Sam Carrique Vilà: "La Passió s'ha sabut adaptar a les noves realitats, incorporant les persones nouvingudes a Olesa"

Tot i les evidents connotacions religioses, La Passió d'Olesa, amb el pas del temps, ha volgut allunyar-se de la tradició per apropar-se més a un espectacle teatral de qualitat.

Sam Carrique Vilà és col·laborador de La Passió des de 1987, i la presideix des del juny de 2014. Hi ha interpretat els papers de St Andreu, St Joan, St Joan Baptista, Benjamí i St Pere, a banda de participar al gruix del poble a l'escena de l'entrada a Jerusalem. Forma part del Consell Directiu de La Passió des de 2006.

Quina és la missió de la vostra entitat?

Tot i que l'activitat principal de La Passió és realitzar l'espectacle, la realitat és que l'entitat és un punt de trobada del miler de col·laboradors que el fan possible, fomentant l'associacionisme, la tradició i la divulgació de la cultura catalana.

Quina és la realitat que teniu al vostre entorn immediat?

Vivim en un municipi que ha sofert un creixement més que notable en els darrers anys a causa del 'boom' immobiliari, però malgrat això La Passió s'ha sabut adaptar a les noves realitats, incorporant les persones nouvingudes a Olesa de Montserrat.

Quants voluntaris teniu ara i quin paper juguen en el si de la vostra entitat?

Actualment són un miler els voluntaris que en formen part. Cada col·laborador decideix el seu grau d'implicació; així, n'hi ha que tan sols participen a les representacions de cada temporada i d'altres que decideixen dedicar-hi moltes més hores, ja sigui en departaments tècnics, vestuari, maquillatge, acomodadors, etc.

Però més enllà de l'espectacle de La Passió, també són els col·laboradors els que dediquen hores per fer el manteniment de les instal·lacions del teatre, mantenir viu l'arxiu històric, programar activitats al teatre o formar part del Consell Directiu de l'entitat, sempre des del voluntariat.

Per què creieu que els voluntaris col·laboren amb vosaltres?

Molts són els motius que poden explicar la relació dels col·laboradors amb La Passió: la tradició familiar, l'amor per la cultura popular, el sentit de pertinença, la feina en comú, entre d'altres. Si les colles castelleres aixequen castells, nosaltres fem representacions de La Passió de manera conjunta.

Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Si una cosa tenim clara és que a nivell de col·laboradors tenim una salut de ferro; no dubtem que seguirem tenint el suport de totes les persones que encara hi són, i les que aniran venint. Altra cosa és el suport del públic: malgrat les xifres encara són molt bones, el cert és que el repte està en mantenir i sumar el nombre de persones que cada any vénen a veure'ns.

Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Segurament el moment en què vaig portar la meva neboda Marta, aleshores amb poc més d'un any, per primer cop a sortir a l'entrada a Jerusalem [l'escena en què hi surten de manera simultània centenars de col·laboradors]. I és que La Passió també és això, el relleu generacional, compartir la passió per una entitat que reuneix els esforços de persones de perfils diversos però amb un objectiu comú: obrir el teló temporada rere temporada.