmetratges és important.

També organitzeu una jornada dedicada a Ucraïna, en la qual es projecta la pel·lícula “Contemplant la foscor” del director ucraïnès Serhii Volkov.

Un festival de drets humans ha de tenir les antenes posades a tot allò que passa i, en aquest moment, tenim una guerra al costat de casa i n’estem acollint els refugiats. No podem xiular i mirar cap a un altre costat. Ens vàrem trobar amb la programació gairebé feta i vam decidir encabir una pel·lícula ucraïnesa per dedicar-ne una jornada. “Contemplant la foscor” és un film de drets humans, que parla de la Guerra de Crimea del 2014.

El protagonista és un militar que va perdre la vista durant una acció de la guerra contra els russos i es troba reivindicant els drets com a invident que l’estat no considera prou amb el sacrifici que a ell li va costar. Per una banda, trobem aquesta reivindicació de drets com a col·lectiu amb diversitat funcional, una reflexió que enllaça amb la guerra, el plantejament militar. Per l’altra, no deixa de ser una metàfora del país, que està una mica cec davant de l’amenaça russa i els plantejaments no militaristes. Comptarem amb un vídeo del director, que està a Kíev i, evidentment no pot venir.

Quin és l’objectiu de la projecció?

D’aquesta sessió hem decidit destinar-ne la recaptació a una ONG, que ens ve a través del distribuïdor de la pel·lícula, Àlex Shiriaieff, el qual també participarà en un cinefòrum de la segona edició del festival. Shiriaieff gestiona una ONG que treballa amb productores dels països de l’est-europeu i els dona suport, també, en termes de protecció. La nostra intenció és col·laborar-hi i ajudar perquè els cineastes que creïn documentals i informació de la guerra ho puguin fer lliurement i puguin accedir a material.

"Oferim curiosos curts que venen de països on la llibertat d’expressió està molt reprimida"

Per acabar: quina valoració en feu de la primera edició del Festival Impacte!, celebrada l’any 2021?

Nosaltres vam muntar aquesta iniciativa de manera completament personal, individual i a risc. És un llarg procés que, a més, ens va coincidir amb la pandèmia. Vàrem organitzar una estratègia de treball en el qual la primera edició ja vam començar amb les dues versions, en línia i presencial. En l’àmbit presencial, només vam fer les sessions cinematogràfiques. Per raons de pandèmia les sales de cinema estaven restringides al 50% de públic.

Estem satisfets perquè va funcionar molt bé, no ens coneixia ningú i de les set o vuit sessions de cinefòrum que teníem en programació, cap va tenir menys de cent espectadors.

Com preveieu l’edició d’enguany?

Aquesta segona edició per nosaltres és la primera, un festival ha de ser presencial. La versió en línia és un complement. Ha de tenir vida, projecció, convidats, relacions personals… tenim una programació amb més actes. Tenim esdeveniments prefestival, com la taula rodona sobre la gentrificació turística a la Barceloneta. Fem més sessions que l’any passat, no gaires més, ja que hem fet una aposta cauta, però si veiem que funciona, l’any que ve en farem encara més. Tenim suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. Aquest any volem potenciar-ho.

Tenim un projecte que engresca territorialment. El nostre objectiu és anar creixent. Tenim un material molt bo, des del punt de vista cinematogràfic i de continguts, hi ha molta sensibilitat popular i institucional. Volem que sigui col·laboratiu, que tothom pugui aportar la seva. Tenim una sana ambició de créixer i de configurar un esdeveniment sociocultural de primera línia i qualitat per tot Catalunya.