Pot Teatre estrena 'Aquí no paga ni Déu' a Barcelona

La companyia Pot Teatre estrena, el proper dilluns 16 d’octubre, el seu nou espectacle: una nova adaptació musical d’Aquí no paga ni Déu!

L’espectacle coincideix amb el 1r aniversari de la mort del Dario Fo

La cita serà al teatre Poliorama de Barcelona a les 20:30h. L’espectacle està basat en l’obra del dramaturg italià i Premi Nobel de Literatura, Dario Fo, i coincideix amb el primer aniversari de la seva mort.  Es tracta d’una comèdia àcida que ens mostra les vicissituds d’una parella de matrimonis, units per l’amistat i per la profunda crisi econòmica i política del seu país. Es tracta d’una crítica satírica de la societat que es pot aplicar de forma universal al context social actual i que reflecteix la realitat, caracteritzada en uns personatges extrems però molt representatius de qualsevol país desenvolupat. Tot això, acompanyat de divertits números musicals.

Sinopsi de l’obra

La crisi s’estén implacable entre els més humils, la fam tenalla i es fa insuportable en els barris obrers. Cansades d’una situació tan insostenible, les valentes dones del veïnat prenen la iniciativa i al crit d’“Aquí no paga ni Déu!” encapçalen una singular revolta assaltant els comerços de la zona. Inesperadament però, la seva acció desembocarà en un hilarant esclat d’embarassos espontanis, múltiples i intercanviables que deixarà estupefactes a marits, mossos i policia. Finalment fins i tot Santa Eulàlia en persona prendrà part en el conflicte i els hi donarà un cop de mà.

Treball per la professionalització

Pot Teatre, seguint amb l’ambiciós projecte de professionalització que va iniciar el darrer any, torna a comptar amb la direcció d’Albert Gràcia, cançons composades especialment per a l’espectacle pel músic Keco Pujol i un text adaptat pel dramaturg català, Marc Angelet.  Aquesta companyia de teatre és la culminació de la professionalització d’un grup d’actors i actrius que celebren, enguany, 20 anys de trajectòria. Van començar a actuar en el marc d’una activitat pedagògica que pretenia normalitzar l’accés del col·lectiu de persones amb discapacitat als espais de cultura i creació que fins aleshores els eren totalment aliens. Però, ara, el repte és fer del teatre més que un instrument d’integració social i cultural iaconseguir que esdevingui la feina professional d’aquests actors i actrius.