Say it Loud celebrarà la seva desena edició, del 19 al 31 d'Octubre, en diversos espais de Barcelona, amb el lema "Ciutat, cultura, comunitat". Aquest Cicle de Música Negra s'ha fet, en una dècada, un lloc reservat a l'agenda dels i les amants del gènere, gràcies a propostes que integren concerts, cinema, literatura i activitats des de l’activisme cultural. El projecte, produït per la cooperativa QueSoni, compta amb la col·laboració del Centre Cultural La Farinera del Clot, l’Ateneu Popular 9 Barris, l’Ateneu l’Harmonia, Cinemes Girona, la Llibreria Pebre Negre o La Ciutat Invisible, entre d’altres.

Pablo Tudela és coorganitzador del Say it Loud:

Quin és l’embrió del Say it Loud?

La iniciativa es va posar en marxa el 2008 per l’amor de dues persones que tenim al poble negre amb la voluntat de visibilitzar la cultura i música negra a Barcelona i per enfortir la idea de cicle que treballava la vessant social, política i comunitària que acompanya aquests ritmes. A Barcelona ja existien pinzellades de certàmens vinculats al jazz, al funk, a la música jamaicana o al hip hop, per exemple, per tant, ja hi havia un interès manifest cap a la música negra. Nosaltres hem volgut aprofundir en el relat de la cultura i música en la comunitat negra, amb diversitat d’expressions de lluites socials, sobretot arran del procés d’esclavitud al segles XVI i XVII.

Considerem vital reivindicar els espais públics de proximitat, especialment els de gestió comunitària, per afavorir el poder cultural.

Té, la música, un paper comunitari?

Considerem vital reivindicar els espais públics de proximitat, especialment els de gestió comunitària, per afavorir el poder cultural. Procurem evitar els circuïts comercials i de patrocinis privats. Per això, el certamen és horitzontal per dos motius: els horaris aptes per a tots els públics i desdibuixa l’escenari, és a dir, que públic i artistes se situen al mateix nivell. Pensem que les sound system són les discoteques mòbils populars del Carib. El factor territorialitat és igual de troncal: la Farinera del Clot, per exemple, ha estat casa nostra durant les vuit primeres edicions. Ara hem descentralitzat l’activitat a més espais: l’Ateneu Popular de 9Barris, la Llibreria Pebre Negre, els Cinemes Girona, l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu i la fàbrica Fabra i Coats.

Com ha evolucionat el cicle en aquest decenni?

El grup motor hem reflexionat sobre la necessitat d’incidir en la vessant activista i crítica del projecte -reforçada aquests anys amb figures dels drets civils de la comunitat negra com Rosa Parks, Malcom X o Assata Shakur-, per encaixar el discurs a la praxi a la Barcelona de l’any 2017.

Quins són els valors que voleu compartir?

El nostre lema és “Ciutat, cultura i comunitat”. Aquest any serà la primera edició de producció estrictament cooperativa. Per això ens hem constituït com la cooperativa QueSoni i formem part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Catalunya. Quesoni, a més del Say It Loud, ofereix serveis integrals per a espectacles. Ens hem encarregat d’aquests aspectes en el concert de la plataforma No callarem per la llibertat d’expressió i contra la censura que es va fer al maig a Badalona, o a les festes majors alternatives de Sants i Gràcia. A més,del Say It Loud, l’altre projecte artístic que hem incorporat a la cooperativa és la sound system artesanal Rebelmadiaq per difondre la música jamaicana, caribenya i negra. De forma natural, hem esdevingut la comunitat que som avui, formada per diversos projectes amb vocació transformadora. Sense aquests companys i companyes no hi hauria cicle.

En el pla artístic, quins criteris marqueu?

Procurem treballar amb propostes que no hagin actuat mai abans a la ciutat de Barcelona i que siguin innovadores per la seva posada en escena o pel missatge que transmeten. En aquesta línia, enguany hem anat un pas més enllà. El plat més fort serà la cloenda amb Tank & The Bangas (31 d’octubre, 21h, Fabra i Coats), una banda de Nova Orleans que recupera l’imaginari creatiu de la ciutat nordamericana, que barreja molts gèneres propis de la música negra. També tindrem Nomadic Massive (20 d’octubre, 22h, Farinera del Clot) que són deu artistes de Montreal que també treballen de forma cooperativa i que rapegen en vàries llengües, entre elles l’àrab, per la seva defensa del poble palestí.

En paral·lel a l’oferta musical, quines propostes culturals tindrà el desè aniversari?

El 19 d’octubre inaugurem , a la Farinera del Clot, l’exposició “Els carrers són nostres”, de RocBlackBlock, amb un debat posterior sobre art urbà i gentrificació amb la projecció del documental “Right to Wynwood”. En un moment en el que a Barcelona ens estan expulsant dels nostres barris, considerem interessant debatre sobre el paper de la cultura en aquest estadi de massificació de la ciutat. El 20 d’octubre, la Farinera acollirà la xerrada “Black Market Goes Punky Reggae Party (del reggae al punk del Regne Unit) amb Dr Dekker; el 21 d’octubre, al mateix emplaçament, a partir de les 17h, celebrarem 8 Hours Reggae Run amb la Rebelmadiaq Sound System; el 23 d'octubre, a la Llibreria Pebre Negre, a les 19h, si farà un forum sobre Zora Neale Hurston; el 25 d’octubre, els Cinemes Girona projectaran el documental “The Rubble Kings” a les 19h i la llibreria Pebre Negre serà la seu d’un taller de vi i jazz a les 20h (inscripcions: llibreria@pebrenegre.cat); el 26 d’octubre farem la Jam It Loud amb Big Menú, a les 21h, a l’Ateneu l’Harmonia; el 27 d’octubre, Block Party amb Nación Funk All Stars a l’Ateneu Popular 9 Barris, a les 22h; el 28 d’octubre, al mateix lloc, hi haurà taller de danses africanes, a les 18h, i concert a les 22h; i 29 d’octubre, concert de The Penguins a la Farinera, a les 12h, presentant Reggae per a Xics.

Hi ha denominadors comuns de la música negra i la música feta a Catalunya?

Ens fascina com el discurs d’empoderament col·lectiu i de consciència social és transversal a tots els gèneres de la música negra, independentment del seu territori i moment històric d’origen. A Catalunya, la meva generació trobem exemples viscuts, com quan va cristal·litzar la cultura punk i altres subgèneres urbans a mitjans de la dècada dels 90 i a principis del 2000. La veritat però, és que crec que ens falta creativitat en el terreny de la cultura amb consciència transformadora; estem un pèl encorsetats, diria. Encara tenim un star system de músics dels que ens hem nodrit durant dècades, molt respectable, però segur que podríem treure suc als artistes emergents en clau activista.