Rubén Fernández: “L’esperanto és necessari perquè l’anglès només beneficia les elits”

Suport Associatiu
Autor/a: 
Júlia Hinojo
Rubén Fernández, vocal de l'Associació Catalana d'Esperantistes.  Font: R. F.
Rubén Fernández, vocal de l'Associació Catalana d'Esperanto. Font: R. F.
La bandera de l'esperanto té una estrella de cinc punxes que representen els cinc continents del món. Font: Idioma-Esperanto. Font: Idioma-Esperanto
La bandera de l'esperanto té una estrella de cinc punxes que representen els cinc continents del món. Font: Idioma-Esperanto.
Rubén Fernández va començar a aprendre esperanto el 1998, durant l'últim any de carrera.  Font: R. F.
Rubén Fernández va començar a aprendre esperanto el 1998, durant l'últim any de carrera. Font: R. F.

Rubén Fernández: “L’esperanto és necessari perquè l’anglès només beneficia les elits”

Autor/a: 
Júlia Hinojo
Suport Associatiu

Resum: 

El portaveu de l’Associació Catalana d’Esperanto demana que les escoles catalanes ensenyin aquest idioma, que el considera més senzill d’aprendre que qualsevol llengua nacional.

L’esperanto és un idioma artificial que va crear Ludwik Zamenhof el 1887 amb l’objectiu que tots els governs del món el reconeguessin com a llengua mundial.

Fins ara, però, cap estat reconeix l’esperanto. L’idioma que s’ha establert com a internacional és l’anglès, la tercera llengua més parlada del món.

Rubén Fernàndez, vocal de l’Associació Catalana d’Esperanto, assegura que la “imposició” de l’anglès suposa una barrera lingüística que només poden evitar les “elits”.

Fernàndez és llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB) i treballa de professor de català en un institut de Sant Martí de Provençals. També ensenya esperanto a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED).

Entrevistem el portaveu d’una entitat que compta amb 200 persones sòcies de tot Catalunya.

El moviment esperantista té una tradició centenària. Com us adapteu a la realitat actual?

Ens intentem modernitzar, apropant l’esperanto a la gent i evitant els tics i hàbits que tendien a l’elitisme. Fa dos anys vam fer una exposició a la UB pel centenari de la mort de Zamenhof. Ara ja tenim web, però calen més canvis per motivar la gent a associar-se. Volem fer una biblioteca digital amb els més de 20.000 llibres en esperanto que estan repartits per Catalunya. Molts no es troben a Internet, i creiem que un cop siguin a la xarxa seran més accessibles al públic.

Parles l’esperanto com el català?

Gairebé. Tinc el nivell C1. L’examen de C2 encara no existeix.

Quan i per què el vas aprendre?

El 1998. Durant l’últim any de Filologia Catalana a la UB vaig veure un anunci de classes d’esperanto i m’hi vaig animar. No volia aprendre anglès perquè no m’agrada viatjar i no volia haver d’anar un any a Anglaterra a rentar plats per aprendre un idioma. Amb l’esperanto podia aprendre una llengua des de qualsevol lloc i fer-me-la meva com el català.

Amb qui el parles?

Amb altres membres de l’associació. El parlo gairebé cada dia. De fet, em diuen el ‘talibà de l’esperanto’. Tot i així, l’utilitzo més de manera escrita. Aquesta és una de les peculiaritats de l’esperanto. A diferència de la resta de llengües, primer va ser una llengua escrita i després es va fer parlada.

El talibà de l’esperanto?

Els companys, quan em senten parlar en català o castellà, no em reconeixen la veu, perquè des de sempre els he parlat amb esperanto. A més, tothom em diu que tinc un accent una mica estrany i crec que és per culpa de l’esperanto.

"Tothom em diu que tinc un accent una mica estrany i és per culpa de l'esperanto"

Quin model de pronúncia té l'esperanto?

No en té. L’ideal és que no es pugui reconèixer de quin país ets. És un idioma fonètic. T’has de fabricar el teu propi accent perquè quedi neutre. Jo vaig anar barrejant les consonants del català amb les vocals del castellà, per exemple.

Quantes persones parlen l’esperanto?

És impossible saber-ho. Sobretot perquè no hi ha governs que donin suport a l’esperanto i per tant no hi ha registres. Hi ha professors d’universitat que encara diuen que no és ni una llengua.

Recomanaries als joves que l’estudiïn? Té sortides professionals?

No és que et doni diners, però et crea habilitats. Per exemple, jo no tenia ni idea d’escriure, ni de com organitzar una associació, ni d’ensenyar, abans d’aprendre la llengua. Per culpa de l’esperanto sóc professor. Vaig començar a impartir classes d’esperanto i vaig descobrir que m’agradava ensenyar. Tampoc hauria viscut a l’estranger sense l’esperanto.

On vas viure?

Al Japó, Corea i Hawai.

Per no agradar-te viatjar, deu n’hi do.

Al final, l’esperanto t’hi condueix, però no era la meva idea originària. Tot i així, no considero que fos un viatge. És diferent agafar les maletes i plantar-te a un país per viure-hi cinc anys, que anar a fer turisme.

Als països on vas viure hi ha més parlants?

A tot el món hi ha gent que parla esperanto. Fa 20 o 30 anys potser encara no es podia dir, però a dia d’avui pràcticament a qualsevol país que agafis del mapa hi haurà gent que el parla. Fins i tot en països on durant 100 anys no havia penetrat, com a l’Àfrica subsahariana, als països islàmics, l’Índia...

Per què augmenta la incidència?

Pels canvis tecnològics i pel descontentament de la gent amb el règim lingüístic actual. Ens deien utòpics a nosaltres, i ara s’està demostrant que la utopia era construir una UE sense una llengua comuna. El que havia de ser la panacea, l’anglès, no està solucionant res.

"Ens deien utòpics i s'està demostrant que la utopia era construir una UE sense una llengua comuna"

Quines limitacions has viscut amb l’anglès?

Quan he intentat fer xarxa internacional en associacions de trinxera, com a la PAH, de seguida em vaig topar amb el problema de la llengua. La globalització actual no funciona perquè els únics que s’han globalitzat són les elits: la gent que ha nascut al país correcte i no al país equivocat com nosaltres; els que poden enviar els seus fills a Anglaterra a l’estiu o els que es poden costejar una escola privada amb un bon nivell d’anglès.

Però si s’instaurés l’esperanto, potser passaria el mateix. Tothom hauria de començar a estudiar-lo i potser alguns no tindrien els recursos per fer-ho.

No, aquesta és la diferència. Hi ha gent a l’Àfrica i l'Índia que està aprenent l’esperanto, una llengua que no és de ningú i que pot ser de tothom.

Les veus més crítiques veuen l’esperanto com una Bíblia, propietat dels governs i no dels pobles. És així?

Al contrari. Els governs sempre han lluitat en contra de l’esperanto. Stalin va exterminar el moviment esperantista soviètic. Els va enviar tots al gulag. Hitler i les dictadures asiàtiques van fer el mateix. Sempre ha estat una amenaça per als estats.

Potser perquè és contrari als nacionalismes i a la sobirania de cada país?

Sembla que sigui contrari al nacionalisme, però la idea fundadora de l’esperanto vol una síntesi entre nacionalisme i cosmopolitisme. El nacionalisme és sa, però s’ha de constrènyer en uns límits. I el cosmopolitisme descontrolat acaba derivant en l’egoisme. Amb l’esperanto estàs arrelat al teu país i participes d’una cultura mundial.

"Amb l'esperanto estàs arrelat al teu país i participes d'una cultura mundial"

Creus que a Catalunya l’èxit de l’esperanto encara és més difícil perquè ja centrem els esforços a mantenir viva una llengua minoritària pròpia com és el català?

Al contrari. A Catalunya hi ha un moviment esperantista fort. No trobo molt encertat l’estratègia del moviment independentista des del punt de vista lingüístic. Sembla que simplement substituirem el castellà per l’anglès, perquè és la llengua d’un veí que el tenim més lluny però que ens cau millor. Al final tindrem el problema dels països escandinaus, que parlen llengües de poca difusió i han adoptat l’anglès com si fos la panacea. Ara s’estan trobant que està menjant terreny a les seves pròpies llengües.

Si hi hagués un nivell alt d’esperanto a Catalunya, també hi hauria el risc que es mengés el català, doncs?

No sabem què passaria. Representaria un canvi radical de les normes del joc. D’entrada, un supremacista espanyol que creu que el castellà és una llengua internacional i acabarà substituint l’anglès no té cap necessitat de l’esperanto. En canvi, amb el català sí, perquè té menys parlants i sabem que amb l’anglès ens pot passar el mateix que a Escandinàvia.

És més fàcil aprendre l’esperanto que l’anglès?

Per dominar bé una llengua nacional com l’anglès necessites un temps molt llarg d’aprenentatge. Quina és la millor manera perquè el teu fill aprengui l’anglès? Que ho faci tot en anglès, parlar-li a casa en anglès... Aquesta és la tendència. Una llengua nacional s’ha d’adquirir de la mateixa que l’ha adquirit un natiu.

Però l’esperanto també s’hauria d’aprendre a casa, practicant-lo el màxim possible...

Hi ha gent que ho fa, però aquest no és l’objectiu. Com que els governs han fracassat no adoptant la llengua, l’esperanto s’ha convertit en una llengua minoritària i per tant ha de sobreviure cultivant l’adhesió dels seus parlants. Per això hi ha gent prou devota per intentar transmetre-la als seus fills. Es pot estudiar més ràpidament perquè no estàs limitat a determinats països, pots utilitzar-ho a tot el món i, per tant, tens més oportunitats.

Però no deuen haver-hi molts professors/es.

És un problema dels governs. Quan permetin l’estudi de l’esperanto en escoles públiques, ja sortiran professors. A més, ens estalviarem pagar professors estrangers (nadius anglesos), que són una mercaderia de luxe actualment. Amb l’esperanto això no passaria: podríem acceptar candidats de qualsevol país. Hi ha una ‘jet-set’ internacional que va pel món amb total llibertat i la resta del món pateix les barreres de la llengua.

L’esperanto té himne, bandera i fins i tot una lliga de futbol. Què falta encara per donar-li més visibilitat?

Cal que la societat s’adoni que tenim un problema. Ara hi ha poca gent que faci un diagnòstic i hi inclogui el problema lingüístic. Tot el que està passant a Europa pot tenir una causa lingüística. El canvi no vindrà ni dels Estats Units ni de les universitats. És una cosa contracultural.

Comentaris

Enhorabona per l'entrevista, molt interessant!

Potser vos interessarà conéixer altres propostes per a la comunicació internacional que aprofiten les semblances entre llengües de la mateixa família, com la romànica o l'eslava. El resultat és més comprensible que l'esperanto (per als parlants de la família respectiva) i oferix més utilitats (per exemple, es un pont cap a les llengües d'eixa família):

www.neolatino.eu

http://steen.free.fr/interslavic/

Interesa artikolo, dankon!

Se vi volas lerni esperanton, vi havas kelkajn facilajn kaj senpagajn manieron. Speciale, du:

- Kurso en Duolingo (el la angla, sed tre amuza!): https://www.duolingo.com/course/eo/en/Learn-Esperanto

- Kursoj kaj multe da materialoj en lernu.net (el la kataluna): https://lernu.net/ca

Pli informo: www.esperanto.cat

Afegeix un comentari nou